Papió: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula d'ésser viu |
Canvis de format i eliminació d'informació redundant |
||
Línia 12:
| autoritat = {{Versaleta|[[Johann Christian Polycarp Erxleben|Erxleben]]}}, 1777
}}
El '''papió''' o '''babuí''' és un primat del gènere ''Papio'', el més gran dels [[primats]] no homínids. Es caracteritza per la igualtat entre les seves extremitats anteriors i posteriors. Els [[Mandril|mandrils]], que presenten colors cridaners a la cara i a les natges i els teropitecs o papions gelada eren considerats abans part d'aquest gènere, però avui són classificats, respectivament, com a ''Mandrillus'' i ''Theropithecus''. Els babuïns mascles tenen uns grans ullals i són molt jeràrquics. Sovint es barallen entre si per establir aquestes jerarquies i així decidir l'accés a les femelles en [[zel]].
Es reconeixen cinc grans grups o espècies de babuïns o papions: el de Guinea (''Papio papio''), l'anubis (''Papio anubis''), el negre (''Papio ursinus''), el sagrat (''Papio'' ''hamadryas'') i el papió groc (''Papio cynocephalus'').
A Gàmbia, a l'illa anomenada ''dels Babuïns'' (''Baboon Island''), n'hi ha una reserva.▼
'''Distribució i hàbitat'''
El papió sagrat (''Papio hamadryas''), també anomenat ''babuí hamadryas,'' és natural d'Àfrica. La seva distribució comprèn des d'Etiòpia i l'extrem sud d'Aràbia fins al Senegal i Sud-àfrica. Aquest era el mico sagrat dels egipcis, associat al déu [[Thot|Thoth]], patró dels escrivans.
▲A [[Gàmbia]], a l'illa anomenada ''dels Babuïns'' (
▲Es veuen en llocs rocosos i en els plans. Se'l documenta des del nivell del mar fins als 3.300 metres d'elevació.
'''Hàbits'''
D'hàbits diürns i terrestres, encara que s'enfila als arbres.
'''Locomoció'''
Linha 38 ⟶ 35:
Formen grups o tribus d'un mascle adult i d'una a tres femelles adultes, més els adolescents i les cries. Diverses tribus van juntes durant el dia en una petita bandada. Les bandades es reuneixen, especialment a l'hora de dormir, per a formar tropes o hordes. Les tropes poden arribar a tenir fins a 800 individus, encara que usualment en són de 40 a 140.
La relació entre el mascle i les femelles en cada tribu aparenta ser la unió més forta en aquesta estructura social. Entre els mascles hi ha una jerarquia, havent-hi en cada unitat (bandada i tropa) un mascle dominant que manté la seva superioritat per mitjà d'agressió.
'''Associació amb altres espècies'''
En la natura, hi ha poblacions d'híbrids de papions sagrats (''Papio hamadryas'') amb papions anubis (''Papio anubis'').
'''Reproducció'''
Crien durant tot l'any. El període de gestació dura de 170 a 187 dies. Normalment és d'un sol fill, encara que no és estrany que en siguin dos. La maduresa arriba per a les femelles als quatre anys i per als mascles als sis.
'''Longevitat'''
Linha 60 ⟶ 53:
L'alimentació bàsica consisteix en fruites, llavors, insectes i petits vertebrats. És molt probable que la complementi amb qualsevol menjar apetitiu que trobi.
'''Descripció'''
En el cos i el cap, els mascles aconsegueixen de 60 a 85 cm. Les femelles són més petites, i arriben a mesurar de 53 a 70 cm. La cua mesura de 38 a 61 cm. El pes dels mascles és de 22 a 37 kg; les femelles pesen de 12 a 15 kg.
'''Depredadors i amenaces'''
{{Cercopitecins}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}
| |||