Castor europeu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 29:
[[Fitxer:DEU Bevern Bremervörde COA.svg|miniatura|100px|Castor a l'escut del poble de Bevern a la Baixa Saxònia]]Amb la disparició de l'espècie des de l'alta edat mitjana a la conca del Mediterrani també van desaparèixer les paraules derivades del nom llatí medieval ''fiber, feber'' (conservada en llengües germàniques com ''bever'' (neerlandès), ''beaver'' (anglès) o ''biber'' (alemany)) si bé que van ser substituïdes per la paraula científica d'origen grec ''castor''. Animal popular, va deixa traces en la toponímia. Hi ha arguments que [[La Febró]] al marge del Siurana no provindria de ''Villa Fabrorum'', com ho pretenia Coromines, però sí de ''fiber'', com altres noms de llogarets a marge de rius a la península: Febros, Fibros, Febres, [[Les Febres]] i Feveros.{{sfn|Bramon|2001|p=796}}
 
Al nord del Pirineu, no es pot comptar els topònims i hidrònims que són una record de l'omnipresència del castor: Bièvre, [[Beverlo]], Biévène, Biberbach, Biberach, Beverhout, [[Beveren]], Biberbach, Beverbek, Beverbeek, Westbevern, Bever, Bevermeer, Bevern, Beverau, Beverbach, [[Beverwijk]], Castricum…[[Castricum]]…
 
== Imatges ==