Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 8:
Fou declarat parc nacional el [[21 d'octubre]] de [[1955]], el segon parc nacional dels Pirineus després del d'[[Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut|Ordesa i Mont Perdut]].<ref>{{ref-web|url=http://www.magrama.gob.es/es/red-parques-nacionales/nuestros-parques/aiguestortes/aigues_creacion_tcm7-251464.pdf|consulta=7 maig 2014|títol=DECRETO de 21 de octubre de 1955, de creación del Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.|editor=BOE, nº 325, de 21 de noviembre de 1955}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/aiguestortes/coneixeu-nos/historia_de_proteccio_del_parc/|títol = Història de protecció del Parc|consulta = 21 octubre 2015|llengua = català|editor = Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Generalitat de Catalunya|data = }}</ref> Amb una superfície total de 40.852 ha, és el tercer espai protegit més gran de Catalunya i el cinquè parc nacional més gran d'Espanya.
 
Destaca el seu relleu abrupte, amb valls en forma d'U, [[Circ glacial|circs glacials]], [[Estany (embassament)|estanys]], [[Congost (hidrografia)|congostos]] i [[Tartera|tarteres]], que són l'herència de l'acció erosiva de les [[Glacera|glaceres]] del [[quaternariQuaternari]], majoritàriament sobre [[granit]], però també [[Pissarra|pissarres]], [[Esquist|esquists]] i roques [[Pedra calcària|calcàries]]. La major part del parc es troba damunt dels 1.000 [[Metres sobre el nivell del mar|msnm]], amb alguns pics que superen els 3.000 msnm, entre els quals el més alt és el [[Pic de Comaloforno|Comaloforno]] (3.033 m).
 
La [[vegetació]] forma un mosaic divers típicament pirinenc, compost per [[Faig|fagedes]], boscos mixtos caducifolis, [[Bedoll|bedollars]], [[Pi (arbre)|pinedes]], [[Matollar|matollars]] i [[Torbera|torberes]]. Els grans desnivells que presenta fan que hi hagi diferents [[Ecosistema|ecosistemes]]: prats, conreus i boscos caducifolis a les cotes més baixes, boscos de fulla perenne a les cotes mitjanes, i prats i rocalls d'[[alta muntanya]] a les cotes més altes. El parc conté també una elevada riquesa [[Criptogàmic|criptogàmica]] i [[Briofitins|briofítica]], amb espècies artic-alpines úniques a la península Ibèrica i algunes relíquies terciàries. En total sumen 1.940 espècies de flora, 54 de les quals estan protegides.