Viquipèdia

Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC): diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m NBSP
Línia 3:
'''Publi Corneli Escipió''' (en llatí '''''Publius Cornelius Scipio''''') fou un militar i [[magistrat romà]], [[cònsol romà]] l'any [[218 aC]]. Era fill de [[Luci Corneli Escipió (cònsol 259 aC)|Luci Corneli Escipió]].
 
== Campanyes a Hispània (218 i 217  aC) ==
{{AP|conquesta romana d'Hispània}}
Fou cònsol el [[218  aC]] junt amb [[Tiberi Semproni Llong I]] i va rebre [[Hispània]] com a província. Va sortir de [[Pisae]] cap a [[Massília]] on en arribar va saber que [[Hanníbal]] ja havia creuat els [[Pirineus]] cap al [[Roine]]; va restar uns dies per descansar pensant que Hanníbal encara tardaria però el cartaginès va avançar ràpid i va creuar el Roine abans de cap moviment romà. Va retornar llavors a Itàlia per anar a la [[Gàl·lia Cisalpina]] on havia decidit esperar a Hanníbal. Com que a la Cisalpina ja hi havia un exèrcit de 24.500 homes dirigits per dos pretors, les seves forces consulars les va enviar a Hispània a les ordes del seu germà [[Gneu Corneli Escipió Calb]], a títol de llegat, decisió que probablement va salvar Roma.
 
Va desembarcar altre cop a ''[[Pisae]]'' i va agafar el comandant dels exèrcits dels [[pretor]]s i va evitar l'enfrontament amb Hanníbal fins a estar preparat amb reforços reclutats a la mateixa Cisalpina. Va creuar el [[riu Po]] a ''[[Piacenza|Placentia]]'' i va avançar per aquest riu i poc després de creuar el [[Riu Ticino|Ticino]], va trobar als cartaginesos als quals va atacar; Hanníbal fou vencedor i Publi Corneli fou ferit i es va salvar pel coratge del seu fill Publi, el futur vencedor d'Hanníbal, o segons altres relats d'un esclau lígur.
Línia 11:
Escipió es va retirar a través del [[Riu Ticino|Ticino]] destruint el pont que havia construït al riu; va creuar altre cop el Po i va establir els seus quarters a ''Placentia''; Hanníbal es va presentar a la zona i va oferir batalla que Escipió va refusar, a l'espera del seu col·lega Semproni Llong, que havia estat cridat de [[Sicília]] per unir-se a les forces que s'enfrontaven a Hanníbal. Finalment els dos exèrcits es van reunir i els romans van acampar a la vora del riu [[Trèbia]]; Semproni va tenir el comandament degut a la ferida d'Escipió, i va decidir acceptar batalla contra el parer del seu col·lega. La batalla fou un altre seriosa derrota romana. Els romans es van haver de tancar a ''Placentia''.
 
El [[217  aC]] l’''[[imperium]]'' d'Escipió fou prorrogat, i va creuar a Hispània amb una flota de 20 vaixells i 80.000 soldats. Escipió i el seu germà [[Gneu Corneli Escipió Calb|Gneu]] van romandre a [[Hispània]] fins a la seva mort el [[211  aC]].
 
Les campanyes d'Hispània són narrades de maneres diferents segons els autors; el mateix [[Tit Livi]] esmenta que va trobar diferències entre les seves autoritats i és difícil precisar els anys en què cada esdeveniment va tenir lloc. Gneu havia desembarcat a [[Empúries]] i a [[Deciana]] ([[218  aC]]) i es va atreure als caps locals atrets per la seva amabilitat en contrast amb la severitat del [[Península Ibèrica cartaginesa|domini cartaginès]] i va obtenir una victòria a [[Batalla de Cissa|Cissa]] sobre el general cartaginès [[Hannó]] que fou fet presoner, apoderant-se de tota la moderna Catalunya, dels [[Pirineus]] a l'[[Ebre]]. [[Àsdrubal Barca]] va avançar cap aquesta zona però ja va arribar a la tardor i no va poder fer res més que cremar part de la flota romana. Escipió va passar l'hivern a [[Tarraco]].
 
A l'any següent Gneu va derrotar els cartaginesos a la desembocadura de l'Ebre i va obtenir pels romans el domini del mar i poc després va arribar Publi (estiu) i junts els dos germans van avançar cap a [[Sagunt]] on eren els ostatges de les diverses tribus hispanes que els cartaginesos tenien com a garantia de fidelitat. La ciutat es va sotmetre als romans per la traïció d'[[Abelox]], i els ostatges foren retornats als seus llocs el que va produir un moviment de suport cap als romans.
 
Durant dos o tres anys Livi esmenta una sèrie de victòries dels germans Escipió, però devien ser de poca importància perquè no van tenir cap efecte o simplement eren exageracions dels historiadors romans; Àsdrubal hauria estat derrotat al passar l'Ebre el [[216  aC]]; el [[215  aC]] Àsdrubal, que havia rebut reforços, va assetjar ''[[Illiturgi]]'' però fou derrotat pels romans; el [[214  aC]] un exèrcit cartaginès dirigit per [[Àsdrubal (fill de Giscó)]] va ser derrotat dues vegades pels romans. En aquest temps Àsdrubal el germà d'Anníbal, va haver d'anar a l'Àfrica per fer la guerra contra [[Sifax]] rei de [[Regne de Numídia|Numídia]], que estava fent la guerra contra [[Cartago]], i els Escipions van aprofitar la seva absència per reforçar el poder romà atraient a noves tribus.
 
El [[212  aC]] els germans Escipions van agafar a 20.000 [[celtibers]] al seu servei i el [[211  aC]] es consideraven prou forts per creuar l'Ebre i intentar expulsar als cartaginesos; Publi Escipió va atacar a [[Magó (212  aC)|Magó]] i [[Àsdrubal fill de Giscó]] (que tenien el suport del príncep [[Masinissa I|Masinissa]] i el cap ilerget [[Indíbil]], mentre Gneu atacava a [[Àsdrubal Barca]] que ja havia tornat d'Àfrica després de derrotar a Sifax; Publi fou derrotat amb les seves forces i va morir: Magó i [[Àsdrubal (fill de Giscó)]] es van unir a Àsdrubal Barca i es van disposar a atacar a Gneu. Els 20.000 mercenaris celtibers d'aquest van desertar; Gneu fou rodejat i va ser derrotat i mort 29 dies després de la mort del seu germà. Les restes de l'[[exèrcit romà]] foren conduïts per [[Gai Luci Marci Sèptim]].
 
 
Línia 27:
{{ORDENA:Corneli Escipio, Publi}}
[[Categoria:Governadors romans de l'Hispània Citerior]]
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 210  aC]]
[[Categoria:Gens Cornèlia|Publi Corneli Escipio]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Publi_Corneli_Escipió_(cònsol_218_aC)»