Gata de Gorgos: diferència entre les revisions

Tot i que alguns defensen que el topònim és de procedència [[Llengua àrab|àrab]], pareix demostrat que prové dels [[imperi romà|romans]], que l'anomenaven ''Gata sole vestinus'', quelcom així com "Gata, closca bella". L'antiguitat es remunta al [[1023]], quan era una alqueria àrab dependent del rei de [[Dénia]]. Després de ser ocupada pels [[cristianisme|cristians]] en [[1250]], [[Jaume I]] va concedir el senyoriu a Gaspar d'Híjar o d'Íxer. En temps de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] es decretà l'any [[1526]] la validesa dels baptismes forçosos dels moros realitzats anys abans pels [[agermanats]], la qual cosa avalotà la població que, junt amb els [[moriscos]] de [[Pedreguer]] i [[Xaló]], va protagonitzar una revolta. En [[1534]] pertanyia al comte de [[Carlet]] i [[l'Alcúdia]]. En [[1535]] la parròquia es va independitzar de la de Dénia; constituí un important nucli de moriscos englobat, juntament amb altres poblacions, en el d'[[Ondara]], de manera que en el moment de l'[[expulsió dels moriscos|expulsió]] ([[1609]]) es comptabilitzaven a la zona, un total de 160 famílies de moriscos, 150 al nucli de Gata, segons el [[Cens de Caracena]]. L'any [[1645]], Jerònima d'Híjar o d'Íxer, atorgà terres als habitants del poble mitjançant el pagament de diversos tributs. A finals del [[segle XVIII]] el senyoriu passà a ser propietat del comtemarquès d'Almodóvar, després [[Ducat d'Almodóvar del Río|duc d'Almodóvar]] -la família la qual va bastir l'església- i, finalment, pertanygué als dominis del marquès de Cerdanyola.