|
Entre els segles XVIII i XIX, una polèmica presa de la geologia, entre els partidaris de [[James Hutton]] (tesi de l'[[uniformisme]]) i [[Georges Cuvier]] ([[catastrofisme]]), va influir poderosament en el camp de la geografia.
Dos processos desenvolupats durant el segle XIX van tenir una gran importància en el desenvolupament posterior de la geografia física: el primer es refereix a l'[[imperialisme |imperialisme colonial]] europeu a Àsia, Àfrica, Austràlia i fins i tot a Amèrica, a la recerca de les matèries primeres exigides per la [[Revolució Industrial]], que va contribuir al fet que es creessin i s'invertís en els departaments de geografia de les universitats de les potències colonials, i al naixement i desenvolupament de les societats geogràfiques nacionals, i que donà origen, així, al procés identificat per Horaci Capel com la institucionalització de la geografia. Un dels imperis més prolífics en aquest sentit va ser el rus. A mitjan segle XVIII, nombrosos geògrafs són enviats per l'almirallat rus en diferents ocasions per realitzar aixecaments geogràfics a la zona de l'Àrtic siberià. Entre aquests, es troba qui és considerat el patriarca de la geografia russa: [[Mikhaïl LomonósovLomonóssov]], qui, a mitjan decenni de 1750, comença a treballar en el departament de geografia de l'Acadèmia de Ciències per a realitzar investigacions a Sibèria; les seves aportacions en aquest sentit són notables: demostra l'origen orgànic del sòl, desenvolupa una llei general sobre el moviment dels gels que encara és vigent, i funda així una nova branca geogràfica: la glaciologia. En 1755, per iniciativa seva, es funda la [[Universitat de Moscou]], on promou l'estudi de la geografia i la formació de geògrafs. El 1758, és nomenat director del departament de geografia de l'Acadèmia de Ciències, lloc des del qual elaboraria una metodologia de treball per a l'aixecament geogràfic, que guiaria per molt de temps les més importants expedicions i estudis geogràfics a Rússia. D'aquesta manera, la línia de Lomonóssov va continuar, i les aportacions de l'escola russa es van anar multiplicant mitjançant els seus deixebles, ja en el segle XIX tenim grans geògrafs com ara [[Vassili Dokutxaiev]], qui va realitzar obres de gran rellevància, com el ''Principi de l'anàlisi'' ''integral del territori, ''i els C''hernozem'' russos, aquesta última la més important, on introdueix el concepte geogràfic de sòl, distingint-lo d'un simple estrat geològic, i fundant d'aquesta manera una nova àrea d'estudi geogràfic: la [[Podologia]] o [[edafologia]]. La climatologia rebria també un fort impuls des de l'escola russa mitjançant [[Wladimir Peter Köppen]], la principal aportació del qual, la seva classificació climàtica, segueix vigent avui en dia, encara que amb algunes modificacions i millores. No obstant això, aquest gran geògraf físic també va contribuir a la paleogeografia mitjançant el seu treball ''Els climes del passat geològic, ''pel qual se'l considera el pare de la p[[Paleoclimatologia|aleoclimatologia]]. Altres geògrafs russos que van realitzar grans aportacions a la disciplina en aquest període van ser N. M. Sibirtsev, Piotr Semionov, K. D. Glinka, Neustrayev, entre d'altres.
El segon procés important en va ser la [[teoria de l'evolució]] formulada per [[Charles Robert Darwin]] a mitjan segle XIX (que va influir decisivament en l'obra de [[Ratzel]], que posseïa una formació acadèmica com a zoòleg i era seguidor de les idees de Darwin), la qual cosa va significar un important impuls en el desenvolupament de la biogeografia.
|
