Eslau eclesiàstic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{Llengua}} |
m Transcripció correcta |
||
Línia 3:
L''''eslau eclesiàstic''' (en [[búlgar]]: църковнославянски език [''tsarkovnoslavianski iezik'']; en [[bielorús]]: царкоўнаславянская мова [tsarkounaslaviànskaia mova]; en [[rus]]: церковнославянский язык [''tsierkovnoslaviánskii iazík'']; en [[ucraïnès]]: церковнослов'янська мова [txerkovnoslovianska mova]) és com es coneix l'idioma [[litúrgia|litúrgic]] de l'[[Església Ortodoxa]] búlgara, russa, sèrbia i altres esglésies ortodoxes eslaves. Històricament, aquesta llengua prové de l'[[antic eslau]], adaptant la seva pronunciació i [[ortografia]] i reemplaçant algunes paraules i expressions difícils per llurs corresponents vernacles.
Amb anterioritat, al [[segle XVIII]], l'eslau eclesiàstic s'emprava àmpliament com a llenguatge literari a [[Rússia]]. Tot i que mai no se'n parlà fora dels serveis religiosos, el clergat, els poetes i la gent educada tendia a introduir expressions provinents de l'eslau eclesiàstic en la seva parla quotidiana. Durant els segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]], fou gradualment reemplaçat pel [[rus]] modern en la literatura seglar, mantenint-se només el seu ús religiós. Tot i que el [[1760]] [[Mikhaïl
L'eslau eclesiàstic s'emprà (amb modificacions) com a llengua litúrgica i literària als altres països ortodoxos -[[Bielorússia]], [[Ucraïna]], [[Romania]], [[Sèrbia]], [[Bulgària]] i l'ex-iugoslava [[República de Macedònia]]- fins que fou substituït per llurs llengües nacionals (tot i que l'ús litúrgic pot continuar avui dia).
| |||