|
Els nervis cutanis es localitzen en el teixit subcutani (hipoderma) amb terminacions nervioses a la dermis. Innerven les [[glàndules sudorípares]], els [[vasos sanguinis]] i els [[músculs]] erectors dels [[pèls]] i controlen les accions d'aquestes estructures. Pel que fa a l'epidermis, hi ha nombroses terminacions lliures de nervis que quan reben un determinat estímul envien un senyal al [[sistema nerviós central]] que genera una sensació de [[dolor]]. També hi ha diversos corpuscles, estructures d'origen nerviós, que són receptores de determinats estímuls sensitius.<ref name="EMS30">Enciclopèdia de Medicina i Salut, vol. I, p. 30</ref> Així trobem:
[[Fitxer:WVSOM Meissner's corpuslce.JPG|thumb|right|Corpuscle de Meissner]]
* [[Corpuscle de Meissner]]. presentsPresents en el tacte dela pell sense pèls, és a dir, a: [[Mà|palmells]], [[Peu|plantes]], puntes dels dits, llavis, punta de la llengua, mugrons, gland i clítoris (tacte fi). Són un tipus de terminacions nervioses a la pell que són responsables de la sensibilitat pel tacte suau. En particular, tenen la major sensibilitat (el llindar de resposta més baix) quan reben vibracions de menys de 50 [[Hertz]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Takizawa, P|títol=Meissner's Corpuscle|publicació=Skin Histology. Department of Cell Biology, Yale University|pàgines=pàgs: 2|volum=2018 (rev)|url=http://medcell.med.yale.edu/histology/skin_lab/meissners_corpuscle.php| llengua=anglès| consulta= 26 juny 2018|}}</ref>
* [[Corpuscle de Vater-Pacini]],. deDe forma ovoide, localitzats en zones profundes de la hipoderma; detecten fonamentalment estímuls de pressió.<ref>{{ref-publicació|cognom=Takizawa, P|títol=Pacinian Corpuscle|publicació=Skin Histology. Department of Cell Biology, Yale University|pàgines=pàgs: 2|volum=2018 (rev)|url=http://medcell.med.yale.edu/histology/skin_lab/pacinian_corpuscle.php| llengua=anglès| consulta= 26 juny 2018|}}</ref>
* [[Corpuscle de Krause]] o corpuscle de Golgi-Mazzoni. Són uns corpuscles sensorials encapsulats que es troben al tou dels dits, a la mucosa bucal, a la conjuntiva i al cor; s'assemblen als corpuscles de Pacini, però tenen menys lamel·les, un con relativament més gran i una arborització nerviosa més extensa.<ref>Entrada "Corpuscle: 49, corpuscle de Golgi-Mazzoni". ''Diccionari enciclopèdic de medicina''.</ref> Detecten també estímuls tèrmics.<ref name="EMS30"/> No obstant això, la seva funció en l'actualitat no acaba de quedar definida amb claredat.<ref> L. Gartner. ''Atles de Histologia''3ED., 2005.</ref>
* [[Corpuscle de Ruffini]],. ésÉs un receptor sensorial en forma de fus sensible a l'estirament de la pell; contribueix al sentit cinestèsic i el control de la posició dels dits i del moviment.<ref>{{ref-llibre |cognom=Mountcastle |nom=Vernon C. |any=2005 |títol=The Sensory Hand: Neural Mechanisms of Somatic Sensation |editorial=Harvard University Press |pàgines=34}}</ref> Es creu que és útil per monitorar el lliscament dels objectes al llarg de la superfície de la pell, el que permet precisar el control sobre un objecte. Es troba a les capes profundes de la pell, i arriben a registrar la deformació mecànica de les articulacions, el canvi concret de l'angle de la posició de l'articulació, amb una especificitat de fins a 2 graus.<ref>{{ref-llibre |cognom=Hamilton |nom=Nancy |any=2008 |títol=Kinesiology: Scientific Basis of Human Motion |editorial=McGraw-Hill |pàgines=76–7}}</ref>
* [[Corpuscle de Merckel]]. També és anomenat cèl·lula de Merkel, cèl·lula tàctilstàctil de Merkel, corpuscle de Grandy, corpuscle de Grandy-Merkel. És cadascun dels corpuscles tàctils de la pell (capes profundes de l'epidermis), dels fol·licles pilosos, de la submucosa de la llengua i del paladar dur, constituïts per una cèl·lula epitelial modificada (cèl·lula tàctil) i un eixamplament terminal de l'axó o fibra nerviosa sensitiva, que és l'anomenat disc o menisc tàctil.<ref>Entrada "Corpuscle: 82, corpuscle de Merckel". ''Diccionari enciclopèdic de medicina''.</ref> Permeten el tacte superficial. En els mamífers no humans la major acumulació d'aquestes cèl·lules es troba als [[Vibrissa|bigotis]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Halata Z, Grim M, Bauman KI|títol=Friedrich Sigmund Merkel and his "Merkel cell", morphology, development, and physiology: review and new results|publicació=Anat Rec A Discov Mol Cell Evol Biol|pàgines=pp: 225-239|volum=2003 Mar; 271 (1)|issn=1552-4884 |pmid= 12552639 |pmc=| doi=10.1002/ar.a.10029 |url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1002/ar.a.10029| llengua=anglès| consulta= 26 juny 2018|}}</ref>
== Morfologia externa ==
MorfologiaExternament, deel laque pell o macroestructuraveiem és ella quemacroestructura veiemsuperficial ade simplela vistapell. A simple vista sembla llisa i plena, però en realitat presenta plecs, solcs, esquerdes i petites sortintsprominències:
* a) Plecs i solcs: més menys accentuats, estan sempre presents en tots els individus sobre la cara dorsal de certes articulacions, fins i tot quan aquests estan en extensió completa o estan en articulacions completes. Per exemple, colzes, dits, i canells.
* b) Arrugues: poden ser provocades per contracció muscular, a causa d'un moviment, o per disposicions estructurals de la pell; per exemple: plecs de les articulacions.
* c) Porus cutanis: són l'orificiels orificis externexterns del canal de sortida de lales glàndules sudorípares i sebàcia,sebàcies. però aquestAquests últimúltims hareben de ser diferenciat pelel nom d'''ostium'' fol·licular.
=== Pigmentació ===
El color de la pell és variable segons el nombre dels melanosomes o grànuls de melanina sintetitzats contínuament pels melanòcits.<ref name="DEM" /> La pell presenta [[pigment]]ació, o [[melanina]], generada pels [[melanòcit]]s, que absorbeix part de la [[radiació ultraviolada]] (UV) del [[sol]], potencialment perillosa. També conté [[enzims]] reparadors del [[Àcid desoxiribonucleic|DNA]] que ajuden a revertir el mal generat pels UV, i la gent que no presenta els [[gen]]s per a aquests enzims pateixen taxes elevades de [[càncer de pell]]. Una forma predominantment produïda per la llum UV, el [[melanoma]] maligne, és particularment invasiuagressiva, causant ràpidament la [[metàstasi,]]s i sovintsent potmortal seramb mortalfreqüència si no es tracta. La pigmentació de la pell humana varia entre poblacions de manera sorprenent. Això ha portat a la classificació de les persones basant-se en el color de la pell.<ref>{{ref-llibre|cognom = Maton|nom = Anthea|coautors = Jean Hopkins, Charles William McLaughlin, Susan Johnson, Maryanna Quon Warner, David LaHart, Jill D. Wright|títol = Human Biology and Health|editorial = Prentice Hall|data = 1993|lloc = Englewood Cliffs, New Jersey, USA|pàgines =|isbn = 0-13-981176-1}}</ref>
Sovint es reconeix la pell com l'[[Òrgan (anatomia)|òrgan]] més gran del cos humà. Pel que fa a la mitjana adulta, la pell té una superfície d'entre 1,5 i 2 metres quadrats, la majoria d'ella té un gruix d'entre 2 i 3 mm. Cada 6,5 cm² de pell conté 650 glàndules sudorípades, 20 vasos sanguínis, 60.000 melanòcits, i més d'un centenar de terminacions nervioses.
|
