Revisió del 19:52, 20 juny 2018 modifica Gelatdeneu (discussió \| contribucions) Autopatrullats 8.122 edits →‎Estructura de govern ← Edició anterior		Revisió del 11:30, 27 juny 2018 modifica desfés Valldepi (discussió \| contribucions) 1.455 edits m ortografia Edició següent →
Línia 41: '''Islàndia''' (en [[islandès]]: ''Ísland''; {{IPA2\|ˈislant}}) és un [[estat insular]] europeu que es troba a l'[[oceà Atlàntic\|oceà Atlàntic Nord]]<ref name="CIA Govt">{{ref-web\|enllaçautor=Central Intelligence Agency \|títol=CIA – The World Fact book – Iceland \|obra=Government \| editor=United States Government \|data= 20 juliol 2006 \|url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ic.html \| consulta= 6 agost 2006}}</ref> a la [[Dorsal atlàntica]]. El 2008 tenia una població estimada de 320.000 habitants, i una superfície total de 103.000 km².<ref name="Statice">{{ref-web\|enllaçautor=Statistics Iceland \|títol=Statistics Iceland\|obra=Government \| editor=The National Statistical Institute of Iceland \|data=14 de setembre de 2008 \|url= http://www.statice.is#Govt \|dateformat=mdy \| consulta=14 de setembre de 2008}}</ref> La seva capital i ciutat més gran és [[Reykjavík]], que juntament amb l'àrea que l'envolta concentra dos terços de la població nacional. Islàndia és [[volcà]]nicament i [[Gradient geotèrmic\|geològicament]] activa. L'interior de l'illa es compon principalment per un altiplà caracteritzat per deserts, muntanyes i glaceres, mentre que molts [[riu]]s glacials flueixen cap al mar a través de les terres baixes. Islàndia és escalfada pel [[corrent del Golf]] i té un clima temperat tot i l'alta latitud just als afores del [[Cercle Polar Àrtic]]. Segons el ''[[Landnámabók]]'' l'[[assentament d'Islàndia]] va començar el 874 quan el capità noruec [[Ingólfur Arnarson]] es va convertir en el primer habitant permanent noruec de l'illa.<ref>[http://www.personal.utulsa.edu/~Marc-Carlson/history/grontime.html History of Medieval Greenland]</ref> Durant els segles següents, immigrants d'origen nòrdic s'hi van establir. Des de [[1262]] fins a [[1918]] era una part de les monarquies noruega i danesa. Fins al [[segle XX]], la població islandesa depenia de la [[pesca]] i l'[[agricultura]]~~, i de [[1262]] fins a [[1918]] era una part de les monarquies noruega i danesa~~. El [[segle XX]], l'[[economia d'Islàndia]] i el seu [[sistema de benestar]] es va desenvolupar ràpidament. En dècades recents, Islàndia va aprovar el [[lliure comerç]] dins l'[[Espai Econòmic Europeu]] i va diversificar la seva economia. En l'actualitat, Islàndia té un dels nivells econòmics i de llibertat civil més elevats del món.<ref>[http://www.invest.is/news/30/default.aspx Iceland: One of the world's most free economies], Invest in Iceland Agency</ref> El 2007, Islàndia va ocupar la primera posició mundial en l'[[índex de desenvolupament humà]] de les [[Nacions Unides]]. Islàndia és membre de l'[[ONU]], l'[[OTAN]], l'[[OCDE]] i el [[Consell Nòrdic]]. == Geografia física == [[Fitxer:Iceland_Mid-Atlantic_Ridge_Fig16.gif\|250px\|thumb\|esquerra\|Mapa representant les principals plaques tectòniques a Islàndia. En gris el tram de [[dorsal atlàntica]] travessa totalment l'illa. ]] Islàndia se situa a l'[[oceà Atlàntic]] al sud del [[cercle polar àrtic]], que passa a través de la petita illa de [[Grímsey]] davant la costa nord d'Islàndia, però no a través de la part continental del país. A diferència de [[Groenlàndia]], el seu veí, forma part d'[[Europa]], no pas d'[[Amèrica del Nord]], encara que geològicament l'illa se situa entre les dues plaques continentals. Les illes més ~~propinques~~properes al país són [[Groenlàndia]] (a 287 km) i les [[Illes Fèroe]] (a 420 km). La distància més propenca a la part continental d'[[Europa]] és de 970 km, cap a [[Noruega]]. Localitzada sobre la [[dorsal atlàntica]], al punt de contacte entre les [[placa tectònica\|plaques]] euro-asiàtica i nord-americana, l'illa coneix una notabilíssima activitat geològica, essent-ne característics els [[volcà\|volcans]] i els [[guèiser]]s. Els llacs més grans són el [[Þórisvatn]] (88 km²)i el [[Þingvallavatn]] (82 km²). L'[[Öskjuvatn]] és el llac més profund del país, amb 217 metres de profunditat. Línia 53: Islàndia és la divuitena illa més gran del món i la segona més gran d'[[Europa]], després de [[Gran Bretanya]]. L'illa principal fa 101.826 km², però la superfície total del país ascendeix a 103 000 km, dels quals el 62,7% és [[tundra]]. Al seu entorn hi ha fins a 30 illes menors, incloent-hi l'illa habitada de [[Grímsey]] i l'arxipèlag de les [[Illes Vestmann\|Illes Vestman]]. Els [[llacs]] i [[glaceres]] cobreixen el 14,3% del país i només el 23% és cobert de [[vegetació]]. Islàndia es pot dividir, a grans traços, en dues parts: la costa amb nombrosos [[fiord]]s i l'interior, un gran desert deshabitat amb llits de lava, muntanyes i [[glaceres]] (que ocupen cap al 10% del país). La major part de la població viu al sud-oest del país, a l'àrea metropolitana de [[Reykjavík]]. Una carretera fa la volta a tota l'illa, però l'interior del país només pot ser creuat amb tot-terreny. Hi ha tres [[Parcs nacionals d'Islàndia\|parcs nacionals a Islàndia]]: el [[Parc Nacional Vatnajökull]] que inclou els antics [[Parc Nacional Jökulsárglijúfur]] i el [[Parc Nacional Skaftafell]], i els actuals [[Parc Nacional Snæfellsjökull]] i [[Þingvellir\|Parc Nacional Þingvellir]] inscrit aquest darrer a la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]]. Islàndia és un territori geològicament jove, localitzat a un [[punt calent]] i travessat per la [[dorsal atlàntica]]. Aquesta combinació fa que l'illa sigui extremadament activa, amb molts [[volcà\|volcans]], entre els quals els [[Hekla]], [[Eldgjá]], [[Herðubreið]] i [[Eldfell]]. Islàndia és un dels dos països del món on una [[dorsal oceànica]] s'aixeca sobre el nivell del mar. Hi ha molts [[guèiser]]s, entre els quals [[Geysir]], del qual es deriva la paraula en català, així com el famós [[Strokkur]] que fa erupcions cada 5 o 10 minuts. Hom fa ús de la gran disponibilitat d'[[energia geotèrmica]] i hidràulica per a la producció barata d'electricitat. [[Fitxer:Iceland satellite.jpg\|thumb\|Imatge satèl·lit d'Islàndia a l'[[hivern]] \|left]]De mitjana, cada cinc anys sol patir una erupció [[volcànica]]. Moltes d'aquestes erupcions han tingut efectes importants dins del país i arreu del món, com per exemple la de [[Laki]] entre el [[1783]] i el [[1784]], que va provocar una fam que va causar la mort a un quart de la població local, a més d'un núvol de cendra volcànica que va cobrir parts d'[[Europa]], [[Àsia]] i [[Àfrica]]. Entre el [[1963]] i el [[1968]], el material llançat per l'erupció del volcà [[Surtsey]], va crear una nova illa que encara es troba entre les més joves del món. L'erupció de l'[[Eyjafjallajökull]] del [[2010]], va forçar centenars de persones a abandonar les seves llars i el núvol de cendra resultant de l'erupció va provocar el tancament de l'espai aeri d'una gran part del [[continent europeu]]. Hi ha molts [[fiords]] al llarg dels seus 4970 km de litoral, on també se situen la majoria de les ciutats i pobles principals. L'interior de l'illa, les terres altes d'Islàndia, són una combinació freda i inhabitable de sorra i muntanyes. L'illa de [[Grímsey]], just al sud del cercle polar àrtic, acull la població més septentrional del país. [[Fitxer:Eyjafjallajökull.jpeg\|esquerra\|thumb\|216x216px\|Glacera d'[[Eyjafjallajökull]], una de les més petites de l'illa.]] === Clima === El clima de la costa islandesa es classifica com a [[clima polar\|polar oceànic]], és a dir, té estius frescos i breus i hiverns freds, amb temperatures que no baixen dels -3 °C. El corrent ~~càlida~~càlid de l'[[Atlàntic Nord]] provoca temperatures mitjanes anuals més grans que les que es presenten en latituds similars en altres parts del món. Les costes de l'illa es mantenen sense gel durant l'hivern, malgrat la seva proximitat a l'[[Àrtic]]; aquestes es presenten molt poques vegades, l'última de les quals registrada a la costa nord, en 1969./70 [[Fitxer:Map of Iceland.svg\|thumb\|[[Topogràfica\|Mapa topogràfic]] de l'illa]] La costa sud, sotmesa a l'embat dels vents marins, no té uns hiverns (tèrmicament) gaire rigorosos, tenint en compte la seva latitud: la temperatura mitjana de gener és de 0 °C [[Reykjavík]] (11 °C al juliol, mitjana anual d'uns 5 °C). La precipitació hi és de 775 mm, repartida en uns 150 dies l'any. El nord-est és una zona seca per culpa del fet de ser en una zona d'ombra pluviomètrica (les muntanyes del centre del país l'arreceren dels aires humits del sud-oest). Hi ha variacions climàtiques entre una part de l'illa i una altra. En general, la costa sud és més càlida, humida i ventosa que la costa nord. Les terres baixes a l'interior i al nord de l'illa, són més àrides. Les nevades són més freqüents al nord que elal sud, si bé són abundants a ~~tot~~tota l'illa. Les terres altes de l'interior d'Islàndia són la zona més freda de tota l'illa. La temperatura més alta registrada al país va ser de 30,5 °C a Teigarhorn, a la costa sud-est, el [[22 de juny]] de [[1939]]. D'altra banda, la més baixa va ser de -38 °C a Grímsstaðir i Möðrudalur, al nord-est, el [[22 de gener]] de 1918. A [[Reykjavík]], les temperatures extremes registrades van arribar a 26,2 °C, el [[30 de juliol]] de [[2008]], i -24,5 °C, el [[21 de gener]] de [[1918]]. {\| class="wikitable" ! style="background: #99CCCC; color: #000080" height="17" \| Clima de '''[[Reykjavík]]''' (Islàndia) Línia 127: === Flora i fauna === [[Fitxer:Katursnow.jpg\|thumb\|Cavall islandès]]Poques plantes i animals han migrat a l'illa o evolucionat localment des de l'última [[glaciació]], fa ~~10000~~10.000 anys. Entre la seva fauna, s'hi troba unes ~~1300~~1.300 espècies conegudes d'insectes, que és un nombre força baix en comparació amb altres països (més d'un milió d'espècies han estat descobertes a tot el món). Quan els primers humans van arribar a les seves terres, l'únic mamífer existent era la [[guineu àrtica]] (''Vulpes lagopus''), que va arribar a l'illa al final de l'edat de gel, caminant sobre el mar congelat. No hi ha [[rèptils]] nadius o [[amfibis]] a l'illa, però hi ha diverses espècies de [[mamífers marins]].[[Fitxer:Icelandic sheep summer 06.jpg\|esquerra\|thumb\|Ovella islandesa]]Geogràficament, Islàndia pertany a la província àrtica de la [[Regió circumboreal]] dins del [[Regne Boreal]]. Aproximadament les tres quartes parts de l'illa són àrides; la vida vegetal es compon principalment de prats que regularment són utilitzats per al bestiar. L'arbre natiu més nombrós és el [[bedoll]] del nord (''Betula pubescens''), que anteriorment formava un gran bosc que s'estenia sobre una gran part d'Islàndia, juntament amb el [[trèmol]] (''Populus tremula''), la [[Moixera de guilla]] (''Sorbus aucuparia''), el [[Ginebre comú\|ginebre]] (''Juniperus communis'') i altres arbres més petits. Els assentaments humans permanents han pertorbat considerablement l'ecosistema aïllat de sòls volcànics i amb una diversitat d'espècies molt limitada. Durant segles, els boscos van ser molt explotats per a obtenir llenya i fusta. La desforestació va causar una pèrdua crítica de coberta vegetal a causa de l'erosió, cosa que redueix la capacitat del sòl per mantenir noves formes de vida. Avui dia, només hi ha uns pocs bedolls petits entre les seves 59 reserves naturals isolades. La plantació de nous boscos ha augmentat el nombre d'arbres, però no es pot comparar amb els boscos originals. Alguns dels boscos plantats inclouen noves espècies estrangeres. Els animals d'Islàndia inclouen [[ovelles]] (''Ovis aries''), [[bestiar\|caps de bestiar]] (''Bos taurus''), [[pollastres]] (''Gallus gallus''), [[cabres]] (Capra), el [[Poni\|poni islandès]] (''Equus ferus caballus'') i el [[gos \|gos islandès]] (''Canis lupus familiaris''). Moltes varietats de peixos viuen a les aigües de l'oceà que ~~entorneja~~volta Islàndia i la indústria pesquera és un principal contribuent a l'economia, que representen més de la meitat de les exportacions totals del país. Mamífers silvestres inclouen la [[guineu àrtica]] (''Vulpes lagopus''), el [[Visó americà\|visó]] (''Neovison vison''), [[ratolins]] (''Apodemus sylvaticus''), rates ([[Rattus rattus]]), [[conills]] (''Oryctolagus cuniculus'') i [[rens]] ([[Rangifer tarandus]]). Els [[óssos polars]] (''Ursus maritimus'') ocasionalment visiten l'illa, viatjant amb alguns gels procedents de [[Groenlàndia]]. Al juny del 2008, dos óssos polars van ser caçats en el mateix mes. L'ocellam, especialment els ocells marins, són una part molt important de la vida animal d'Islàndia. La caça comercial de balenes es practica de faiçó intermitent juntament amb la caça científica d'aquests animals. == Política i govern == Línia 143: [[Fitxer:CIA Factbook map of Iceland es.png\|thumb\|Mapa d'Islàndia\|left]] [[Fitxer:Regions of Iceland.png\|thumb\|[[Regions d'Islàndia]]]] Islàndia es divideix en [[regions d'Islàndia\|regions]], [[Circumscripcions electorals d'Islàndia\|circumscripcions]], [[comtats d'Islàndia\|comtats]] i [[municipis d'Islàndia\|municipis]]. Són vuit les regions utilitzades principalment en la ~~recopliació~~recopilació de dades ~~estadístiqiues~~estadístiques. Les jurisdiccions de les corts de districte fan ús d'una versió més antiga de la divisió regional. Fins al [[2003]], les circumscripcions per a les eleccions parlamentàries i les regions eren coextensives, però després d'una esmena ~~consitucional~~constitucional, les circumscripcions actuals són: Reykjavík del Nord, Reykjavík del sud, el sud-est (quatre àrees suburbanes de Reykjavík geogràficament separades), el nord-est, el nord-oest i el sud (excloent-ne [[Reykjavík]] i els suburbis). Aquest canvi es va produir per balancejar el pes de les diferents circumscripcions, puix que anteriorment un vot ~~emet~~emès en les àrees poc poblades tenia el mateix pes que no pas un vot de [[Reykjavík]]. Aquest imbalanç s'ha reduït amb el nou sistema, però no ha estat eliminat. Els vint-i-tres [[comtats d'Islàndia]] són merament divisions històriques. Actualment, Islàndia es divideix en vint-i-sis [[magistrats d'Islàndia\|magistrats]] (''sýslumenn'', en singular ''sýslumaður''), els quals representen el govern en diversos graus. Entre les seves tasques hi ha la recaptació d'imposts, l'administració de les declaracions de fallida, i el registre civil. Després d'una reorganització el 2007 la meitat està encarregada de la policia local. Línia 152: [[Fitxer:Akureyri.JPG\|thumb\|dreta\|[[Akureyri]], poble d'Islàndia]] {{principal\|Economia d'Islàndia}} L'economia d'Islàndia és similar ala la dels [[països escandinaus]]; l'economia social de mercat combina una estructura capitalista i els principis de lliure mercat amb un sistema de benestar molt extens.<ref name=cia>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ic.html Island]. The CIA World Factbook. [Consulta: 24 de juny de 2009]</ref> Amb poc recursos naturals, llevat de l'abundant energia hidrotèrmica i geotèrmica, l'economia depèn principalment de la [[indústria pesquera]], la qual proveeix el 40% de la renda derivada de les exportacions i empra el 5% de la força laboral.<ref name=cia/> Les fonts d'energia hidroelèctrica i geotèrmica són abundants a Islàndia; la primera ha promogut el desenvolupament de les empreses industrials modernes, com ara la indústria de l'alumini que fa un ús intensiu d'energia.<ref name=encartaecon>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761551693_3/Iceland.html#s9 Iceland] IV Economy. MSN Encarta. [Consulta: 24 de juny de 2009]</ref> En anys recents, l'economia ha assolit diversificar-se i el sector dels serveis inclou la producció de [[programari]] i la [[biotecnologia]].<ref name=encartaecon/> El [[turisme]] també és important.<ref name=encartaecon/> El 1970, Islàndia es va convertir en membre de l'[[Associació Europea de Lliure Comerç]], un [[bloc comercial]] creat la dècada anterior per [[Àustria]], [[Dinamarca]], el [[Regne Unit]], [[Noruega]], [[Portugal]], [[Suècia]] i [[Suïssa]]. Tanmateix, la majoria dels islandesos s'han oposat a l'entrada d'Islàndia a la [[Unió Europea]], en gran part a causa de l'interès nacional en mantenir el control estricte dels seus recursos pesquers territorials.<ref name=encartaecon/> Línia 163: === Demografia === [[Fitxer:Reykjavík séð úr Hallgrímskirkju 6.JPG\|thumb\|dreta\|Reykjavík,la capital i l'[[Gran Reykjavik\|àrea metropolitana]] més poblada d'Islàndia]] S'estima que la població islandesa va variar entre 40.000 i 60.000 des dedel període del primer assentament fins al [[segle XIX]]. Durant aquests segles, els hiverns freds, la pluja de cendres de les explosions volcàniques, i les plagues bubòniques, van afectar greument el creixement poblacional en diverses ocasions. El primer cens es va realitzar el [[1703]] i va mostrar que la població d'aleshores era de 50.358. Després de les erupcions volcàniques destructives del [[Laki]] durant [[1783]] i [[1784]], la població va decréixer a 40.000. La millora en les condicions de vida han propiciat un increment poblacional ràpid des de la segona meitat del [[segle XIX]]; de 60.000 el 1850 a 320.000 el 2008. L'[[àrea metropolitana]] més gran d''''Islàndia''' és l'[[Gran Reykjavik\|Àrea del Gran Reykjavík]], amb una població de 200.000 o el 64% de la població del país. La regió on està localitzada, el sud-oest de l'illa, és la regió més densament poblada del país. Altres pobles importants que no formen part de l'àrea metropolitana de [[Reykjavík]] són [[Akureyri]] i [[Reykjanesbær]]. Línia 181: * el 4,9% eren membres de les Esglésies Lliures Luteranes de Reykjavík i Hafnarfjörður, * el 2,8% no eren membres de cap grup religiós, * el 2,5% eren membres de l'[[Església Catòlica Romana]] * el 2,9% restant inclou altres denominacions cristianes o no cristianes.

Islàndia: diferència entre les revisions