Els '''acelomats''' (''Acoelomata'') són un grup d'[[animals]] [[bilateri]]s [[triblàstic]]s en els quals el [[mesoderma]] no s'organitza mai en partícules tancades o sigui que no té [[celoma]]. Per tant, no tenen de cavitat general; tenen un cos massís, ja que entre la paret del cos i l'[[intestí]] existeix una massa de [[cèl·lules]] ([[mesénquimamesènquima]]) i fibres musculars. El terme acelomat no té cap significat [[taxonomia|taxonòmic]].
Els [[filumembrancament]]s típicament acelomatzs són els [[Platyhelminthes|Platihelmints]] i els [[Nemertins]]; els [[Mesozous]] solen també considerar-se acelomats, però les seves relacions [[filogènia|filogenètiques]] són força fosques. La resta de bilaterals posseïxentenen un cavitat corporal plena de líquid entre la paret del cos i l'intestí, ja sigui un autèntic celoma ([[celomats]]) o un pseudoceloma ([[pseudocelomats]]), almenys en estat embrionari.
Els acelomats són els bilaterals més simples, amb cossos [[vermiforme]]s i [[epiteli]]s [[cili]]ats, i la majoria dels zoòlegs estan d'acord que l'origen dels bilaterals passa per un ancestre acelomat del qual sorgirien els [[turbellaria|turbelaris]] i els primers celomats (veure [[Bilateria]] per a altres teories). Per tant, serien el grup del qual deriva la radiació de tots els animals [[triblàstic]]s.
