Cefalització: diferència entre les revisions

La '''cefalització''' és la concentració del [[sistema nerviós central]] ([[Òrgan sensorial|òrgans sensorials]]) a la part anterior de l'[[animal]], originant el [[cap (anatomia)|cap]], per així poder enfrontar-se al medi de manera més eficient. És exclusiva d'animals amb [[simetria bilateral]] ([[Bilateria]]) que, per tant, tenen un cos amb una marcada polaritat (diferenciació al llarg de l'eix antero-posterior).<ref name="MichelenaSaval2004">{{ref-llibre|autor=J. M. Michelena|coautors= =Javier Lluch Tarazona |títol=Fonaments de zoologia|url=http://books.google.cat/books?id=mvMxLppfbdwC&pg=PA44|any=2004|editorial=Universitat de València|isbn=9788437058580|pàgines=44–}}</ref> El grau de cefalització és variable en els diferents [[fílumembrancament]]s [[bilateri]]s, molts tenen un cap incipient ([[platihelmints]], [[anèl·lids]], [[nematodes]], [[mol·lusc]]s, etc.). El màxim grau de cefalització es dóna en [[artròpodes]] (sobretot [[insectes]]) i [[vertebrats]], en aquests animals, el [[Cèfalon|cap]] estan netament diferenciada de la resta del cos i proveïda d'òrgans sensorials molt eficients. Dins dels bilaterals, hi ha també grups sense cap ([[bivalves]], [[briozous]], etc.), essencialment aquells que són eminentment [[sèssil]]s, i en què l'animal adult no caça l'aliment activament sinó que deixa que els corrents d'aigua el duguin fins a ell.