Usuari:Berdea/Servei de Patrimoni Arquitectònic Local: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 115:
Una figura que va tenir molta importància en aquesta època i que va servir a [[Camil Pallàs i Arisa|Camil Pallàs]] per recolzar les seves idees i actuacions, va ser [[Eduard Junyent i Subirà]]. Segons ell s’havien de refer les esglésies i d’altres
edificis perquè arribessin a semblar-se el màxim possible al que havien set en època medieval. Defensà a més que s’havien d’enretirar dels murs i de les capelles els afegits posteriors per deixar a la vista el cos de l’església tal com era en el seu origen medieval. També va rebre la influència del teòleg i arqueòleg José Ferrando Roig i l'assessorament d'[[Eduard Ripoll i Perelló]], d'[[Agustí Duran i Sanpere]], i de [[Joan Ainaud de Lasarte]].
I com hem pogut veure els plantejament de [[Camil Pallàs i Arisa|Camil Pallàs]] segueixen en gran part aquests criteris. El problema en els casos en què existeix el criteri de repicar revestisments, és que no es té en compte que de vegades aquests són els que li donen vida a l’edifici. Un exemple d’obra de restauració que va realitzar [[Camil Pallàs i Arisa|Camil Pallàs]] és l’Església de Sant Cugat de Gavadons on es pot veure que l’edifici sense aquest revestiment tan sols deixa a la vista un edifici d’allò més humil i d’escassa entitat constructiva.{{sfn|Raquel Lacuesta|2000|p = 135}}
Un altre punt interessant en les actuacions de [[Camil Pallàs i Arisa|Camil Pallàs]] que veiem reflectides en les actuacions del Servei és que es
[[Camil Pallàs i Arisa|Camil Pallàs]] no va tenir en compte tots els avenços que s’havien produït en el camp de la restauració sobretot a partir dels primers congressos internacionals d’arquitectes i de la redacció de la [[Carta d'Atenes|Carta d’Atenes]]. Encara que tampoc hem d’oblidar que l’any 1964 en el “''Secondo Congresso Internazionale degli Architetti e Tecnici dei Monumenti''” es va redactar la Carta de Venècia amb nous plantejaments sobre la intervenció en els monuments i els seus respectius contexts urbans i paisatgístics.{{sfn|Antoni Golzález|1984|p = 50}}Però com tots els plantejaments haguts i per haver, poden tenir diverses interpretacions. I en el cas de Camil Pallàs i d’altres arquitectes espanyols de l’època varen prestar més atenció a la restauració estilística que a qualsevol altre tipus de restauració, sobretot si es tractava de restaurar edificis religiosos.{{sfn|Raquel Lacuesta|2000|p = 137}}
En conjunt si consultem el llistat d’obres de restauració en les que va estar involucrat Camil Pallàs com a director del Servei, podem veure que les prestacions al camp de la restauració són enormes, però sense cap tipus de projecte preestablert. Gira a l’entorn d’actuació rere actuació, cosa que comporta que no es pugui entretenir en una sola obra i que per tant el seu temps de dedicació en les obres afecti a la bona realització i culminació de tots els projectes.
Pel que fa a les publicacions realitzades pel Servei durant aquests anys, aquestes varen ser molt escasses i publicades a través de la revista trimestral de la [[Diputació de Barcelona]]; “Sant Jordi”. A més aquests articles que s’anaven publicant, no varen ser realitzats per Camil Pallàs sinó per periodistes de la Secció de Premsa de la [[Diputació de Barcelona]]. A part d’aquestes publicacions no se’n coneixen moltes més, ni tan sols memòries sobre l’activitat del Servei, de les quals se’n van publicar moltes més durant l’etapa del Servei amb el director Jeroni Martorell. El problema de la manca de publicacions juntament amb el gran nombre d’intervencions que es varen arribar a realitzar, comporta que tinguem molt poca informació sobre aquestes. En les poques memòries que s’han arribar a trobar, la informació que més es tracta és la dels antecedents i els objectius del Servei.
Encara que les obres de restauració
| |||