Usuari:Berdea/Servei de Patrimoni Arquitectònic Local: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 123:
[[Camil Pallàs i Arisa|Camil Pallàs]] no va tenir en compte tots els avenços que s’havien produït en el camp de la restauració sobretot a partir dels primers congressos internacionals d’arquitectes i de la redacció de la [[Carta d'Atenes|Carta d’Atenes]]. Encara que tampoc hem d’oblidar que l’any 1964 en el “''Secondo Congresso Internazionale degli Architetti e Tecnici dei Monumenti''” es va redactar la Carta de Venècia amb nous plantejaments sobre la intervenció en els monuments i els seus respectius contexts urbans i paisatgístics.{{sfn|Antoni Golzález|1984|p = 50}}Però com tots els plantejaments haguts i per haver, poden tenir diverses interpretacions. I en el cas de Camil Pallàs i d’altres arquitectes espanyols de l’època varen prestar més atenció a la restauració estilística que a qualsevol altre tipus de restauració, sobretot si es tractava de restaurar edificis religiosos.{{sfn|Raquel Lacuesta|2000|p = 137}}
En conjunt si consultem el llistat d’obres de restauració en les que va estar involucrat Camil Pallàs com a director del Servei, podem veure que les prestacions al camp de la restauració són enormes, però sense cap tipus de projecte preestablert. Gira a l’entorn d’actuació rere actuació, cosa que comporta que no es pugui entretenir en una sola obra i que per tant el seu temps de dedicació en les obres afecti a la bona realització i culminació de tots els projectes. Per exemple, en la dècade de 1950, va intervenir en 45 municipis i 62 edificis dels quals 42 eren de propietat eclesiàstica
Pel que fa a les publicacions realitzades pel Servei durant aquests anys, aquestes varen ser molt escasses i
Encara que les obres de restauració fetes per Camil Pallàs es caracteritzen sobretot per no realitzar-se sobre una base científica molt rigorosa, si que hi van haver un parell d’excavacions arqueològiques dutes a terme pel Servei que es caracteritzaven per seguir una metodologia científica molt més acurada; les excavacions de Pedret i Obiols.{{sfn|Raquel Lacuesta|2000|p = 139}}
Durant el període que va del 1954 quan va començar a actuar com a director del Servei, Camil Pallàs, i el 1978, han estat registrades una quantitat enorme d’obres intervingudes. Entre elles trobem obres de neteja, consolidació y reparació com per exemple la reconstrucció de les termes romanes de Caldes de Montbui, les obres de consolidació i restauració d’algunes dels cobertes, pintures murals i arcs del monestir de Sant Cugat del Vallès, entre moltes altres.{{sfn|Raquel Lacuesta|2000|p = 142}}
Una de les actuacions més rellevants que va dur a terme el SCCM durant aquests anys va ser la proposta de realitzar declaracions de monuments provincials. I això juntament amb l’aprovació de la ''Llei del Sòl ''l’any 1956 va portar a que es comencessin a crear catàlegs municipals de monuments i que a més la [[Diputació de Barcelona]] obtingués competències per protegir el patrimoni. El problema de tot plegat és que aquest avantatge no va ser aprofitat per Camil Pallàs, i no es van declarar tants monuments com calia esperar. Però des del Servei si que es va realitzar un catàleg monumental de la província de Barcelona, encara que aquest no es va arribar a publicar.{{sfn|Raquel Lacuesta|2000|p = 147}}
Finalment després d’una proposta que va formular Camil Pallàs a l’Assemblea del SERPPAC per aconseguir l’ampliació de les actuacions de restauració i protecció de monuments a tota Catalunya i que aquesta no arribés al punt que esperava Pallàs, aquest va deixar el Servei l’any 1978 i va ser substituït durant tres anys per l'arquitecte Albert Sentís i Hortet.
== El servei des de la restauració de la democràcia ==
|