Viquipèdia

Jesús de Natzaret: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
argument duplicat
argument duplicat
Línia 41:
Els evangelis ofereixen diverses pistes sobre l'any del naixement de Jesús. {{Citar Bíblia|Mt|2|1}} l'associa amb el regnat d'[[Herodes el gran]], que va morir al voltant de l'any 4 aC, i {{Citar Bíblia|Lc|1|5}} menciona que Herodes era al tron poc abans del naixement de Jesús.{{sfn|Maier|1989|pp=115–118}}{{sfn|Niswonger|1992|pp=121–122}} Tot i que aquest evangeli també associa el naixement amb el cens de [[Publi Sulpici Quirí]], que va ser deu anys més tard.{{sfn|Köstenberger|Kellum|Quarles|2009|pp=137–138}}{{sfn|Niswonger|1992|pp=122–124}} {{Citar Bíblia|Lc|3|23}} afirma que Jesús tenia "uns trenta anys" al principi del seu [[ministeri de Jesús|ministeri]], que d'acord amb {{Citar Bíblia|Ac|10|37-38}} va ser precedit pel ministeri de Joan el Baptista, tal com mostra també {{Citar Bíblia|Lc|3|1}} que havia començat l'any 15 de [[Tiberi]], que va regnar el 28 o 29 dC.{{sfn|Niswonger|1992|pp=121–122}}<ref name="Vermes2006">{{ref-llibre | nom = Géza | cognom = Vermes | títol = The Nativity: History and Legend | editorial = Random House Digital | any = 2010| pàgines = 81–82 |url = http://books.google.com/books?id=a9EiEU_Yz_kC&pg=PA81#v=onepage&q&f=false |isbn=978-0-307-49918-9}}</ref> En confrontar els relats de l'evangeli amb les dades històriques i l'ús d'altres mètodes, la majoria dels estudiosos conclouen que Jesús va néixer entre l'any 6 i 4 aC,<ref name="Vermes2006"/>{{sfn|Dunn|2003|p=324}} però d'altres proposen estimacions que engrandeixen el marge d'error. Per exemple, John P. Meier assegura que Jesús podria haver nascut també l'any 7 aC,<ref name=Meier1991/> mentre que Finegan diu que podria haver nascut fins i tot l'any 2 aC.<ref name=Finegan/>
 
Els anys del ministeri de Jesús s'han calculat utilitzant diversos enfocaments.{{sfn|Köstenberger |Kellum|Quarles|2009|p=140}}{{sfn|Freedman|2000|p=249}} Un d'aquests s'ha centrat en {{Citar Bíblia|Lc|3|1-2}}, {{Citar Bíblia|Ac|10|37-38}} i les dates del regnat de Tiberi, que són ben conegudes, per a concloure que Jesús va començar el ministeri l'any 28 o 29 dC.{{sfn|Maier|1989|pp=120–121}} Un altre enfocament utilitza la declaració sobre el temple de {{Citar Bíblia|Jn|2|13-20}}, que afirma que el [[temple de Jerusalem]] estava en el seu any número 46 de la construcció a principis del ministeri de Jesús, juntament amb [[wikisource:The Antiquities of the Jews/Book XV|els texts de Flavi Josep]] que diuen que la reconstrucció del temple va ser iniciat per Herodes l'any 18 del seu regnat, per estimar una data entre el 27 i el 29 dC.{{sfn|Köstenberger|Kellum|Quarles|2009|p=140}}{{sfn|Maier|1989|p=123}} Un altre mètode utilitza la data de la mort de [[Joan Baptista]] i el matrimoni d'[[Herodes Antipas]] amb [[Heròdies]], basada en els escrits de [[Flavi Josep]], i relaciona les dates amb {{Citar Bíblia|Mt|14|4}} i {{Citar Bíblia|Mc|6|18}}.<ref>{{ref-llibre | nom = Craig | cognom = Evans| any = 2006| url= http://books.google.com/books?id=wMbEyeDSQQgC&pg=PA55#v=onepage&q&f=false | títol = Josephus on John the Baptist| títol=The Historical Jesus in Context | editor-last1=Levine| editor-first2=Dale C.| editor-last2=Allison| editor-first3=John D.| editor-last3=Crossan| editorial = Princeton University Press| isbn= 978-0-691-00992-6 | pàgines = 55–58| editor-first=Amy-Jill}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = Herodias: at home in that fox's den| nom = Florence M.| cognom = Gillman | any = 2003| isbn= 978-0-8146-5108-7| pàgines = 25–30 | editorial = Liturgical Press}}</ref> Com que la majoria dels erudits daten el matrimoni d'Herodes i Heròdies entre els anys 28 i 35 dC, la data resulta al voltant dels anys 28 i 29 dC.{{sfn|Freedman|2000|p=249}}
 
També hi ha diversos enfocaments per a determinar l'any de la [[Crucifixió de Jesús]]. La majoria dels estudiosos coincideixen que va morir entre l'any 30 i el 33 dC.<ref name=Humphreys1992/>{{sfn|Köstenberger|Kellum|Quarles|2009|p=398}} Els evangelis indiquen que l'esdeveniment va succeir durant la prefectura de Pilat, el governador romà de Judea entre el 26 i el 36 dC.{{sfn|Theissen|Merz|1998|pp=81–83}}<ref>{{ref-llibre | cognom = Green | nom = Joel B. | títol = The gospel of Luke: New International Commentary on the New Testament Series | any = 1997 | editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing |isbn= 978-0-8028-2315-1 | pàgina = 168 |url= http://books.google.com/books?id=wzRVN2S8cVgC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès}}</ref>{{sfn|Carter|2003|pp=44–45}} La data de la [[Conversió de Pau]] (estimada entre el 33 i el 36 dC) actua com un límit superior de la data de la crucifixió. Les dates de la conversió i el ministeri de Pau es poden determinar mitjançant l'anàlisi de les epístoles de Pau i el Llibre dels Fets.{{sfn|Köstenberger|Kellum |Quarles |2009|p=398–400}}<ref>{{ref-llibre | nom = Paul| cognom = Barnett| títol = Jesus & the Rise of Early Christianity: A History of New Testament Times| any = 2002 |isbn=978-0-8308-2699-5 |url= http://books.google.com/books?id=NlFYY_iVt9cC&pg=PA21#v=onepage&q&f=false | editorial = InterVarsity Press | pàgina = 21}}</ref> Els astrònoms des d'[[Isaac Newton]] han intentat esbrinar amb precisió la data de la crucifixió mitjançant l'anàlisi del moviment lunar i el càlcul de les dates històriques de la [[Pasqua jueva]],{{efn|Els Evangelis sinòptics i l'Evangeli de Joan difereixen de si Jesús va ser crucificat abans o després del sopar de la Pasqua, que marca l'inici de la Pasqua.}} una festivitat basada en el [[calendari hebreu]], que era un [[calendari lunisolar]]. Les dates més acceptades derivades d'aquest mètode són el 7 d'abril de l'any 30 dC i el 3 d'abril de l'any 33 dC (ambdós del [[calendari Julià]]).<ref>{{ref-publicació | cognom = Pratt | nom = J. P. | any = 1991 | títol = Newton's Date for the Crucifixion | publicació = Journal of the Royal Astronomical Society | volum = 32 | pàgines = 301–304 |url= http://www.johnpratt.com/items/docs/newton.html |llengua=anglès}}</ref>
Línia 184:
[[Fitxer:WorksJosephus1640TP.jpg|thumb|L'edició del 1640 dels escrits del segle I de Flavi Josep, on parla de Jesús{{sfn|Blomberg|2009|pp=431–436}}|alt=Portada del "Famós i memorable treball de Flavi Josep"]]
La teoria del [[Mite de Jesús]], que va aparèixer al {{segle|XVIII}}, qüestiona l'existència de Jesús. Els seus defensors sostenen que Jesús és un mite inventat pels primers Cristians.<ref>{{ref-llibre | títol = A theory of primitive Christian religion| nom = Gerd| cognom = Theissen| any = 2003 |isbn= 978-0-334-02913-7 | editorial = SCM Press | pàgines = 23–27}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = The historical Jesus: ancient evidence for the life of Christ| cognom = Habermas| nom = Gary| any = 1996 |isbn= 978-0-89900-732-8 | editorial = College Press | pàgines = 27–31, 47–51}}</ref>{{sfn|Van Voorst|2000| pp= 7–8}} Els partidaris de la teoria diuen que hi ha una manca de referències conegudes escrites sobre Jesús durant la seva vida i poques referències no cristianes durant el {{segle|I}}, i per això qüestionen la veracitat dels textos existents.{{sfn|Eddy|Boyd|2007|p=162}} Al principi del {{segle|XX}}, estudiosos com G. A. Wells, Robert M. Price, Thomas Brodie i Dollar van presentar diversos arguments a favor de la teoria del Mite de Jesús.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Dollar |nom=Jason |cognom2=Pinkerton |nom2=Bradley |títol=Contend: A Survey of Christian Apologetics on a High School Level |url= http://books.google.cat/books?id=gjpwoaCtzAUC&pg=PA49&dq=invention+jesus+Earl+Doherty&hl=ca&sa=X&ei=FG9xUcmQEoeBhQfiqYHwAw&ved=0CDkQ6AEwAg#v=onepage&q=invention%20jesus%20Earl%20Doherty&f=false |llengua=anglès | editorial=Jason Dollar |data=2009 |pàgines=49-50 |isbn=1593305834}}</ref>
<ref>{{ref-llibre | cognom = Wells| nom = G. A. | títol = Jesus, Historicity of| editor-first= Tom | editor-last=Flynn |títol=The New Encyclopedia of Disbelief| editorial = Prometheus Books| any = 2007| pàgina = 446 |isbn=978-1-59102-391-3}}</ref>{{sfn|Stanton|2002|p=143}}{{sfn|Eddy|Boyd|2007|pp=24–27}} No obstant això, avui en dia pràcticament tots els estudiosos de l'antiguitat estan d'acord en la historicitat de Jesús i consideren plenament històrics esdeveniments com el seu bateig o la seva crucifixió.{{sfn|Dunn|2003|p=339}}<ref>{{ref-llibre | cognom = Brown | nom = Raymond E. | any = 1994 | editorial = Doubleday |isbn=978-0-385-19397-9 | títol = The Death of the Messiah: from Gethsemane to the Grave: A Commentary on the Passion Narratives in the Four Gospels| pàgina = 964}}</ref>{{sfn|Stanton|2002|p=145}} Tant Robert E. Van Voorst com Michael Grant sostenen que hi ha consens entre els historiadors que actualment totes les teories sobre la no-existència de Jesús estan refutades.{{sfn|Van Voorst|2000|p=16}}
 
Per a respondre si la manca de referències contemporànies implica que Jesús no va existir, Van Voorst ha escrit que "com tot bon estudiant d'història sap, l'[[argument per silenci]] és especialment perillós"{{sfn|Van Voorst|2000|p= 14}} i generalment fracassen si no és que el fet és conegut per l'autor i és suficientment important i rellevant per a ser mencionat en el context d'un determinat document.<ref>{{ref-llibre | títol = From Reliable Sources: An Introduction to Historical Methods| nom1 = Martha C. | cognom1 = Howell | nom2 = Walter | cognom2 = Prevenier | any = 2001| isbn= 978-0-8014-8560-2 | editorial = Cornell University Press| pàgines = 73–74}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = Research Methodology in History| editorial = Atlantic Publishers & Dist| nom = Krishnaji | cognom = Chitnis | any = 2006|isbn= 978-81-7156-121-6 | pàgina = 56}}</ref> Bart D. Ehrman argumenta que, tot i que Jesús va tenir un gran impacte en les generacions futures, en la societat de la seva època l'impacte va ser "pràcticament nul". Per tant seria erroni esperar relats de l'època del que va fer.{{sfn|Ehrman|1999|p= 56}}
 
Per Ehrman els arguments que es basen en la falta d'evidència física o arqueològics de Jesús i dels escrits sobre ell són pobres, ja que no hi ha evidència de "gairebé ningú" que hagi viscut al {{segle|I}}".<ref name=EhrmanDid29>{{ref-llibre | cognom = Ehrman| nom = Bart D.| títol = Did Jesus Exist?: The Historical Argument for Jesus of Nazareth| any = 2012| editorial = HarperOne| pàgina = 29|isbn=978-0-06-208994-6 |url =http://books.google.com/books?id=hf5Rj8EtsPkC&printsec=frontcover&dq=did+jesus+exist+bart+ehrman&hl=ca&sa=X&ei=qV7-Ud7TDpTM9ASP_oAI&ved=0CDgQ6AEwAA#v=snippet&q=%22nearly%20anyone%20who%20lived%20in%20the%20first%20century%22&f=false}}</ref> Teresa Okure escriu que l'existència de figures històriques s'estableix amb l'anàlisi de referències posteriors a ells, i no de relíquies o restes contemporànies.<ref>{{ref-llibre | cognom = Teresa| nom = Okure | títol = Historical Jesus Research in Global Cultural Context|títol=Handbook for the Study of the Historical Jesus |url= http://books.google.com/books?id=LuKMmVu0tpMC&pg=PA953#v=onepage&q&f=false | editor-last1=Holmen| editor-first2= Stanley E.| editor-last2= Porter | any = 2011| isbn= 978-90-04-16372-0 | pàgines = 953–954| editor-first= Tom | editorial = Brill}}</ref>
 
Diversos estudiosos adverteixen contra l'ús dels arguments de la ignorància, que consideren poc concloents o fal·laços.<ref>{{ref-llibre | títol = A Systematic Theory of Argumentation| nom1 = Frans H. | cognom1 = van Eemeren | nom2 = Rob | cognom2 = Grootendorst| any = 2003| isbn= 978-0-521-53772-8| editorial = Cambridge University Press | pàgina = 182}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = The Blackwell Dictionary of Western Philosophy| nom1 = Nicholas | cognom1 = Bunnin | nom2 = Jiyuan | cognom2 = Yu | any = 2009| editorial = John Wiley & Sons| isbn= 978-0-470-99721-5 | pàgina = 48}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = Arguments from Ignorance| nom = Douglas | cognom = Walton | any = 2009| isbn= 978-0-271-01474-6| editorial = Pennsylvania State University Press | pàgines = 1–4}}</ref> Douglas Walton afirma que els arguments de la ignorància només poden conduir a conclusions sòlides en els casos que es pot suposar que la nostra "base de coneixements és total".<ref>{{ref-publicació | nom = Douglas| cognom = Walton| títol = Nonfallacious arguments from ignorance| publicació = American Philosophical Quarterly | volum = 29| exemplar = 4| any = 1992| pàgines = 381–387}}</ref>
 
Les fonts no cristianes utilitzades per establir l'existència històrica de Jesús inclouen les obres dels historiadors del {{segle|I}} [[Flavi Josep]] i [[Tàcit]].<ref>{{ref-llibre | editor-last=Bockmuehl | editor-first= Markus N. A. | títol = Sources and methods | nom = Christopher | cognom = Tuckett | any = 2001|títol= Cambridge Companion to Jesus| editorial = Cambridge University Press|isbn=978-0-521-79678-1| pàgines = 123–4| citació = Tot això fa que les teories sobre que l'existència de Jesús va ser una invencó cristiana és, almenys, altament inversemblant i absurda. El fet que Jesús va existir, que va ser crucivicatcrucificat sota Ponç Pilat (per alguna raó) i que tenia un grup de seguidors que van continuar donant suport a la seva causa, sembla ser part de la base segura de la tradició històrica. Si no hi ha res més, l'evidència de les fonts no cristianes ens pot donar la certesa de la realitat dels fets.}}</ref>{{sfn|Blomberg|2009|pp=431–436}}{{sfn|Van Voorst|2000|pp=39–53}} Louis H. Feldman ha considerat que "pocs han dubtat de l'autenticitat" de les referències de Flavi Josep sobre Jesús a [[s:The Antiquities of the Jews/Book XX#Chapter 9|book 20]] de les ''[[Antiguitats judaiques]]'', molt pocs estudiosos posen en dubte.{{sfn|Van Voorst|2000| p= 83}}<ref>{{ref-llibre | cognom = Maier| nom = Paul L.| any = 1995| títol = Josephus, the essential works: a condensation of Jewish antiquities and The Jewish war| isbn= 978-0-8254-3260-6 | pàgina = 285 |url= http://books.google.com/books?id=c2Tu1Yp3n0EC&pg=PA285#v=onepage&q&f=false}}</ref> Tàcit parla de Crist i de la seva execució per Pilat a [[wikisource:The Annals (Tacitus)/Book 15#44|book 15]] de la seva obra anomenada ''[[Annals (Tàcit)|Annals]]''. En general els estudiosos consideren que la referència a Tàcit sobre l'execució de Jesús és autèntica i se li concedeix un valor històric com a font romana independent.<ref>{{ref-llibre | títol = Jesus and His Contemporaries: Comparative Studies| nom = Craig A.| cognom = Evans | any = 2001 |isbn =978-0-391-04118-9| pàgina = 42 |url= http://books.google.com/books?id=DRcQ2bkLxc8C&pg=PA42#v=onepage&q&f=false | editorial = Brill}}</ref>
 
=== Historicitat dels fets ===
Línia 215:
 
=== Retrats de Jesús ===
La investigació moderna sobre el Jesús històric no ha donat lloc a una imatge unificada de la figura històrica, en part a causa de la varietat de les tradicions acadèmiques representades pels estudiosos.{{sfn|Theissen|Winter|2002|pp=4–5}} Ben Witherington afirma que "ara hi ha tants retrats del Jesús històric com pintors acadèmics".{{sfn|Witherington|1997|p=77}} Tant Bart Ehrman com Andreas Köstenberger sostenen que donada l'escassetat de fonts històriques, en general és difícil per a qualsevol estudiós de construir un retrat de Jesús que es pugui considerar vàlid històricament més enllà dels elements bàsics de la seva vida.{{sfn|Köstenberger|Kellum|Quarles|2009|pp=117–125}}{{sfn|Ehrman|1999|pp=22–23}} Els retrats de Jesús construïts en aquests estudis sovint difereixen entre si, i tampoc coincideixen del tot amb la imatge retratada als evangelis.{{sfn|Theissen|Winter|2002|p=5}}<ref>{{ref-llibre | títol = Historical Jesus, Quest of the| títol = Oxford Dictionary of the Christian Church| pàgina = 775 |isbn=978-0-19-280290-3 | editorial = Oxford University Press}}</ref>
 
Els perfils principals del tercer intent de trobar un retrat de Jesús es poden agrupar en funció de si prepresenten a Jesús principalment com un profeta apocalíptic, un sanador carismàtic, un filòsof cínic, el veritable Messies o un profeta igualitari del canvi social.<ref name=CambHist23>{{ref-llibre | títol = The Cambridge History of Christianity| volum = 1 | nom1 = Margaret M.| cognom1 = Mitchell | nom2 = Frances M. | cognom2 = Young | any = 2006| isbn= 978-0-521-81239-9| editorial = Cambridge University Press| pàgina = 23 |url= http://books.google.com/books?id=6UTfmw_zStsC&pg=PA23#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès}}</ref>{{sfn|Köstenberger|Kellum|Quarles|2009|pp=124–125}} Cadascun d'aquests tipus presenta una sèrie de variants, i alguns erudits rebutgen els elements bàsics d'alguns retrats.{{sfn|Rausch|2003|p=127}} No obstant això, els atributs que es descriuen en els retrats de vegades se superposen, i els estudiosos que difereixen en alguns atributs de vegades estan d'acord amb d'altres.<ref>{{ref-llibre | títol = Why Study the Historical Jesus? | títol=Handbook for the Study of the Historical Jesus | editorial = Brill | any = 2011 | nom = Colin | cognom = Brown | pàgina = 1416 | url= http://books.google.com/books?id=LuKMmVu0tpMC&pg=PA1416#v=onepage&q&f=false | isbn=978-90-04-16372-0 | editor1-first=Tom | editor1-last=Holmen | editor2-first=Stanley E. | editor2-last=Porter |llengua=anglès}}</ref>
 
=== Llenguatge i aparença ===
Línia 223:
Jesús va créixer a Galilea, on va tenir lloc gran part del seu ministeri.{{sfn|Green|McKnight|Marshall|1992|p=442}} Els idiomes que es parlaven a Galilea i Judea al {{segle|I}} inclouen l'[[arameu]], que era la llengua predominant, l'[[hebreu]] i el [[grec]].<ref name=BarrLang >{{ref-publicació | nom = James| cognom = Barr| títol = Which language did Jesus speak| publicació = Bulletin of the John Rylands University Library of Manchester| any = 1970| volum = 53| exemplar = 1| pàgines = 9–29 |url= https://www.escholar.manchester.ac.uk/uk-ac-man-scw:1m2973}}</ref><ref name=Porter110 >{{ref-llibre | títol = Handbook to exegesis of the New Testament| nom = Stanley E.| cognom = Porter| any = 1997| isbn= 978-90-04-09921-0 | editorial = Brill | pàgines = 110–112}}</ref> La majoria dels estudiosos coincideixen que a principis del {{segle|I}} l'arameu era la llengua materna de gairebé totes les dones de Galilea i Judea.<ref>{{ref-llibre | títol = Discovering the language of Jesus| nom = Douglas | cognom = Hamp | any = 2005 |isbn= 978-1-59751-017-2 | editorial = Calvary Chapel Publishing | pàgines = 3–4}}</ref> La majoria dels erudits recolzen la teoria que Jesús va parlar tant arameu com hebreu i grec.<ref name=BarrLang /><ref name=Porter110 /><ref>{{ref-llibre | títol = Jesus in history and myth| nom = R. Joseph| cognom = Hoffmann | any = 1986| isbn=978-0-87975-332-0 | editorial = Prometheus Books | pàgina = 98}}</ref> Dunn afirma que hi ha un "consens substancial" que Jesús va fer-la transmetre la major part dels seus ensenyaments en arameu.{{sfn|Dunn|2003|pp=313–315}}
 
Els erudits moderns estan d'acord que Jesús era jueu.<ref>{{ref-llibre | títol=Jesus, Mark and Q | editor-first=Andreas | editor-last=Schmidt |isbn=978-0-567-04200-2 | any = 2004 | editorial = Continuum |url= http://books.google.com/books?id=GgoLAF4iVdQC&pg=PA146#v=onepage&q&f=false | pàgina = 146 | títol = The Jewishness of Jesus in the 'Third Quest' | nom = Tom | cognom = Holmen}}</ref> No obstant això, en una revisió de l'estat dels estudis moderns, Levine escriu que tota la qüestió de l'etnicitat és "plena de dificultats" i que "més enllà de reconèixer que Jesús era jueu" poques vegades els investigadors tenen en compte què vol dir que fos jueu.{{sfn|Levine|2006|p=10}}
 
El Nou Testament no dóna cap descripció de l'aparença física de Jesús abans de la seva mort, en general és indiferent a les aparences racials i no es refereix a les característiques de les persones que esmenta.<ref>{{ref-llibre | nom = Robin M. | cognom = Jensen | títol = Jesus in Christian art|títol=The Blackwell Companion to Jesus| editor-first=Delbert| editor-last= Burkett| any = 2010 |isbn= 978-1-4443-5175-0 | pàgines = 477–502 | editorial = John Wiley & Sons}}</ref><ref name=Perkinson30 >{{ref-llibre | títol = The likeness of the king: a prehistory of portraiture in late medieval France| nom = Stephen | cognom = Perkinson | any = 2009 |isbn= 978-0-226-65879-7 | editorial = University of Chicago Press | pàgina = 30}}</ref><ref name=Kidd48 >{{ref-llibre | títol = The forging of races: race and scripture in the Protestant Atlantic world| nom = Colin| cognom = Kidd| any = 2006| isbn =978-1-139-45753-8 | editorial = Cambridge University Press | pàgines = 48–51}}</ref> El llibre de l'Apocalipsi descriu les característiques d'un Jesús glorificat en una visió({{Citar Bíblia|Ap|1|13-16}}), però es refereix a Jesús en forma celestial després de la seva mort i resurrecció.<ref>{{ref-llibre | títol = Revelation| nom = William C.| cognom = Pender | any = 1998 |isbn= 978-0-664-22858-3 | editorial = Westminster John Knox Press | pàgines = 14–16}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = Revelation 1–11 | nom = John | cognom = MacArthur| pàgines = 37–39| any = 1999|url= http://books.google.com/?id=QMAejPLa1CsC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false |isbn=978-1-57567-613-5 | editorial = Moody Publishers}}</ref> Jesús probablement semblava un jueu típic del seu temps i d'acord amb alguns estudiosos és probable que hagués tingut una aparença vigorosa a causa de la seva ascètica i l'estil de vida itinerant.<ref>{{ref-notícia | cognom = Gibson| nom = David| títol = What Did Jesus Really Look Like?|url= http://www.nytimes.com/2004/02/21/arts/what-did-jesus-really-look-like.html?pagewanted=all&src=pm| obra = New York Times| data = 21 febrer 2004}}</ref> James H. Charlesworth indica que és "molt probable" que el rostre de Jesús fos "marró fosc i bronzejat del sol", i la seva estatura "hauria estat d'entre 1,65m i 1,70m".<ref>{{ref-llibre | nom = James H.| cognom = Charlesworth | títol = The Historical Jesus: An Essential Guide | editorial = Abingdon Press | any = 2008 | pàgina = 72 |isbn=978-0-687-02167-3}}</ref>
 
=== Arqueologia ===
[[Fitxer:Kafarnaum BW 20.jpg|thumb|L'antiga sinagoga, al costat del Mar de Galilea]]
{{AP|Jesús i l'arqueologia}}
Malgrat l'absència de restes arqueològiques específiques associades inequívocament amb Jesús, al {{segle|XX}}I ha crescut l'interès dels estudiosos en l'arqueologia com a font per comprendre millor la situació socioeconòmica i política de l'època i la vida de Jesús.<ref>{{ref-llibre | nom = Jonathan L.| cognom = Reed | títol = Archaeological contributions to the study of Jesus and the Gospels|títol=The Historical Jesus in Context| editor-first=Jill | editor-last=Levine| editorial = Princeton University Press | any = 2006 |isbn= 978-0-691-00992-6 | pàgines = 40–47}}</ref>{{sfn|Evans|2012|p=1}}<ref name=Charlesworth11 >{{ref-llibre | títol = Jesus Research and Archaeology: A New Perspective| nom = James H.| cognom = Charlesworth |títol=Jesus and archaeology| editor-first= James H.| editor-last= Charlesworth | any = 2006 |isbn= 978-0-8028-4880-2 | editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing | pàgines = 11–15}}</ref> Charlesworth afirma que alguns erudits moderns volen ignorar els descobriments arqueològics que aporten llum sobre la vida a Galilea i Judea en l'època de Jesús.<ref name=Charlesworth11 /> Jonathan Reed indica que la principal aportació de l'arqueologia a l'estudi del Jesús històric és la reconstrucció del seu món social.{{sfn|Reed|2002|p=18}}
 
David Gowler estableix que un estudi acadèmic interdisciplinari de l'arqueologia, l'anàlisi textual i el context històric pot aportar llum sobre Jesús i els seus ensenyaments.<ref name=Gowler>{{ref-llibre | títol = What are they saying about the historical Jesus?| nom = David B. | cognom = Gowler | any = 2007| isbn= 978-0-8091-4445-7| editorial = Paulist Press| pàgina = 102}}</ref> Un exemple són els estudis arqueològics a [[Cafarnaüm]]. Malgrat les freqüents referències a Cafanaüm en el Nou Testament, se'n diu poc.{{sfn|Reed|2002|pp=139–156}} Tanmateix, l'evidència arqueològica recent mostra que, contràriament a les creences anteriors, Cafarnaüm era pobre i petita, sense ni tan sols un fòrum romà o una àgora.<ref name=Gowler/><ref>{{ref-llibre |títol=Jesus and archaeology | editor-first= James H.| editor-last= Charlesworth | any = 2006 |isbn= 978-0-8028-4880-2 | pàgina = 127 |url= http://books.google.com/books?id=QoIS7VApH6cC&pg=PA127#v=onepage&q&f=false | editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing |llengua=anglès}}</ref> Aquest descobriment arqueològic té sentit a la llum de la visió acadèmica que considera que Jesús defensava que les persones que vivien en aquesta zona de Galilea es poguessin moure lliurement.<ref name=Gowler/>
Línia 239:
 
== Interpretació religiosa ==
A més dels seus propis deixebles i seguidors, els jueus de l'època de Jesús generalment el van rebutjar com a Messies, igual que la majoria de jueus fan actualment. Els teòlegs cristians, els que participaren en els concilis ecumènics, els reformadors i altres han escrit molt sobre Jesús. L'anomenada secta cristiana o els cismes sovint s'han definit o es caracteritzen per tenir una manera particular de descriure Jesús. Mentrestant, els [[maniqueus]], els [[Gnosticisme|gnòstics]], els [[musulmans]], els [[bahá'ís]] i altres han situat a Jesús en un lloc destacat de les seves religions.<ref>{{ref-llibre | editor-last=Bockmuehl | editor-first= Markus N. A. | títol = The quest for the real Jesus | nom = Francis | cognom = Watson| any = 2001|títol= Cambridge companion to Jesus| editorial = Cambridge University Press |url= http://books.google.com/books?id=vSehrtQpcYcC&pg=PA156#v=onepage&q&f=false |isbn=978-0-521-79678-1| pàgines = 156–157}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = The historical Christ and the Jesus of faith| nom = C. Stephen| cognom = Evans | any = 1996| editorial = Oxford University Press| isbn= 978-0-19-152042-6 | pàgina = v}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = The Blackwell Companion to Jesus| cognom = Delbert| nom = Burkett| any = 2010| isbn= 978-1-4443-5175-0 | pàgina = 1 | editorial = John Wiley & Sons}}</ref><ref name="cite01">{{ref-llibre | títol = Basic Christian doctrine| cognom = Leith| nom = John H.| any = 1993 |isbn= 978-0-664-25192-5 | pàgines = 1–2 | editorial = Westminster John Knox Press}}</ref>
 
=== El Jesús cristià ===
[[Fitxer:Cristo_crucificado.jpg|thumb|''Crist crucificat'' de [[Diego Velázquez]], ({{segle|XVII|s}}).]]
{{Principal|Cristologia}}
Jesús és la figura central del cristianisme{{sfn|McGrath|2006|pp=4–6}}, on s'anomena [[Crist]]. Tot i que les opinions sobre Jesús no són unànimes, es poden resumir les creences fonamentals compartides entre les principals branques, com indiquen els seus catecismes o textos confessionals.<ref name="cite01"/><ref>{{ref-llibre | cognom = Jackson| nom = Gregory L. | títol = Catholic, Lutheran, Protestant: a doctrinal comparison| any = 1993 |isbn= 978-0-615-16635-3| pàgines = 11–17 | editorial = Christian News}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = The Orthodox Church: An Introduction to Its History, Doctrine| nom = John A.| cognom = McGuckin | any = 2010| pàgines = 6–7 |isbn=978-1-4443-9383-5 | editorial = John Wiley & Sons |llengua=anglès}}</ref> Les opinions cristianes sobre Jesús deriven de diverses fonts, inclosos els evangelis canònics i les cartes del Nou Testament, com les epístoles paulines i els escrits joànics. Aquests documents descriuen les creences fonamentals dels cristians sobre Jesús, inclosa la seva divinitat, la humanitat i la vida terrenal, i que ell és el Crist, l'anomenat Fill de Déu.<ref>{{ref-llibre | cognom = Schreiner| nom = Thomas R.| títol = New Testament Theology: Magnifying God in Christ| any = 2008| editorial = Baker Academic|isbn=978-0-8010-2680-5| pàgines = 23–37|url= http://books.google.com/books?id=elw8xkVeTTUC&pg=PA23#v=onepage&q&f=false}}</ref> Malgrat que comparteixen moltes creences, no tots els cristians estan d'acord en totes les doctrines, i tant els cristians ortodoxos com els catòlics mantenen diferències sobre els ensenyaments i creences que han perdurat a través del cristianisme.<ref>{{ref-llibre | títol = Great Schism| títol = Oxford Dictionary of the Christian Church | editorial = Oxford University Press | any = 2005 |isbn= 978-0-19-280290-3}}</ref>
 
El Nou Testament sosté que la resurrecció de Jesús és el fonament de la fe cristiana. ({{Citar Bíblia|1 Co|15|12-20}})<ref>{{ref-llibre | url= http://www.britannica.com/EBchecked/topic/137622/The-Letter-of-Paul-to-the-Corinthians | títol = The Letter of Paul to the Corinthians | títol=Encyclopædia Britannica | consulta = 26 juny 2013}}</ref> Els cristians creuen que a través de la seva mort i resurrecció, els éssers humans poden ser reconciliats amb Déu i participen d'aquesta manera en la salvació i la promesa de la [[vida eterna]].<ref>{{ref-llibre | títol = Oxford Companion to the Bible| nom1 = Bruce M.| cognom1 = Metzger| nom2 = Michael D.| cognom2 = Coogan| pàgina = 649| editorial = Oxford University Press| url= http://books.google.com/?id=Y2KGVuym5OUC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false|isbn=978-0-19-974391-9| any = 1993}}</ref> Recordant les paraules de Joan el Baptista l'endemà del baptisme de Jesús, aquestes doctrines de vegades es refereixen a Jesús com l'Anyell de Déu, que va ser crucificat per a complir amb el seu paper com a servent de Déu.<ref>{{ref-llibre | títol = The Christology of the New Testament| nom = Oscar | cognom = Cullmann | any = 1959 |isbn= 978-0-664-24351-7| pàgina = 79 | editorial = Westminster John Knox Press}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = The Christology of Anselm of Canterbury| nom = Dániel| cognom = Deme| any = 2004| isbn= 978-0-7546-3779-0 | editorial = Ashgate Publishing | pàgines = 199–200}}</ref> Jesús és vist també com el nou Adam, amb una obediència que contrasta amb la desobediència d'Adam.<ref>{{ref-llibre | títol = Systematic Theology| volum = 2| nom = Wolfhart | cognom = Pannenberg | any = 2004 |isbn=978-0-567-08466-8 | pàgines = 297–303 | editorial = Continuum}}</ref> Els cristians veuen a Jesús com un model a seguir, i se'ls encoratja a imitar-lo.{{sfn|McGrath|2006|pp=4–6}}
 
La majoria dels cristians creuen que Jesús era humà de veritat i fou el Fill de Déu. Hi ha hagut controvèrsies teològiques sobre la seva naturalesa des del debat a l'[[Església primitiva]]. La cristologia va ser un focus important d'aquests debats que es va tractar a cadascun dels primers set concilis ecumènics, on es va tractar la Trinitat. Els cristians en general creuen que Jesús és el [[Logos]] que s'ha encarnat essent el Fill de Déu, i que és tant diví com humà. No obstant això, la doctrina de la Trinitat no és universalment acceptada entre els cristians.<ref>{{ref-llibre | títol = Antitrinitarianism| url= http://www.gameo.org/encyclopedia/contents/A597.html| cognom = Friedmann| nom = Robert| títol=Global Anabaptist Mennonite Encyclopedia | consulta = 24 octubre 2012}}</ref><ref>{{CathEncy|wstitle=Blessed Trinity| nom = George H. | cognom = Joyce}}</ref> Al principi del cristianisme no només es venerava a Jesús sinó també el seu nom amb devocions<ref>{{ref-llibre | títol = Outlines of dogmatic theology | volum = 2 | nom = Sylvester | cognom = Hunter| any = 2010| isbn= 978-1-177-95809-7 | pàgina = 443 | editorial = Nabu Press}}</ref>{{sfn|Houlden|2006|p=426}} que actualment existeixen tant al cristianisme oriental com a l'occidental.{{sfn|Houlden|2006|p=426}}
 
=== El Jesús jueu ===
{{Principal |Jesús en el judaisme}}
El corrent principal del [[judaisme]] rebutja que Jesús sigui Déu o una part d'una [[Santíssima Trinitat|Trinitat]].<ref>{{ref-web | cognom = Kessler| nom = Ed| títol = Jesus the Jew|url= http://www.bbc.co.uk/thepassion/articles/jesus_the_jew.shtml | editor= BBC | consulta = 18 juny 2013}}</ref> Sosté que Jesús no és el messies jueu, argumentant que no va complir amb les profecies messiàniques del [[Tanakh]] ni es va encarnar amb les característiques personals del messies.<ref>{{ref-llibre | nom = Asher | cognom = Norman | títol = Twenty-six reasons why Jews don't believe in Jesus |url= http://books.google.com/books?id=tx5qrKz6dRMC&pg=PA59#v=onepage&q&f=false | editor = Feldheim Publishers | any = 2007 |isbn=978-0-9771937-0-7 | pàgines = 59–70}}</ref> Segons la tradició jueva, el darrer profeta va ser [[Malaquies (profeta)|Malaquies]]<ref>{{ref-web | cognom = Simmons | nom = Shraga |url= http://www.aish.com/jewishissues/jewishsociety/Why_Jews_Dont_Believe_In_Jesus.asp | títol = Why Jews Do not Believe in Jesus | data = 6 març 2004 | editor = Aish.com}}</ref> al {{segle|V}} abans de Crist.<ref>{{ref-llibre | títol = MALACHI, BOOK OF | títol=Jewish Encyclopedia | consulta = 3 juliol 2013 |url= http://www.jewishencyclopedia.com/articles/10321-malachi-book-of}}</ref> Un grup conegut com els [[Judaisme messiànic|jueus messiànics]] consideren que Jesús fou el messsies, però es discuteix si aquesta comunitat és una secta del judaisme.<ref>{{ref-notícia | cognom = Haberman| nom = Clyde| títol = Jerusalem Journal; Jews Who Call Jesus Messiah: Get Out, Says Israel|url= http://www.nytimes.com/1993/02/11/world/jerusalem-journal-jews-who-call-jesus-messiah-get-out-says-israel.html| obra = New York Times| data = 11 febrer 1993}}</ref>
 
La crítica jueva de Jesús és molt antiga. El Nou Testament va establir que Jesús fou criticat per les autoritats jueves del seu temps. Els [[fariseu]]s i els [[escriba|escribes]] van criticar Jesús i els seus deixebles per no observar la llei de Moisès, per no rentar-se les mans abans de dinar ({{citar bíblia|Marc 7:1-23}}, {{citar bíblia|Mt 15:1-20}}), i per la recol·lecció del gra en dissabte ({{citar bíblia|Marc 2:23-3:6}}).<ref>{{ref-llibre | cognom = Baggett| nom = John| títol = Seeing Through the Eyes of Jesus| any = 2008| editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing|isbn=978-0-8028-6340-9| pàgina = 145|url= http://books.google.com/books?id=rwgvyW8AOeIC&pg=PA145#v=onepage&q&f=false}}</ref> El [[Talmud de Babilònia|Talmud]], escrit i compilat des del {{segle|III}} al V,<ref>{{ref-llibre | títol = TALMUD | títol=Jewish Encyclopedia | consulta = 3 juliol 2013 |url= http://www.jewishencyclopedia.com/articles/14213-talmud}}</ref> inclou històries que alguns consideren relats de Jesús. En una d'aquestes històries, ''Jeixu ha-nozri'' o ''Jesús el cristià'', descrit com un [[apòstata]] lasciu, és executat pel poder jueu perquè pretenia estendre la idolatria i la pràctica de la màgia.<ref>{{ref-llibre | títol = A Dictionary of Jewish-Christian Relations | nom1 = Edward | cognom1 = Kessler | nom2 = Neil | cognom2 = Wenborn | any = 2005 | editorial = Cambridge University Press |isbn=978-1-139-44750-8 | pàgina = 416 |url= http://books.google.com/books?id=QkI_JNv3rIwC&pg=PA416#v=onepage&q&f=false}}</ref> Hi ha moltes opinions entre els estudiosos sobre aquestes històries.{{sfn|Van Voorst|2000|p=108}} Diversos historiadors contemporanis consideren que aquest material no proporciona informació sobre el Jesús històric.{{sfn|Theissen|Merz|1998|pp=74–75}} La ''Torà Mixné'', una obra del [[segle XII]] de la llei jueva escrita per [[Moisès Maimònides]], afirma que Jesús és un obstacle que fa errar a la major part del món i servir a un déu diferent de Déu.<ref>{{ref-llibre | cognom = Jeffrey| nom = Grant R.| títol = Heaven: The Mystery of Angels| any = 2009| editorial = Random House Digital|isbn=978-0-307-50940-6| pàgina = 108|url= http://books.google.com/books?id=xCW8fjiE-DYC&pg=PA108#v=onepage&q&f=false}}</ref>
 
=== El Jesús de l'islam ===
{{Principal | Jesús a l'islam}}
[[Fitxer:Medieval Persian manuscript Muhammad leads Abraham Moses Jesus.jpg|thumb|Muhammad lidera la pregària de Jesús, Abraham, Moisès i altres. Miniatura persa medieval]]
Jesús, anomenat en [[àrab]] ''Issa'' en un context musulmà o bé ''Yasu'',<ref>{{ref-llibre|cognom=Agwan|nom=A. R.|títol=Encyclopaedia of the Holy Qurʼân|pàgines=pàg. 669|lloc=Delhi| editorial=Global Vision Pub. House|any=2000|isbn=9788187746003|url= http://books.google.cat/books?id=vC0r6JVvDIoC&pg=PA669&dq=Yasu+jesus&hl=ca&sa=X&ei=A9ytUv6KAc6T0QWrmoD4CA&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=Yasu%20jesus&f=false| consulta=15 desembre 2013|nom2=N. K. |cognom2=Singh|llengua=anglès|edició=1a ed.}}</ref> en un context cristià, és un dels principals missatgers de Déu ([[Al·là]]) o [[profeta|profetes]] de l'[[islam]]. Segons l'[[Alcorà]], fou un dels profetes més estimats per Déu, un messies enviat per a guiar els israelites.<ref name="CEI"/><ref>{{ref-llibre | títol = The Oxford Dictionary of Islam| any = 2003| nom = John L. | cognom = Esposito | pàgina = 158| editorial = Oxford University Press| url= http://books.google.com/books?id=E324pQEEQQcC&pg=PA159#v=onepage&q&f=false |isbn=978-0-19-975726-8}}</ref> Els musulmans consideren que el Nou Testament no és autèntic i creuen que el missatge original de Jesús es va perdre i que [[Muhàmmad]] va venir després per a recuperar-lo.<ref>{{ref-llibre | editor-last=Bockmuehl | editor-first= Markus N. A. | títol = Quests for the historical Jesus | nom = James C. | cognom = Paget | any = 2001|títol= Cambridge companion to Jesus| editorial = Cambridge University Press |url= http://books.google.com/books?id=vSehrtQpcYcC&pg=PA183#v=onepage&q&f=false |isbn=978-0-521-79678-1| pàgina = 183}}</ref> La fe en Jesús i la resta de missatgers de Déu és un requisit per a ser musulmà.<ref>{{ref-llibre | títol = The Muslim Jesus | editorial = ITV Productions | data = 19 agost 2007 | people=Ashraf, Irshad (Director) | medium=Television production}}</ref> L'Alcorà esmenta a Jesús pel seu nom 25 vegades, més sovint que Muhàmmad<ref>{{ref-web |url= http://www.oxfordislamicstudies.com/article/opr/t125/e1196| títol = Jesus, Son of Mary| editor= Oxford Islamic Studies Online | consulta = 3 juliol 2013}}</ref><ref>{{ref-llibre | cognom = Aboul-Enein| nom = Youssef H.| títol = Militant Islamist Ideology: Understanding the Global Threat| any = 2010| editorial = Naval Institute Press|isbn=978-1-61251-015-6| pàgina = 20|url= http://books.google.com/books?id=tX3suVDTJz0C&pg=PA20#v=onepage&q&f=false}}</ref> i remarca que Jesús era un home mortal que com els altres profetes havia estat escollit per Déu per a difondre el seu missatge.<ref name="comparative"/> L'islam considera que Jesús no va ser el Fill de Déu encarnat. Els texts islàmics emfatitzen la noció de [[monoteisme]] i prohibeixen associar res a Déu, el que consideren una idolatria.<ref>{{ref-llibre | cognom = George| nom = Timothy| títol = Is the Father of Jesus the God of Muhammad?: Understanding the Differences Between Christianity and Islam| any = 2002| editorial = Zondervan|isbn=978-0-310-24748-7| pàgines = 150–151|url= http://books.google.com/books?id=A5uVfN5xT3YC&pg=PA150#v=onepage&q&f=false}}</ref> L'Alcorà diu que el mateix Jesús mai va afirmar la seva divinitat,<ref name=Morgan/> i prediu que al Judici final Jesús negarà haver fet mai tal afirmació (Alcorà 5:116).<ref>{{ref-llibre | títol = Understanding Islam: Basic Principles| any = 2000| editorial = Garnet & Ithaca Press|isbn=978-1-85964-134-7| pàgines = 71–73|url= http://books.google.com/books?id=dxFh1vETHYgC&pg=PA71#v=onepage&q&f=false}}</ref> Com tots els profetes de l'islam, Jesús és considerat un 'musulmà' i es creu que els seus seguidors haurien d'adoptar el camí recte ordenat per Déu.<ref>{{ref-llibre | cognom = Shedinger| nom = Robert F.| títol = Was Jesus a Muslim?: Questioning Categories in the Study of Religion| any = 2009| editor = Fortress Press|isbn=978-1-4514-1727-2| pàgina = ix|url= http://books.google.com/books?id=bSI9Fe9TCz8C&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false}}</ref><ref>{{ref-llibre | cognom1 = Caner| nom1 = Emir F.| nom2 = Ergun M.| cognom2 = Caner | títol = More Than a Prophet: An Insider's Response to Muslim Beliefs About Jesus and Christianity| any = 2003| editor = Kregel Publications|isbn=978-0-8254-9682-0| pàgina = 114|url= http://books.google.com/books?id=MkcooJC8Q9EC&pg=PA114#v=onepage&q&f=false}}</ref>
 
L'Alcorà no esmenta Josep, però sí que descriu l'anunciació a Maria per un àngel. La virginitat de Maria abans i després del naixement de Jesús està plenament reconeguda i s'atribueix a la voluntat de Déu (Alcorà, 3,41; 5,19; 19,22 i ss).<ref name=RobB32 /><ref name=Peters23 /><ref name=Phyllis558 /> L'Alcorà exposa que Déu va infondre l'Esperit Sant a Maria mantenint-la verge.<ref name=RobB32 /><ref name=Peters23 >{{ref-llibre | títol = Islam: A Guide for Jews and Christians| nom = F. E.| cognom = Peters | any = 2003 | editorial = Princeton University Press |isbn= 978-0-691-11553-5| pàgina = 23 |url= http://books.google.com/books?id=DRDwRPIQ1vUC&pg=PA23#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès}}</ref><ref name=Phyllis558 >{{ref-llibre | títol = Holy people of the world: a cross-cultural encyclopedia| nom = Phyllis G. | cognom = Jestice | any = 2004| isbn= 978-1-57607-355-1 | pàgines = 558–559 |url= http://books.google.com/books?id=H5cQH17-HnMC&pg=PA558#v=onepage&q&f=false | editorial = ABC-CLIO}}</ref> Per a l'islam, Jesús s'anomena l'''Esperit de Déu'' perquè va néixer a través de l'acció de l'Esperit,<ref name=RobB32 >{{ref-llibre | títol = Christianity, Islam, and the West| nom = Robert A.| cognom = Burns| any = 2011| isbn= 978-0-7618-5560-6 | pàgina = 32 |url= http://books.google.com/books?id=akWUGyN7fwEC&pg=PA32#v=onepage&q&f=false | editorial = University Press of America}}</ref> però aquesta creença no inclou la doctrina de la seva preexistència, tal com passa en el cristianisme.{{sfn|Ankerberg|Caner |2009|p=32}}<ref>{{ref-llibre | cognom = Cooper| nom = Anne| nom2 = Elsie A. | cognom2 = Maxwell | títol = Ishmael My Brother: A Christian Introduction To Islam| any = 2003| editorial = Monarch Books|isbn=978-0-8254-6223-8| pàgina = 59|url= http://books.google.com/books?id=X4J-p1E1OkwC&pg=PA59#v=onepage&q&f=false}}</ref>
Línia 338:
* {{ref-llibre | nom = Craig A.| cognom = Evans|url= http://books.google.com/?id=87x8TqW6MJQC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false| títol = Jesus and His World: The Archaeological Evidence | any = 2012| editorial = Westminster John Knox Press|isbn=978-0-664-23413-3|ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | títol = The Gospel of Matthew| nom = by R. T. | cognom = France | any = 2007 |isbn=978-0-8028-2501-8 |ref=harv |url= http://books.google.com/?id=0ruP6J_XPCEC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false | editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | nom = Paul L.| cognom = Maier| títol = The Date of the Nativity and Chronology of Jesus|títol=Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies | editor-first1=Jack | editor-last1=Finegan | editor-first2=Jerry | editor-last2=Vardaman| editor-first3=Edwin M.| editor-last3=Yamauchi| any = 1989|isbn=978-0-931464-50-8|ref=harv |url= http://books.google.com/books?id=UCBBY_O88uYC&pg=PA113#v=onepage&q&f=false | editorial = Eisenbrauns| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | nom = David N.| cognom = Freedman| títol = Eerdmans Dictionary of the Bible| any = 2000| editorial = Amsterdam University Press |isbn=978-0-8028-2400-4 |ref=harv |url= http://books.google.com/books?id=P9sYIRXZZ2MC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | nom1 = Joel B. | cognom1 = Green | nom2 = Scot | cognom2 = McKnight | nom3 = I. Howard | cognom3 = Marshall| títol = Dictionary of Jesus and the Gospels |url= http://books.google.com/?id=9ntwNm-tOogC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false | editorial = InterVarsity Press| any = 1992 | pàgina = 442|isbn=978-0-8308-1777-1 |ref=harv| llengua=anglès}}
Línia 345:
* {{ref-llibre | nom1 = Andreas J.| cognom1 = Köstenberger| nom2 = L. Scott| cognom2 = Kellum| nom3 = Charles L| cognom3 = Quarles| títol = The Cradle, the Cross, and the Crown: An Introduction to the New Testament| any = 2009|isbn=978-0-8054-4365-3 |url= http://books.google.com/?id=g-MG9sFLAz0C&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false| ref=harv | editorial = B&H Publishing Group| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | títol = Transfiguration | nom = Dorothy A. | cognom = Lee | any = 2004 |isbn= 978-0-8264-7595-4|ref=harv |url= http://books.google.com/books?id=cYWwEefwCegC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false | editorial = Continuum| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | títol = Introduction| nom = Amy-Jill | cognom = Levine|títol=The Historical Jesus in Context | editor-last1=Levine| editor-first2=Dale C.| editor-last2=Allison| editor-first3=John D.| editor-last3=Crossan| editorial = Princeton Univ Press| isbn= 978-0-691-00992-6| any = 2006|ref=harv| editor-first=Amy-Jill| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | nom = Paul L.| cognom = Maier| títol = The Date of the Nativity and Chronology of Jesus|títol=Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies | editor-first1=Jack | editor-last1=Finegan | editor-first2=Jerry | editor-last2=Vardaman| editor-first3=Edwin M.| editor-last3=Yamauchi| any = 1989|isbn=978-0-931464-50-8|ref=harv |url= http://books.google.com/books?id=UCBBY_O88uYC&pg=PA113#v=onepage&q&f=false | editorial = Eisenbrauns| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | títol = The Synoptics: Matthew, Mark, Luke| nom1 = Ján| cognom1 = Majerník| nom2 = Joseph| cognom2 = Ponessa| nom3 = Laurie W. | cognom3 = Manhardt| any = 2005 |isbn= 978-1-931018-31-9|ref=harv |url= http://books.google.com/books?id=cqP5xHXGYPQC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false | editorial = Emmaus Road Publishing| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | url= http://books.google.com/books?id=v26doW8jIyYC&pg=PA4#v=onepage&q&f=false | títol = Christianity: An Introduction | editorial = John Wiley & Sons | cognom = McGrath | nom = Alister E. | any = 2006 | pàgines = 4–6 | isbn=978-1-4051-0899-7 |ref=harv| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom = Meier| nom = John P.| títol = How do we decide what comes from Jesus|títol=The Historical Jesus in Recent Research| editor-last1= Dunn | editor-first2=Scot | editor-last2=McKnight| any = 2006 |isbn= 978-1-57506-100-9 |url= http://books.google.com/?id=37uJRUF6btAC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false |ref=harv| editor-first=James D.G. | editorial = Eisenbrauns| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom1 = Mills| nom1 = Watson E.| cognom2 = Bullard| nom2 = Roger A.| any = 1998| títol = Mercer dictionary of the Bible| editorial = Mercer University Press| isbn= 978-0-86554-373-7|ref=harv |url= http://books.google.com/books?id=goq0VWw9rGIC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false| llengua=anglès}}
* {{ref-llibre | cognom = Morris| nom = Leon| any = 1992| títol = The Gospel according to Matthew| editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing |isbn= 978-0-85111-338-8|url= http://books.google.com/?id=-pwaSKcHyEEC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false |ref=harv| llengua=anglès}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Jesús_de_Natzaret»