Revisió del 14:26, 27 juny 2018 modifica EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Terminologia ← Edició anterior		Revisió del 22:16, 27 juny 2018 modifica desfés Leptictidium (discussió \| contribucions) Administradors 353.606 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 16: * [[Scaphopoda]] }} Els '''mol·luscs''' (Mollusca) constitueixen un [[~~fílum~~embrancament]] d'animals [[invertebrat]]s. EsSe'n coneixen unes 93.000 [[espècies]] vivents, fet que el fa l'[[embrancament]] [[biologia marina\|marí]] més nombrós, conté un 23% de tots els [[organisme]]s marins anomenats. Els representants d'aquest ~~fílum~~embrancament ~~viuen~~ocupen enuna ungran ~~rang~~varietat d'[[hàbitat]]s ~~molt ampli~~, incloent-hi el medi marí, l'[[aigua dolça]] i l'entorn terrestre. Els mol·luscs són un grup molt diversificat, en mida, en anatomia estructural, comportament i hàbitat. La ciència que estudia els mol·luscs rep el nom de [[malacologia]]. ~~El fílum~~L'embrancament normalment es divideix en nou o deu [[classe (biologia)\|classes taxonòmiques]], de les quals dues estan totalment [[extinció\|extintes]]. Els [[gastròpode]]s ([[Caragol de terra\|cargols]] i [[llimac]]s) són de lluny els mol·luscs més nombrosos pel que fa a espècies [[classificació biològica\|classificades]], i sumen el 80% del nombre total d'espècies de mol·luscs conegudes. Els mol·luscs [[cefalòpode]]s, com els [[calamar]]s, [[sèpia\|sèpies]] i [[Polp\|pops]], es troben entre els invertebrats amb un sistema neurològic més avançat. O bé el [[calamar gegant]] o bé el [[calamar colossal]] és l'[[invertebrat]] més gran conegut. La paraula "mol·lusc" prové del [[llatí]] ''molluscus'', de ''mollis'', tou.<ref>{{GDLC\|mol·luscs\|consulta=24 de març de 2014}}</ref> Al seu torn ''Molluscus'' era una adaptació del τᾲ μαλάκια, "la cosa tova", d'[[Aristòtil]], que va aplicar a la [[sèpia]].<ref>{{ref-llibre \| capítol =Mollusca \| títol=Shorter Oxford English Dictionary \| editor=Little, L., Fowler, H.W., Coulson, J., and Onions, C.T.\| editorial=Oxford University press \| any=1964}}</ref> Línia 33: }}</ref> Els mol·luscs tenen una quantitat de formes més variades que qualsevol altre [[~~fílum~~embrancament]] animal – [[Caragol de terra\|cargols]] i altres [[gastròpode]]s, [[cloïssa\|cloïsses]] i altres [[bivalve]]s, [[calamar]]s i altres [[cefalòpode]]s, i altres subgrups menys coneguts però també distintius. La major part de les espècies encara viuen als oceans, des de la costa fins a la [[zona abissal]], però alguns són membres significatius dels [[ecosistema\|ecosistemes]] d'[[aigua dolça]] i terrestres. Són extremadament diversos a les regions [[tròpic\|tropicals]] i [[temperades]] però es poden trobar a totes les [[latitud]]s.<ref name="GiribetOkusuEtAlMolluscsWithSeriallyRepeatedStructures" /> Un 80% de totes les espècies conegudes de mol·luscs són gastròpodes.<ref name="PonderWinstonLindberg" /> Els cefalòpodes com els [[calamar]]s, [[sèpia\|sèpies]] i [[Polp\|pops]] es troben entre els invertebrats [[neurobiologia\|neurològicament més avançats]].<ref name="BarnesCalowEtAl2001InvertebratesSynthesis">{{ref-llibre \| autor=Barnes, R.S.K., Calow, P., Olive, P.J.W., Golding, D.W. and Spicer, J.I. \| data=2001 \| títol=The Invertebrates, A Synthesis \| edició=3a ed.\| editorial=Blackwell Science \| lloc =UK Línia 69: El mantell secreta una [[conquilla]] que està constituïda principalment per [[quitina]] i [[conquiolina]] (una [[proteïna]] endurida amb [[carbonat càlcic]],<ref name="RuppertFoxBarnes2004MolluscaGen" /><ref name="Porter2007">{{ref-publicació \| autor = Porter, S. \| any = 2007 \| article = Seawater Chemistry and Early Carbonate Biomineralization \| publicació = Science \| volum = 316 \| exemplar = 5829 \| pàgines = 1302 \| doi = 10.1126/science.1137284 \| url = http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/sci;316/5829/1302 \| pmid = 17540895}}</ref> excepte la capa més exterior que està feta únicament de conquiloina.<ref name="RuppertFoxBarnes2004MolluscaGen" /> Els mol·luscs mai utilitzen el fosfat per a construir les parts dures,<ref>{{doi\|10.1144/gsjgs.131.6.0661}}</ref> amb l'excepció qüestionable de ''[[Cobcrephora]]''.<ref name=Cherns2004>{{doi\|10.1080/00241160410002180}}</ref> La conquilla és un element important en la identificació d'un mol·lusc i un òrgan molt conservat en tot ~~el fílum~~l'embrancament. És característic el creixement d'aquesta massa calcificada, bé internament o quasi desapareguda en els cefalòpodes o vistosa i aparent com en els gastròpodes i els ~~bivalvs~~bivalves. Al [[cap (anatomia)\|cap]] hi ha [[tentacle]]s, uns receptacles sensorials del tacte, l'olfacte i la visió. Dins la boca hi ha la [[ràdula]] un òrgan comú al ''filum'', que és una cinta amb milers de dents microscòpiques que utilitzen per raspar els aliments i desfer-los per tal de poder-los ingerir.

Mol·luscs: diferència entre les revisions