Epitafi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Kazantzakisgrave.jpg|right|miniatura|Túmul de [[Níkos Kazantzákis]] amb l'epitafi<br> ''Δεν ελπίζω τίποτα. Δεν φοβούμαι τίποτα. Είμαι ελεύθερος'' <br>{{mida|80%|«No espero res. No temo res. Soc lliure».}}]][[Fitxer:Grab von franz kafka.jpg|miniatura|Epitafis en el túmul de la família de [[Franz Kafka]]]]
Un '''epitafi''' és una inscripció sepulcral
Des de l'època romana, molts epitafis consistien en cites elaborades en primera persona, a manera de «fer parlar» el difunt des del més enllà. La creativitat al voltant de l'elaboració de difunts ha generat epitafis molt variats,<ref>{{ref-web|url =https://www.altima-sfi.com/ca/tanatopedia/epitafi/|títol = Epitafi| editor = Àltima|consulta = 27-06-2018}}</ref> sovint amb molt [[autoironia]].<ref>{{Ref-publicació|url=http://www.theguardian.com/artanddesign/artblog/2007/jan/09/dullepitaphsrip|article=Dull epitaphs: R.I.P|consulta=2018-06-27|nom=Henrietta|cognom=Clancy|data=2007-01-09|publicació = The Guardian|llengua = anglès}}</ref> L'[[epitafi de Seikilos]] és conegut, per ésser el text amb [[notació musical]] més antiga d'arreu del món. Als temps moderns, els epitafis solen ser més sobris i senzills o amb frases fetes com [[Requiescat in pace|R.I.P.]] i «descansi en pau» o «Aquí jou…», tot i que es veuen texts menys tradicionals.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bonet|nom=N.|article=Epitafis amb història al darrere|publicació=20minutos.es - Últimas Noticias|url=https://www.20minutos.es/noticia/298905/0/epitafis/historia/darrere/|data=31.10.2007|pàgines=}}</ref>
Línia 6:
Epitafis en català eren corrents abans 1836. El 1838, la Junta dels Cementiris de Barcelona va treure una campanya per «embellir» els epitafis i va proscriure el [[català]]. El que va enfuriar l'escriptor [[Joan Cortada i Sala]] (1805-1868) : «lo dia 26 del corrent rebí un ofici de la Junta del cementiri en que en substancia me dihuen que la nostra llengua no és d'ús públic, que no está autoritzada per la lley y que los epitafis catalans no son de facil intelligencia als forasters»<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bou|nom=Enric|cognom2=Subirana|nom2=Jaume|títol=The Barcelona Reader: Cultural Readings of a City|url=|edició=|llengua=anglès|data=2018-01-01|editorial=Oxford University Press|lloc=Oxford|pàgines=226-227|isbn=9781786948168}}</ref>
L'epitafi existeix també com un gènere literari en poesies satíriques o de vegades [[In memoriam|obituaris]] irònics, com per exemple en la [[literatura en català]] el poema ''L'epitafi a Josep Verneda'' de [[Josep Robrenyo i Tort|Josep Robrenyo]],<ref>{{Ref-publicació|cognom=Mestres|nom=Albert|enllaçautor=Albert Mestres i Emilió|article=Josep Robrenyo: poesia satírica|publicació=Veux Baixes|url=http://veusbaixes.cat/veusbaixes/2_files/VB2_6_Robrenyo.pdf|data=febrer de 2014|pàgines=60-86|issn=2254-5336}}</ref> el poema ''Epitafis'' d'[[Albert Mestres i Emilió|Albert Mestres]]: «VI. Volia un sostre segur: aquí no pago terminis. (extret)»<ref>{{Ref-web|url=http://www.poesia.cat/tus_poemas/1_ver_poemas_por_listado_titulo.php?IDregistre=Epitafis&poeta=Mestres%20,Albert|títol=Epitafis|consulta=2018-06-27|nom=Albert|cognom=Mestre|obra=Poesía en català|editor=|data=}}</ref> o la cançó ''Epitafi'' de [[La Puta i la Ramoneta|La puta i la Ramoneta]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.viasona.cat/grup/la-puta-i-la-ramoneta/proces-prostituent/epitafi|títol=Epitafi, del disc "Procés prostituent" (La puta i la Ramoneta)|consulta=2018-06-27|nom=Joan|cognom=Corbera Valls|editor=Viasona|data=2016}}</ref>
== Uns epitafis célebres ==
| |||