Hortalissa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 33:
En el [[segle XX]] l'evolució de la ciència i tècnica, especialment en el camp de la [[genètica]], ha facilitat l'aparició de noves varietats.
{|class="toccolours" cellpadding="2" rules="cols"
|-
|
▲|títol= Consideracions sobre les hortalisses a l'Edat Mitjana
▲|contingut= Les hortalisses es denominen sota diferents noms a l'Edat Mitjana. [[Arnau de Vilanova]] les denomina ''de oliberus'' (que pot significar alhora llegums i verdures, en llatí), altres fonts les denominen ''herbe'', com en un ''regimen sanitatis'' anglès del segle XIV, o bé amb les dues denominacions com és el cas del règim de Maino de Maineri. Les fons no mèdiques les denominen també ''ortolagia'' o productes de l'horta. Encara que no hi ha gaire referències en els registres dels mercats conservats, possiblement pel fet que solien ser produïdes en horts domèstics, hi ha constància que el seu consum va ser elevat a l'època medieval.
Aquest consum generalitzat desperta els recels dels metges medievals: ‘'Les verdures perjudiquen molt'' diu el metge Conradus H. en el seu ''regimen sanitatis''. Maino de Maineri indica: ''totes aquestes herbes simplement són dolentes, perquè la seva naturalesa i substància tendeixen a produir en el cos humors malenconiosos''. Tant Arnau de Vilanova com Maino malparlen del consum cru d'aquestes, exceptuant l'enciam i la verdolaga.<ref name="Arnau de Vilanova">{{ref-llibre|cognom=de Vilanova |nom= Arnau |enllaçautor=arnau de Vilanova |capítol= Verdures |urlcapítol=http://books.google.cat/books?id=1no_hNdXYgoC&pg=PA219 |títol=Opera Medica Omnia vol. X.1. Rústica. Regimen sanitatis ad regem aragonum. |url=http://books.google.cat/books?id=1no_hNdXYgoC |editorial= Publicacions i Edicions UB |lloc=Barcelona |data=1996 |pàgines= |isbn= |ref= }}</ref>
== Classificació ==
| |||