Batalla de Waterloo: diferència entre les revisions

Uxbridge recordà que intentà encapçalar els carabiners neerlandesos, sota el major general [[Albert Dominicus Trip van Zoudtlandt|Trip]], per renovar l'atac, però aquests es negaren a seguir-lo. Altres membres de l'estat major de la cavalleria britànica també comentaren aquest fet.{{sfn|Siborne<!--HT-->|1891|loc=pp. 14–15 and letters 6,7 and 9}} No obstant això, no hi ha suport a aquest incident a les fonts holandeses o belgues.<ref group="n.">Per contra, molts contradiuen aquesta història britànica amb vehemència. .{{Harvnb|Eenens|1879|pp= 131–198}}. [http://books.google.com/books?id=sxdJAAAAMAAJ&pg=PT23&dq=Eenens+Dissertation&lr=#PPA135,M1 Google Books;] {{aut|[[Willem Jan Knoop|Knoop, W.J.]]}}, ''"Beschouwingen over Siborne's Geschiedenis van den oorlog van 1815 in Frankrijk en de Nederlanden" en wederlegging van de in dat werk voorkomende beschuldigingen tegen het Nederlandsche leger. Breda 1846; 2n printing 1847''; {{aut|Craan, W .B. (transl. by A. Gore)}} (1817) ''An historical account of the battle of Waterloo'', p. 30 [http://books.google.com/books?id=jEsBAAAAQAAJ&pg=RA1-PA41&dq=%22Van+der+Smissen%22+general&lr=#PRA1-PA30,M1 Google Books], escrit en 1816 sobre la base de relats de testimonis no esmenta l'incident..</ref> Mentrestant, els homes de Bachelu i de Tissot i els seus suports de cavalleria estaven sent durament colpejats pel foc d'artilleria i per la brigada d'infanteria d'Adam, i eventualment es retiraren.{{sfn|Adkin|2001|p=361}} Tot i que la cavalleria francesa causa poques baixes directes al centre de Wellington, el foc d'artilleria sobre els seus quadres d'infanteria sí que en causà. La cavalleria de Wellington, llevat les brigades de Sir John Vandeleur i de Sir Hussey Vivian a l'extrem esquerra, havia participat tota al combat, i havia patit pèrdues significatives. La situació semblava ser tan desesperada que els Hússars de Cumbarland, l'únic regiment hannoverià de cavalleria present, abandonà el camp donant l'alarma tot el camí fins a Brussel·les.{{sfn|Siborne<!--W-->|1990|p=465}}<ref group="n."> El comandant dels hússars de Cumberland, que més tard va ser sotmès a un consell de guerra i donat de baixa, va afirmar que els seus soldats (tots joves hanoverianos) eren propietaris dels seus propis cavalls i no els podia ordenar que romanhuessinromanguessin al camp. Després de la batalla el regiment va ser dissolt i als soldats se'ls assignaren tasques que, sens dubte, eren considerades ignominioses. Quatre van ser destinats a les tropes d'artilleria a cavall del capità Mercer, on les van trobar «increïblement irritable i de mal humor amb tothom».{{Harv|Mercer|1870|loc=}}</ref>