Finnmark: diferència entre les revisions

Situat a la part més septentrional de l'[[Europa]] continental, on la costa de Noruega es decanta cap a l'est, Finnmark sempre ha estatés una àrea d"on l'orientest itroba dl'occident culturalmentoest", aixítant pel que fa a la cultura com ena la naturalesa i la geografia. [[Vardø]], el municipi més oriental de Noruega, es troba més a l'est deque les ciutats de [[Sant Petersburg]] i [[Istanbul]].<ref name=":0" />

ElLa història del comtat de Finnmark comptaés amb una històriaparticularment interessant i amb diversos fets d'interès, notablement influïda per la proximitat amb els països veïns de Finlàndia i Rússia.<ref name=":2">{{Ref-web|url = http://www.nrk.no/fordypning/den-glemte-krigen-1.11238509|títol = Den glemte krigen|consulta = 10/08/2015|llengua = noruec|editor = |data = }}</ref> L'idioma i la cultura de [[Finlàndia]] encara són presents des de l'arribada de nombrosos immigrants finlandesos ala la zona durant el segle XIX, i la costa de Finnmark compta ambté una llarga tradició de comerç amb països orientals: l'anomenat "comerç Pomor". Les poblacions noruegues van començar a establir els seus assentaments a la regió a partir de l'edat mitjana, que va ser quan el territori es va unir al [[Regne de Noruega]].<ref name=":2" /> El 1576, el rei de Dinamarca i Noruega [[Frederic II de [[Dinamarca]] va establir al territori de Finnmark el len (regióentitat desadministrativa de 1330) comequivalent a Vardøhus, una novaprovíncia, unitatexistent administrativades perdel al1330) regnede Vardøhus. L'any 1660, esla varegió convertirpassà ena l'amtser (nou termeun des de 1662) ''Vardøhus''[[amt]], basant-se en el que ja hi havia a la ciutat de l'actual regió de [[Sør-Trøndelag]], [[Trondheim]]. El 1787, l'illa de Senja i la zona de Troms van ser traslladades des de l'amt de Nord-landenes a l'amt ade Vardøhus amt. El 1866, l'illa de Senja i la zona de Troms van ser separats de Vardøhus per formar part del nou amt de Tromsø. El 1919, el nom va ser canviat de nou a Finnmark fylke.<ref name=":2" /> El 1985, lal'important localitzaciójaciment tan importantarqueològic d'art rupestre ade Áltála ésciutat d'[[Alta (Noruega)|Alta]] va ser inscrit ena la llista de [[Patrimoni de la Humanitat|Patrimoni de la humanitat]] de la [[UNESCO]]. El 2002, l'idiomaes va cooficialitzar el nom en [[sami septentrional]] (Finnmárku),de esla varegió, afegirFinnmárku, comjuntament unamb el nom cooficialen de la municipalitatnoruec, Finnmark.

L'escut d'armes conté una torre daurada sobre un fons negra és de color negre amb una torre de castell de daurada, tècnicament descrita com a ''Sabre'', ''un castell d'una sola torre de castell d'orOr''. El disseny és del [[1967]] i mostra l'antiga [[Vardø|fortalesa de Vardøhus]], a la frontera oriental amb [[Rússia]].<ref name=":1" />

Finnmark és el comtat més septentrional i oriental de Noruega (les [[Svalbard|Illes Svalbard]] no essón considerenconsiderades un comtat, sinó una àrea no incorporada). De fet, Finnmark és el comtat més extens de [[Noruega]]; fins i tot és més gran que el país veí de [[Dinamarca]]. No obstant això, amb una població al voltant de 75.000 habitants (méscomparable o menysamb la població de [[Manresa]] o de [[Gandia]], a [[Catalunya]] i [[País Valencià]] respectivament), és també lael menys pobladapoblat de tots els comtats noruecs. El comtatFinnmark té un litoral total de 6.844 km, incloentdels quals 3.155 km de costapertanyen a les illescostes insulars enfront de la costa continental. Prop de 12.300 persones o el 16,6% de la població del comtat l'any 2000 vivia ala un cinturó de 100 metres al llarg de la costa.

El cap Knivskjellodden, al municipi de [[Nordkapp (municipi)|Nordkapp]] (a l'illa de de Mageroya[[Magerøya]]), és de vegades considerat el punt més septentrional d'[[Europa]] (entot i ser una illa); en canvi, el cap Kinnarodden, a la península de Nordkinn a [[Davvesiidda|Lebesby]] és el punt més al nord al continent europeu. La ciutat de Honningsvåg diu ser la ciutat més septentrional del món, i [[Vardø]] és la ciutat més oriental de [[Noruega]].

* Bjørbæk, Gustav (2003). ''Norsk Vær i 110 År''. Oslo: Damm. ISBN 978-82-04-08695-2

* Moen, Asbjørn (1998). ''Nasjonalatlas for Norge: Vegetasjon''. Hønefoss: Statens Kartverk. ISBN 978-82-90408-26-3

* Tollefsrud, Jan Inge; Tjørve, Even; Hermansen, Pål (1991). ''Perler i Norsk Natur - En Veiviser''. Aschehoug. ISBN 978-82-03-16663-1