Kautokeino: diferència entre les revisions

'''GuovdageaidnuKautokeino'''<ref>Topònim (en [[sami septentrional]].</ref> (en [[noruec]] i cooficialment: ''Kautokeino'Guovdageaidnu'''; en [[finès]]: ''Koutokeino''; en [[kven]]: ''Koutokeino'') és un [[Municipis de Noruega|municipi]] situat al [[Comtats de Noruega|comtat]] de [[Finnmark]], [[Noruega]]. El centre administratiu del municipi és el poble homònim. El municipi també inclou altres pobles escampats arreu del municipi.

GuovdageaidnuKautokeino és un dels dos centres culturals del nord de la [[Lapònia]] d'avui (l'altre és [[KárášjohkaKarasjok]]). Les indústries més importants són el pasturatge de [[Ren|rens]], indústria del teatre/cinema, i el sistema d'educació pública. La ruta nacional Noruega 93 travessa GuovdageaidnuKautokeino, part de la ruta més curta i més ràpida entre Finnmark occidental i el sud d'[[Escandinàvia]].

El municipi de GuovdageaidnuKautokeino es va establir el [[1851]] amb el nom noruec de Kautokeino, quan la part sud de l'antic municipi de Kistrand es va separar per formar aquest nou municipi. Inicialment, hi havia 869 residents al nou municipi.<ref>{{ref-web|nom=Dag|cognom=Jukvam|editor=[[Statistics Norway|Statistisk sentralbyrå]]|títol=Historisk oversikt over endringer i kommune- og fylkesinndelingen|any=1999|url=http://www.ssb.no/emner/00/90/rapp_9913/rapp_9913.pdf|llengua=Noruec}}</ref>

El topònim cooficial en noruec, Kautokeino, és una norueguització del topònim en sami septentrional, Guovdageaidnu. El primer element dedel Guovdageaidnu ésnom, ''guovda,'' que significa "mitjà", i l'últim element és ''geaidnu'' que significa "camí". Combinat significa "mig camí", ja que la ubicació estàdel municipi és a mig camí entre dos punts migratòris tradicionals. També és el centre geogràfic del nord de [[Lapònia]]. El topònim en noruec, Kautokeino, és una norueguització del nom del municipi en [[sami septentrional|sami]], Guovdageaidnu.<ref>{{ref-web|url=http://www.regjeringen.no/nb/dep/fad/dok/regpubl/otprp/20012002/Otprp-nr-111-2001-2002-.html?id=125740|títol=Ot.prp. nr. 111 (2001-2002)|llengua=Noruec|editor=Regjeringen.no}}</ref>

El nom oficial del municipi erava tanser solsnomés Kautokeino fins al [[1987]] quan va ser canviat a Guovdageaidnu-Kautokeino, per esmentàtal d'esmentar els dos noms oficials del municipi. Va ser el primer municipi de Noruega que va obtenir un nom en Samisami. El [[2005]], el nom va ser canviat de nou, de manera que es potpogués utilitzar tan Guovdageaidnu com Kautokeino indistintivament.<ref>{{ref-web|url=http://www.lovdata.no/cgi-wift/wiztldles?doc=/usr/www/lovdata/for/lf/ov/ov-20041210-1636.html|títol=Endring av skrivemåten for tospråklige kommuner. Endring av skrivemåten for tospråklige kommunenavn, Guovdageaidnu-Kautokeino|llengua=Norwegian}}</ref>

[[File:This is the center of the sami town Kautokeino.jpg|left|thumb|El poble de Kautokeino-Guovdageaidnu.|alt=]]

|+ style="font-size:medium"|'''''Esglésies a GuovdageaidnuKautokeino'''''

|rowspan="3"|Kautokeino||Església de GuovdageaidnuKautokeino||GuovdageaidnuKautokeino||1958

[[File:Kautkein.jpg|left|thumb|El poble de GuovdageaidnuKautokeino al voltant del [[1800]]. Gravat d'AF, Skjöldebrand. |alt=]]

Des del [[segle XVI]] Guovdageaidnu (el nom original en idioma sami) era una comunitat [[samis|sami]]. La zona on avui s'ubica el municipi va ser motiu de disputes territorials entre [[Suècia]] i [[Noruega]] des del [[segle XVI]]. El rei suec [[Carles XI de Suècia|Carles XI]] va disposar que es construïssin esglésies sueques al costat de la llera dels rius de la zona, cosa que no obstant això no va tenir ressonància. El [[1673]] es va crear una parròquia sueca a Guovdageaidnu, dependent de la diòcesi de Härnösand, però la construcció d'una església parroquial no tindria lloc fins al [[1701]].<ref name="hit">[http://hit.hist.no/arkiv_3_08_bakover/HA.10-2006/REDAKSJON/teodolitten.html Kuriosetet ved HiST]</ref>

La sobirania sueca sobre GuovdageaidnuKautokeino va acabar el [[1751]], quan després d'un acord territorial amb [[Dinamarca]]-Noruega, la zona va recaure en aquesta última. Hi va haver algunes protestes delsentre comerciants de [[Tornio]], que van perdre els drets de comerciar a la zona.

L'ús de l'alcohol portat pels [[noruecs]] i el lastedianisme adoptat pels [[samis]] va conduir a certa resistència d'aquests davant l'Estat i l'Església de Noruega, que va tenir un sagnant desenllaç en la rebel·lió de GuovdageaidnuKautokeino del [[1852]], en la qual un grup de samis van assassinar colons noruecs.<ref name="hit"/>Després d'aquest esdeveniment, el govern va intensificar l'assimilació del poble sami a la societat noruega.

GuovdageaidnuKautokeino va ser escenari de l'anomenada controvèrsia d'Alta de [[1979]], que va tenir com a rerefons la intenció del govern noruec de construir una central hidroelèctrica al riu GuovdageaidnuKautokeino-Alta, que inundaria el poblat de Máze. La població sami, que va considerar el projecte com un atemptat contra la seva cultura, es va oposar tenaçment i va organitzar un moviment de resistència que tenia com a base la [[desobediència civil]].<ref name="hit"/> Si bé la central va ser construïda, el moviment va col·locar els drets dels samis en l'agenda política noruega, el que resultaria en una legislació tendent a respectar la identitat cultural i el territori de l'ètnia.

[[File:Pikefossen Kautokeinoelva.JPG|thumb|233x233px|Cascada Pikefossen, al riu GuovdageaidnuKautokeino.|alt=]]

GuovdageaidnuKautokeino és el municipi més al sud del comtat de [[Finnmark]], i limita al nord amb [[Alta (Noruega)|Alta]]; amb [[Karasjok]] a l'orientest; amb [[Nordreisa]] i [[Kvænangen]] (al comtat de [[Troms]]) a l'occidentoest, i amb el municipi [[Finlàndia|finlandès]] d'[[Enontekiö]] al sud. A més del poble de GuovdageaidnuKautokeino, el municipi inclou 15 localitats més petites: Máze, Láhpoluoppal, Šihččajávri, Ávži, Siebe, Mieron, Stornes, Šjuoššjávri, Čunovuohppi, Suolovuopmi, Gálaniitu, Áidejávri, Ákšomuotki i Soahtefielbma .

Per la seva posició geogràfica, GuovdageaidnuKautokeino térep [[sol de mitjanit]] durant cinc setmanes a l'[[estiu]]. Durant sis setmanes de l'hivern, el sol desapareix durant tot el dia en el que es coneix com [[nit polar]].

Al municipi de GuovdageaidnuKautokeino, resideixen permanentment al municipi 1.300 de les 3.000 persones empadronades. El poble de Máze té prop de 400 persones, mentre que les persones que romanen al municipi viuen en 14 pobles més petits repartits per la zona. La població ha anat disminuint al voltant del 3% en els últims 10 anys.

GuovdageaidnuKautokeino té diferents característiques demogràfiques que el comtat de Finnmark i Noruega completament: més del 50% de la població és menor de 30 anys. A més, el nombre de persones majors de 66 anys és la meitat de la mitjana nacional. La relació de gènere ascendeix a 86 dones per cada 100 homes. En l'últim dècada, GuovdageaidnuKautokeino s'ha vist afectada per les altes taxes d'atur, aconseguint el 10% en el 2007.<ref>{{ref-web|url=http://www.fifo.no/finnstat/arbeidsliv/yrkesaktive/yrkesdeltaking2006.htm|títol=Finnmarkstatistikken: Yrkesdeltaking 2006|llengua=Noruec}}</ref>

Pels esdeveniments culturals que se celebren i la importància de les seves institucions, Guovdageaidnu (el nom sami del municipi) és potser la capital cultural de la [[Lapònia|Lapònia Septentrional]]. El major esdeveniment és el Festival Sami de la Pasqua, una època en què els sami tradicionalment solien celebrar [[casaments]] i [[confirmacions]]. Actualment el festival inclou concerts de yoik, obres de teatre sami, carreres de rens, carreres de motos de neu, competicions de pesca en gel, festes i el Gran Premi de la Melodia Sami, una versió del [[Festival de la Cançó d'Eurovisió]]. El Festival de Cinema Sami també se celebra a la Pasqua, i es destaca un cinema fet de neu. La Cursa Anual de Guovdageaidnu inclou alguns quilòmetres a peu o el doble de distància en bicicleta.<ref>{{ref-notícia|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/3603665.stm|títol=Drive-in cinema is Norway's coolest|cognom=Bevanger|nom=Lars|data=2004-06-04|editorial=BBC News}}</ref>

A l'agost hi ha el Festival del Peix Blanc, així com el Festival de Tardor. El principal monument de GuovdageaidnuKautokeino és l'[[Arc geodèsic de Struve|Arc Geodèsic de Struve]], que té dos dels seus vèrtexs en el municipi i d'acord a la [[Unesco]] forma part del [[patrimoni de la humanitat]].

[[File:Sámediggi-Guovdageaidnu.JPG|thumb|244x244px|Edifici del Departament de Llengua del Parlament Sami de Noruega, a GuovdageaidnuKautokeino.|alt=]]

GuovdageaidnuKautokeino és la seu de diversos instituts culturals, entre ells :

A GuovdageaidnuKautokeino HIhi tenen la seva seu el diari Assu, una publicació en llengua sami de dues edicions a la setmana que es distribueix a Noruega, Suècia i Finlàndia, i DAT, una companyia editorial i d'enregistraments.