Santa Eulàlia (barri de l'Hospitalet): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -sèquies +séquies |
m Corregit: "fins el" |
||
Línia 72:
Algunes restes arqueològiques semblen indicar l’existència d’una vil·la romana on després es construí l’església. La troballa més important fou la d’una escultura que representa un cap de Medusa, que actualment es troba al [[Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)|Museu Arqueològic de Catalunya]] a [[Barcelona]]. Aquesta figura era un ''[[gorgoneion]]'', un monument funerari.
La petita església, d’estil romànic, dedicada a Sta. Eulàlia fou consagrada el 1101. En la seva portada, però, indica una altra data, la de 1201, probablement la d’una restauració. Era el centre d’una parròquia, anomenada “Provintiana”, que anava des de S. Pere Màrtir fins
Mentre el nucli anomenat “Pobla de l’Hospitalet” es consolidà a finals del s. XV i el s. XVI i construí la seva pròpia església, el temple de Sta. Eulàlia passà a ser una ermita gradualment abandonada. La història de l’espai on després sorgirà el barri de Sta. Eulàlia fins
A finals del s. XVIII, alguns grans propietaris del Delta van plantejar la possibilitat de construir un canal de regadiu. El [[Canal de la Infanta]] s’inaugurà el 1819. Partia de [[Molins de Rei]] i travessava el terme municipal de l’Hospitalet unos metres per sobre del camí a Cornellà, en les primeres estribacions del Samontà. Poc després de creuar la Riera Blanca girava cap el mar. El canal va permetre, amb una densa xarxa de séquies, que la Marina de l’Hospitalet esdevinguès terra de regadiu. Els cereals tradicionals foren deixaren part del seu espai a l’arròs, el blat de moro i finalment per les hortalisses, al voltant del 1900.
Línia 100:
En 1873, les buides naus de La Aprestadora van ser parcialment ocupades per Marquès,Caralt i Cia, conegut popularment com "el cànem", perquè es tractava d'una fàbrica que treballava amb aquesta matèria primera. Aquesta i d'altres noves indústries impulsaren la construcció d'habitatges pels treballadors immigrants del camp, i el desenvolupament urbanístic del nou barri. En 1877 es crearen nous carrers, els que coneixem com Salvadors, Maluquer i Cavall Bernat. En 1886 s’obrí el carrer Comerç i el 1890 el carrer Agricultura (actual Gral. Prim). Foren els primers que van unir els dos eixos transversals del barri. En el mateix 1890 es creà el carrer Muns, que unia Agricultura i Comerç. Des d’aquest nucli el barri es va fer gran, de mica en mica.
El creixement de Sta. Eulàlia fou important, però no fou explossiu com el de Collblanc-Torrassa, encara que l’onada inmigratòria de la dècada del 1920 també es va notar en el barri. A més, a diferència de Collblanc-Torrassa, Sta. Eulàlia sempre conservà el caràcter mixte residencial/industrial. Alguns exemples: “Catalana de Gas y Electricidad” el 1882, “Can Trias”, coneguda como “les sangoneres”, el 1903, “Can Trinxet” en 1905, que no va parar de crèixer fins
A més d’aquestes activitats industrials des de finals del s. XIX es van localitzar en diversos barris de l’Hospitalet, pero sobretot en la part sud de Sta. Eulàlia, els escombriaires. Aquests homes recollien escombreries de Barcelona i les portaven als seus patis, on les classificaven per vendre-les o per engreixar porcs. En aquella època (1881) també s’hi va instal·lar una indústria química la matèria prima de la qual eren els cadàvers d’animals (era coneguda com "el Canyet").
| |||