Diferència entre revisions de la pàgina «Editorial»

36 bytes afegits ,  fa 1 any
cap resum d'edició
m ({{Referències|2}} --> {{Referències}})
{{polisèmia|Editorial (desambiguació)}}
Una '''casa editora''', '''casa d'edició''' o una '''editorial''' (prové de l'anglès "editorial", alhora derivat del llatí "editor, editōris")<ref name="etim">{{ref-web|url=http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0048248e|consulta=27 juliol 2017|títol=editorial|obra=diccionari.cat|editor=GDCL}}</ref>) és una [[empresa]] que reprodueix i distribueix [[text]]s i altres [[document]]s ([[dibuix]]os, [[imatge (arts visuals)|imatge]]s, fulls de música), principalment per tècniques d'[[impremta]] o de difusió per suports electrònics.<ref>{{GDLC|0048248}}</ref> amb un cert [[tiratge]], des d'unes desenes per a llibres d'art fins a centenars de milers per a [[Diari (premsa)|diaris]] o llibres d'èxit i segons la importància numèrica d'una comunitat lingüística.
 
==Origen de la professió==
DesDe l'adveniment de la [[impremta]] fins a la industrialització al mig del [[segle XIX]], l'ofici d'impressor, de l'editor i del llibreter quasi sempre es trobaven dins d'una i mateixa impresa.<ref>{{GEC|0177321|editorial}}</ref> A poc a poc l'ofici va escindir-se en tres oficis: d'un costat la producció material i d'un altre costat la comercialització i la distribució i finalment la venda al detall. D'un altre costat, la revolució electrònica condueix una convergència vers l'editorial com a productora de «contingut» multimèdia de qualsevol format: text, música, vídeo o imatge.
 
Quan es tracta de llibres o de fulls de música, tradicionalment, l'editorial recull l'obra de l'autor, s'encarrega de corregir-la i maquetar-la, dissenya una campanya de promoció i contacta amb llibreries i mitjans per a la seva difusió. L'autor pot dirigir-se directament a l'editorial (on un equip de lectors selecciona les obres per la seva qualitat literària i les seves possibilitats comercials), inscriure's a un concurs que garanteixi la publicació de l'original o recórrer a un agent literari, que fa d'intermediari amb l'empresa i negocia el [[contracte]] que protegirà els [[drets d'autor]]. L'editorial, un cop ha acceptat el llibre, inicia el procés de producció, amb els professionals corresponents, que s'encarreguen des de polir l'estil a pensar una portada adequada. A vegades l'editor suggereix canvis a l'autor per assegurar que l'obra es vengui millor.
L'adveniment de les tècniques digitals de tipografia i d'impressió canvia el paper econòmic de l'editor. Antigament, la fabricació de la plana per a imprimir (plom o més tard [[òfset]]) era una inversió que immobilitzava un [[Capital (economia)|capital]] considerable. Al cas de reimpressió s'havia de recomençar l'operació costosa de composició tota l'operació. Doncs un tiratge massa petit en cas d'èxit era un risc econòmic, tal com un tiratge massa llarg en cas de fracàs. La decisió d'acceptar una obra, de [[ficció]] o de [[no-ficció]] i d'estimar el tiratge depenia fort del talent i la intuïció de l'editor. La [[fotocomposició]], més fàcil per a reproduir va començar a reduir el risc: el compositor només havia de mecanografiar una vegada el manuscrit. Avui, els autors presenten el seu text en format digital, el que redueix les operacions industrials i el cost per a fer-lo apte a la impressió, tot i en tiratges limitats. Junt amb la professió, el cost de mecanografia va desaparèixer.
 
Si antigament l'editorial era un mitjancer quasi indispensable a l'autor<ref>LiSols quedavali nomésrestava l'alternativa costosa de la auto-edició.</ref> per tal de poder reproduir i distribuir la seva obra, la desmaterialització de la informació permet a un autor de dirigir-se directament als seus clients o lectors, eventualment amb l'ajuda d'un portal de venda: mai no li quedaràrestarà un estoc costós d'invenuts. La mateixa evolució, en un estadi avançat, s'observa al cas de les editorials de música. L'editorialLa casa poteditora quedarroman útil pel seu professionalisme de promoció, de màrqueting i de venda, tècniques que els escriptors o artistes no sempre dominen.
 
==Editorials dels Països Catalans==
Als Països Catalans les editorials es concentren a [[Barcelona]]. Secundàriament també n'hi ha a [[València]] i [[Palma]] i, en menor mesura, a altres ciutats amb tradició cultural o universitària ([[Girona]], [[Vic]], [[Lleida]], [[Tarragona]], [[Valls]], [[la Seu d'Urgell]], [[Benicarló]], [[Alzira]], [[Castelló de la Plana]], [[Alacant]], [[Perpinyà]], etc.), a més d'[[Andorra la Vella]].
 
AAl laPaís Comunitat ValencianaValencià destaca la concentració d'editorials a la [[Ribera Alta]]:<ref name="mapar0" />
* '''Editorial Germania'''<ref name="Lev">{{ref-notícia|nom=Victor Tomàs|títol=Los mejores libros se editan en la comarca|publicació=Levante-EMV|url=http://www.levante-emv.com/ribera/2016/11/06/mejores-libros-editan-comarca/1488720.html|consulta=14 juliol 2017|data=5 novembre 2016}}</ref> amb seu a [[Alzira]]<ref>{{ref-publicació|cognom=Vicens i Pasqual|nom=Josep|títol=La producció literària dels autors que publiquen reculls de contes al País Valencià (1975-2000)|publicació=L'Aiguadolç|data=2004|pàgines=99|volum=30|url=http://www.raco.cat/index.php/Aiguadolc/article/view/65400}}</ref> ([[Ribera Alta]]),<ref name="mapar0">{{ref-notícia|cognom=Serra|nom=Montserrat|títol=Mapar les editorials del País Valencià (Ampliació)|publicació=VilaWeb|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4222938/20141209/mapar-editorials-pais-valencia-ampliacio.html|consulta=14 juliol 2017|data=2014}}</ref> fundada pel poeta Antoni Martínez Peris<ref>{{ref-web |url= http://sonsdexaloc.cat/antoni-martinez-peris-i-el-circuit-de-papez/ |títol= Antoni Martínez Peris i ‘El circuit de Papez’ |editor= SonsdeXaloc.cat |data= 27 de setembre 2013 |consulta= 23/5/2016}}</ref> el 2000.<ref>{{ref-web|url=http://www.expansion.com/directorio-empresas/editorial-germania-sl_1588841_J27_46.html|consulta=14 juliol 2017|títol=Editorial Germania SL|obra=Expansión}}</ref> Ha publicat, entre d'altres, traduccions d'obres de l'anglès, francès i alemany<ref>{{ref-publicació|cognom=Burdeus|nom=María Dolores|títol=Claves para una sociología de la traducción de narrativa a partir de COVALT (1990-2000)|publicació=Meta: Journal des traducteurs|data=2005|pàgines=12|volum=50|exemplar=4|doi=10.7202/019832ar|coautors=Verdegal, Joan}}</ref> i obres de [[Manel Alonso i Català]].<ref>{{ref-publicació |url= http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/621167-leditorial-germania-publica-el-somni-de-vicent-andres-estelles-de-manel-alonso-i-empar-piera.html?cks_mnu_id=1519 |article= L'editorial Germania publica “El somni de Vicent Andrés Estellés” de Manel Alonso i Empar Piera |publicació = El Punt Avui |data= 19 de febrer 2013 |consulta= 7 de març de 2013}}</ref> El 2012 el director de l'editorial era el poeta Manel Alonso i Català.<ref>{{ref-notícia|títol=Salvador Lauder, nacido en Carcaixent, claro exponente de la nueva generación de poetas valencianos|publicació=El Seis Doble|url=http://www.e6d.es/noticias/salvador-lauder-nacido-en-carcaixent-claro-exponente-de-la-nueva-generacin-de-poetas-valencianos#ad-image-0|consulta=14 juliol 2017|data=2012}}</ref> L'octubre de 2014 li va aparèixer una escissió anomenada [[Neopàtria]].<ref>{{ref-notícia|cognom=Serra|nom=Montserrat|títol=La nova situació editorial al País Valencià i els vells desafiaments|publicació=VilaWeb|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4223071/20141209/nova-situacio-editorial-pais-valencia-vells-desafiaments.html|consulta=14 juliol 2017|data=9 desembre 2014}}</ref>
 
Usuari anònim