Narcís Casanoves i Bertran: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació de la bibliografia i l'obra de Narcís Casanoves i Bertran |
m bot: -improvitzar |
||
Línia 19:
Casanoves era fill d'adroguers. El seu pare, Narcís Casanoves i Portell (1719-1750), era una persona considerada a Sabadell, ja que durant anys va formar part del consistori municipal i fins i tot en fou batlle en diverses ocasions.<ref name="Codina" /><ref name=nomen/> Vers els nou anys va ingressar a l'[[escolania de Montserrat]] i estudià música sota el mestratge de [[Josep Antoni Martí|Josep Martí]], [[Benet Julià]]<ref name="Codina"/> i Benet Valls, que va ser el seu mestre d'orgue, instrument en què excel·lí com a intèrpret i va ser considerat un dels millors de la seva generació<ref>{{Ref-llibre|cognom=Codina|nom=Daniel|títol=Història de la música Catalana, Valenciana i Balear IX, Diccionari A-H|url=|edició=|llengua=Català|data=|editorial=edicions 62|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>. L'any [[1763]], en setze anys, va ingressar com a monjo al monestir.<ref>{{GEC|0015621|Narcís Casanoves i Bertran}}</ref> En el qual, els monjos valoraren tant la capacitat musical com el caràcter afable i alegre, que es feia estimar de tothom.
Musicalment, va excel·lir com a organista, com a hàbil improvisador i com a compositor, emmarcat dins l'anomenat [[estil galant]], precursor del [[Classicisme]]. Sobretot va destacar en l'orgue, instrument que va ser el seu preferit durant tota la seva vida, en el qual va excel·lir per la seva capacitat d'
L'obra musical de Casanoves, editada en bona part, comprén unes seixanta-cinc obres per a tecla, en les quals domina el gènere sonata monotemàtica, en dues parts; també va escriure obra per orgue, com són els passos i els partits de mà dreta i de mà esquerra destinada als apranents d'orgue i clavecí. L'obra coral, recollida gairebé tota en un volum manuscrit, ofereix una llista de seixante-tres obres, destinades totes a la litúrgia o a les celebracions religioses de Montserrat, totes amb llatí. Va escriure música vocal en llatí, per a veus soles, amb acompanyament d'orgue i d'orquestra i moltes obres per a tecla. Se li coneixen misses, magníficats, responsoris, lamentacions, antífones marianes i lletanies. Destaquen especialment els 18 ''Responsoris per al tridduum pasqual'' i els ''Responsoris de Nadal''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Codina|nom=Daniel|títol=Història de la Música, catalana, Valenciana i Balear IX, Diccionari A-H|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=135|isbn=}}</ref>
|