Triòxid de dinitrogen: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot canvia de Chembox a Infotaula compost químic |
m -mhchem workarounds |
||
Línia 16:
El triòxid de dinitrogen només pot obtenir-se pur en estat sòlid, presentant una coloració cel, o en estat líquid en les proximitats del punt de fusió (-100,1 °C) amb una coloració blava intensa. A més temperatura es dissocia parcialment segons les reaccions:
<chem display="block">N2O3
Per a la reacció de dissociació del <chem>N2O3</chem> a 298,15 K la [[Constant d'equilibri de pressió|constant d'equilibri]] val <
==Obtenció==
El principal mètode d'obtenció és la reacció estequiomètrica de [[monòxid de nitrogen]], <chem>NO</chem>, i [[diòxid de nitrogen]], <chem>NO2</chem> (en equilibri amb el [[tetraòxid de dinitrogen]], <chem>N2O4</chem>) a -20 °C.<ref name=":0" /><ref name="Chandra"> Chandra,Sulekh, ''Comprehensive Inorganic Chemistry'', New Age International Publishers, Nova Delhi, 2004 </ref>
<chem display="block">2NO
Només el trobem a temperatures inferiors als 30 °C, ja que per sobre d'aquesta l'equilibri anterior està desplaçat cap a l'esquerra i el triòxid de dinitrogen descompon donant monòxid de nitrogen i diòxid de nitrogen.
Línia 29:
La barreja estequiomètrica de monòxid de nitrogen amb [[dioxigen]] també genera triòxid de dinitrogen:<ref name=":0" /><ref name="Gopalan"> Gopalan,R., ''Inorganic Chemistry For Undergraduates'', Universities Press, India, 2009 </ref>
<chem display="block">4NO
Un mètode d'obtenció alternatiu és l'oxidació de [[coure]] metàl·lic en presència d'[[àcid nítric]], <chem>HNO3</chem><ref name="Chandra"> Chandra,Sulekh, ''Comprehensive Inorganic Chemistry'', New Age International Publishers, Nova Delhi, 2004 </ref>
<chem display="block">2Cu
Un altre mètode de producció és barrejar pols de [[triòxid d'arsènic]], <chem>As2O3</chem> amb àcid nítric, <chem>HNO3</chem>:<ref name=":0" /><ref>G. Brauer (Hrsg.), ''Handbook of Preparative Inorganic Chemistry'' 2nd ed., vol. 1, Academic Press 1963,.</ref>
<chem display="block">2HNO3
En presència d'[[àcid nitrós]], <chem>HNO2</chem>, el dímer del diòxid de nitrogen, el <chem>N2O4</chem>, duu a terme una [[reacció àcid-base]] que també genera <chem>N2O3</chem>:<ref name="Todres">Todres,Z.V., ''Ion-Radical Organic Chemistry: Principles and Applications'', Marcel Dekker, 2009 </ref>
<chem display="block">N2O4
S'ha observat que també es pot preparar mitjançant la reacció de <chem>NO</chem> amb peroxinitrit, <chem>ONOO^-</chem>:<ref name="Ignarro">Ignarro,L.J., ''Nitric Oxide: Biology and Pathobiology'', Academic Press,Florida, 2000 </ref>
<chem display="block">ONOO^-
La nitració del [[naftalè]], <chem>NaphH</chem>, mitjançant el tetraòxid de dinitrogen, <chem>N2O4</chem>, genera també <chem>N2O3</chem> com a subproducte de reacció<ref name="Todres">Todres,Z.V., ''Ion-Radical Organic Chemistry: Principles and Applications'', Marcel Dekker, 2009 </ref>
<chem display="block">NaphH
==Reactivitat==
Donat que es tracta de l'anhídrid de l'àcid nitrós, presenta comportament àcid-base. En presència d'aigua, el <chem>N2O3</chem> genera [[àcid nitrós]], <chem>HNO2</chem>; en canvi, en presència de medi bàsic genera l'ió nitrit, <chem>NO2^-</chem>.<ref name="Rayner">Rayner-Canham,Geoff, ''Química inorgànica descriptiva 2ª ed''., Pearson, 2000 </ref>
<chem display="block">N2O3
En presència d'àcids concentrats ([[àcid sulfúric]], [[àcid perclòric]], [[àcid selènic]], [[àcid tetrafluorobòric]]) genera les corresponents sals d'oxidonitrogen(1+), <chem>NO^+</chem>:<ref name=":0" />
<chem display="block">N2O3
En el cas de fer servir [[àcid nítric]], genera [[àcid nitrós]] i [[tetraòxid de dinitrogen]] en un procés reversible:<ref name="Todres">Todres,Z.V., ''Ion-Radical Organic Chemistry: Principles and Applications'', Marcel Dekker, 2009 </ref>
<chem display="block">N2O3
Dóna lloc també a reaccions de nitrosil·lació en presència de tiols, per donar el corresponent nitrosotiol:<ref name="van Faassen">van Faassen,Ernst, ''Radicals for Life: the various forms of nitric oxide'', Elsevier, Oxford, 2007 </ref>
<chem display="block">N2O3
En presència d'un dissolvent apròtic (com per exemple sulfolà), dóna lloc a una dissociació iònica:<ref name="Todres">Todres,Z.V., ''Ion-Radical Organic Chemistry: Principles and Applications'', Marcel Dekker, 2009 </ref>
<chem display="block">N2O3
==Seguretat==
|