Santa Eulàlia (barri de l'Hospitalet): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -km2 +km²
m bot: -a les afores +als afores
Línia 128:
Un altre episodi d’aquesta extraordinària tensió social i política fou la revolta armada del desembre del 1933, l’epicentre de la qual va ser a Collblanc-Torrassa i Sta. Eulàlia. En el marc de les revoltes anarquistes que mostraven la decepció per la lenta política social dels governs d’esquerres, la victòria de les dretes en novembre de 1933 va precipitar un seguit d’aixecaments armats, el més important dels quals va ser a l’Hospitalet. La revolta començà el 8 de desembre, i finalment la ciutat va haver de ser ocupada el dia 14 per més de 500 agents de diferents cossos policials.
 
En el marc d’una política de control social i polític de l’àrea metropolitana de Barcelona, el govern i l’exèrcit van endegar una política de construcció de casernes a lesals afores de Barcelona. A Santa Eulàlia li va tocar una d’elles: la Caserna de Lepant, construïda a partir de 1929.
 
Durant la II República, les eleccions a Santa Eulàlia les guanyava Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el Front Popular en 1936. Al barri hi havia una seu d’ERC i una altra del Partit Radical, a més del ''Foment'' que feia de local de la dretana Lliga de Catalunya. Un altre dels elements bàsics de les eleccions d’aquesta etapa era l’abstenció, preconitzada per la CNT. Malauradament no tenim totes les dades de participació per barris. Quan la consigna de l’abstenció fou més seguida, el novembre de 1933, la participació local fou del 37% i al barri de ben segur que fou inferior. A les eleccions del febrer de 1936, potser les que van tenir més participació, a Santa Eulàlia va ser del 54%.<ref>{{Ref-publicació|cognom=CAMÓS I CABECERAN|nom=Joan|article=|publicació=L'Hospitalet: la història de tots nosaltres|url=|data=1986|pàgines=}}</ref>