Castor europeu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Temps verbals |
m Tipografia |
||
Línia 24:
Era una espècie corrent a Europa fins al segle XIX. A la [[península ibèrica]] ocupava les conques de l'[[Ebre]], del [[Riu de Siurana|Siurana]] i del [[Duero|Douro]] i queda documentat almenys fins al segle VI.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ceña|nom=Juan Carlos|cognom2=Alfaro|nom2=Iosu|cognom3=Ceña|nom3=Alfonso|cognom4=Itoitz|nom4=Uxue|cognom5=Berasategui|nom5=Gabriel|article=Castor europeo en Navarra y La Rioja|publicació=Galemys: Boletín informativo de la Sociedad Española para la conservación y estudio de los mamíferos|llengua=castellà|url=https://www.researchgate.net/publication/28203109_Castor_europeo_en_Navarra_y_La_Rioja|volum=Vol. 16|exemplar=núm. 2|data=2004|pàgines=91-98|issn=1137-8700|ref=Ceña et alii}}</ref> [[Estrabó]] descriu la cria de castors en els rius d'[[Hispània]], «si bé el castor que produeixen no és de tan bona qualitat com el del mar Negre.»<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bramon|nom=Dolors|article=Una nova proposta etimològica per a la Febró (Baix Camp)|publicació=Acta historica et archaeologica mediaevalia|url=https://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/188846|exemplar=22|data=2001|pàgines=795–797|issn=2339-9996}}</ref> A altres contrades, el castor europeu ha estat caçat fins a extingir-lo, desaparegué de la [[Gran Bretanya]] al [[segle XVI]], als Països Baixos el 1825<ref>{{Ref-web|url=http://www.geologievannederland.nl/fossielen/zoogdier-beschrijvingen/bever|títol=Bever - Geologie van Nederland|consulta=2018-06-23|nom=Lars|cognom=van den Hoek|llengua=nederlands|obra=Geologie van Nederland|editor=Natuur Informatie Centrum van Naturalis|data=}}</ref> i a Bèlgica el 1848.{{sfn|Niewold|2004|p=9}} La caça i la destrucció d'habitat van amenaçar-la, excepte unes poblacions aïllades a les conques de l'[[Elba (riu)|Elba]], [[Roine]], [[Danubi]] i algunes parts d'[[Escandinàvia]]. Des mitjans del segle XX, a poc a poc la mentalitat va canviar i e'ns descobrí el paper essencial per a la biodiversitat en l'ecosistema de rius i riberes.
A poc, la millora de la qualitat de l'aigua i l'actitud canviat cap als [[Juntas Provinciales de Extinción de Animales Dañinos y Protección de la Caza|''animales dañinos'']] va fomentar el seu retorn entre d'altres als Països Baixos i Bèlgica i a rius alemanys on havia desaparegut.<ref>{{Ref-publicació|cognom=be|article=Eerste bevers sinds 1840 (maar nog niemand heeft ze gezien)|publicació=Het Nieuwsblad| llengua=neerlandès| url=https://www.nieuwsblad.be/cnt/dmf20140105_00913313|data=6 de gener del 2014|pàgines=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Niewold|nom=F.J.J.|títol=De onverwachte terugkeer van de bever in Vlaanderen (El retorn inesperat del castor a Flandes)|url=http://www.vliz.be/imisdocs/publications/ocrd/236419.pdf|format = pdf|llengua=neerlandès|col·lecció=Alterra-rapport 996|data=2004|editorial=Alterra|lloc=Wageningen|pàgines=39|isbn=}}</ref> Des del 2005, s'han tornat a trobar traces d'una petita població nova al [[Riu Aragó]] i l'[[Ebre]] a [[La Rioja]] i [[Aragó]]. Sembla el resultat d'una reintroducció no oficial de castors de [[Baviera]] el 2003 per associacions conservacionistes,{{sfn|Ceña et alii|2004|p=96-97}} igual com s'ha fet a [[Flandes]] i altres regions on el castor era extint. A la confluència de l'Ebre i de l'Aragó té bones perspectives com és un espai natural protegit, tot i quedar-se aïllat de la població més propera a la conca del Roine amb el risc d'[[endogàmia]]. Les autoritats de Navarra i la Rioja voldrien eradicar-les, en considerar els castors com une espècie invasora, en utilitzar els vell arguments d'una suposada nocivitat per al conreu. Aquesta actitud és font de polèmica.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Méndez|nom=Rafael|article=Los castores vuelven a criar en España tres siglos después|publicació=El País|llengua=castellà|url=https://elpais.com/diario/2007/12/07/sociedad/1196982003_850215.html|data=2007-12-07|issn=1134-6582}}</ref> Aquesta croada costosa es revelà ineficaç i el 2007 una població estimada entre cinc i sis cents exemplars s'ha establert.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Fernández|nom=Eugenio|article=El castor en España: ¿Una oportunidad ganada?|publicació=eldiario.es|llengua=castellà|url=https://www.eldiario.es/clm/ecologica/castor-Espana-oportunidad-ganada_6_723787621.html|data=29/12/2017}}</ref> A [[Escòcia]] se l'ha reïntroduït amb èxit des del 2009.<ref>{{Ref-web|url=http://www.bagheera.com/eurasian-beaver-reintroduced-in-scotland/|títol=Eurasian Beaver Reintroduced in Scotland|consulta=2018-06-23|llengua=anglès}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.rzss.org.uk/media-centre/article/12371/public-urged-to-vote-for-scotland-s-beavers/|títol=Public urged to vote for
== En la toponímia ==
| |||