Difusió de Rayleigh: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Dispersió usant HotCat
Cap resum de modificació
Línia 5:
La quantitat de difusió de Rayleigh que pateix un feix de llum depèn de la grandària de les partícules difusores i de la longitud d'ona de la llum. En concret, el coeficient de difusió i, per tant, la intensitat de la llum difosa, depèn inversament de la quarta potència de la longitud d'ona, relació coneguda com a «llei de Rayleigh» (~ 1/''&lambda;''<sup>4</sup>). La difusió per part de partícules de grandària superior a un desè de la longitud d'ona es comporta de forma diferent i s'explica amb l'anomenada [[difusió de Mie]], que és una explicació més general de la difusió de [[radiació electromagnètica]].
 
La forta depèndènciadependència de la difusió amb la longitud d'ona (~1/''&lambda;''<sup>4</sup>) significa que a l'atmosfera la llum blava es difon molt més que la vermella. Això provoca que quan la llum del Sol travessa l'atmosfera la component blava es difongui molt més i d'aquesta manera hom veu llum blava de totes direccions, mentre que la part més vermella només es veu en la direcció directa del Sol. Cal remarcar, però, que la teoria de Rayleigh es desenvolupà abans de la [[mecànica quàntica]] i, per tant, no es basa en les teories més correctes de la interacció radiació-matèria; nogensmenys, la teoria de Rayleigh és una bona aproximació a la forma en què la llum és difosa per partícules molt més petites que la [[longitud d'ona]] de la llum.
 
La intensitat ''I'' de la llum difosa per una sola partícula d'un feix de llum monocromàtic de longitud d'ona ''&lambda;'' i intensitat ''I''<sub>0</sub> és donada per: