Vàndals: diferència entre les revisions

Els ''lugions'' o vàndals ocupaven el territori a l'oest del [[Vístula]] i tocant a l'[[Oder]], fins al nord de [[Bohèmia]]. La paraula ''vàndal'' sembla tenir un doble significat: vol dir 'els que canvien' i 'els hàbils', mentre que el seu altre nom, '''''lugis''''' o ''lugions'', també amb doble significat, vol dir 'mentiders' i 'confederats'. Sembla que, al principi, les tribus dels ''vandulis'', o ''vandalis'', i la dels ''[[lugis]]'', juntament amb les dels [[silinge|''silinges'']], ''[[omans]]'', ''[[burs]]'', ''[[varins]]'', segurament anomenats també ''[[auarins]]'', ''[[diduns]]'', ''[[helvecons]]'', ''aris'' o ''xarins'', ''manimis'' (potser una denominació variant d'''omansdomans''), ''elisis'' i ''[[naharvals]]'', corresponien a petits grups d'origen similar. Tot i que no és clar que totes les citades en fossin del mateix origen, integraven una altra branca del grup dels''hermions'', una branca ocupada pels [[sueu]]s i altres tribus, i es formà després un gran grup identificat generalment com ''lugions'', el nom dels quals predominava per poder designar tots els pobles components, inclosos els vàndals. Més tard, vora el [[segle II]] dC, va acabar dominant el nom de ''vàndals'' per al conjunt de pobles. També altres pobles d'origen [[celtes|celta]] entraren en l'agrupació dels ''lugions'', com els ''osen'' o ossos i els ''cotins''.

En temps de les [[Guerres Marcomanes|guerres marcomanes]], ja predomina la denominació de ''vàndals'', i apareixen dividits en diversos grups: els ''[[silinges]]'', els ''[[lacrings]]'' i els '''''victòvals''''', aquests darrers governats pel llinatge dels Astings o [[Asdings]] o Hasdings, el nom dels quals evoca la seva llarga cabellera. Amb els [[longobards]], els ''lacrings'' i ''victòvals'' o ''victofalis'' creuaren el [[Danubi]] vora el [[167]] i demanaren establir-se a [[Pannònia]].

Els '''asdings''' o '''victòvals''', dirigits per '''Rao''' i '''Rapte''', traduïts com 'tub' i 'biga', no foren admesos a [[Panònia|Pannònia]] (on s'havien establert els longobards i ''lacrings''), per la qual cosa avançaren vers l'any [[171]] en direcció a la part mitjana dels [[Carpats]] durant les guerres marcòmanes i, d'acord amb els romans, s'instal·laren en la frontera nord de la [[Dàcia]]; més tard, s'apropiaren de la Dàcia occidental. Sembla que els vàndals quedaren dividits únicament en '''''asdings''''' (o ''victòvals'') i '''''silinges''''', i la tribu dels ''lacrings'' va desaparèixer barrejada entre ambdós grups i amb els longobards durant el segle III.

El rei ''asding'' [[Wisumarh]] o '''Wisumar''' va combatre contra els gots procedents de l'est comandats per [[Geberic]], que atacaren els seus territoris. Wisumarh morí en lluita contra els [[got (germànics)|gots]] i els integrants de les tribus de vàndals que no van voler sotmetre's als gots hagueren de passar a territori imperial, i s'establiren a Pannònia, on també s'establiren els ''quads''.

Sembla que els ''silinges'' deixaren el seu nom a [[Silèsia]], derivat de ''Silingia'', i els vàndals en general el donaren a [[Andalusia]] (''Vandalusia''). Un ducat de la [[Pomerània]] portà antigament el nom de '''Vandàlia'''.