Vàndals: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 39:
Amb l'objectiu d'eliminar possibles dissensions en el si de la seva família i llinatge per qüestió de successió reial, suprimint així també qualsevol paper de la noblesa, Genseric va crear un estrany sistema de successió, potser com a imitació dels que poguessin existir en els principats berbers, denominat ''seniorat'' o ''Tanistry'', en virtut del qual la reialesa es transmetia primer entre germans per ordre d'edat i només després de la mort de l'últim d'aquests es passava a una segona generació. Els regnes dels successors de Genseric no feren més que accentuar les contradiccions internes de la monarquia, enmig d'un debilitament constant del poder central i la seva falta de substitució per una altra alternativa.
== La decadència del
[[Fitxer:Vandal alan kingdom 526.png|thumb
El regnat del seu fill i successor [[Huneric]] (477-484) va suposar un pas més en l'intent d'enfortir el poder reial destruint tota jerarquia sociopolítica alternativa. El seu intent d'establir un sistema de successió patrilineal va xocar amb l'oposició de bona part de la noblesa de servei i de la seva mateixa família, amb el resultat de sagnants purgues. El fet que l'oposició cerqués suport en l'Església catòlica va suposar que Huneric, el 483, iniciés una activa política de repressió i persecució catòlica, que va culminar en la reunió, el febrer de 484, d'una conferència de bisbes arrians i catòlics a Cartago, en la qual el rei va ordenar la conversió forçosa a l'arrianisme. La mort d'Huneric al mig d'una gran època de fam testimonià el principi d'una crisi en el sistema fiscal del
[[Guntamund]] (484-525) inútilment tractaria de cercar bones relacions amb l'abans perseguida Església catòlica, en cerca del seu suport per impedir l'extensió del poder dels principats berbers, i com a legitimació del
Amb tot, el regnat del seu germà i successor Trasamund (496-523) seria una síntesi dels seus dos precedents, clar símptoma del fracàs d'ambdós. Mancat de suports interns, Trasamund cercaria sobretot aliances externes amb Bizanci i el poderós Teodoric, casant-se amb la seva germana Amalafrida.
La crisi política del final del regnat de l'ostrogod incità el seu successor i nebot Hilderic (523-530) a cercar a tota costa el suport de l'emperador Justinià, per la qual cosa va intentar fer les paus amb l'Església catòlica africana, a la qual va restituir les possessions, política que no deixà de crear descontents entre la noblesa de servei. Aprofitant una derrota militar davant grups berbers, aquesta oposició va aconseguir destronar-lo, assassinar-lo i nomenar en el seu lloc un dels seus, [[Gelimer]] (530-534). L'intent de crear una segona monarquia vàndala no tenia un futur gens clar. Sense suports i afeblit militarment, el
== Governants del Regne vàndal a l'Àfrica ==
| |||