Camí de Santa Fe (pel·lícula): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
argument duplicat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 23:
}}
[[Fitxer:Santa Fe Trail (1940).webm|thumb|thumbtime=16|upright=1.5|''Santa Fe Trail'']]
'''''Camí de Santa Fe''''' (títol original: '''''Santa Fe Trail''''') és una pel·lícula [[Cinema dels Estats Units|estatunidenca]] de [[Michael Curtiz]], estrenada el 1940. Més pel·lícula històrica que western ''Camí de Santa Fe'' pren posició contra el fanatisme ideològic, encarnat aquí per [[John Brown (abolicionista)|John Brown]] i sosté discretament les posicions sudistes sobre els beneficis d’una lenta abolició de lesclavisme. Ha estat doblada al català.<ref>{{citar ref | títol = Camí de Santa Fe | editor =esadir.cat | obra = | data = | url = http://esadir.cat/filmoteca/Cami_de_Santa_Fe?searchterm=Cam%ED%20de%20Santa%20Fe&Criteri=Pelis| llengua = català| consulta = }}</ref>
La pel·lícula ha entrat en el domini públic el 1968, ja que [[United Artists]] no va renovar els seus drets d'autor.
Línia 30:
El 1854, una forta camaraderia uneix set joves oficials americans que acaben la seva formació en la prestigiosa Acadèmia militar de West Point: [[George Armstrong Custer]], Bob Holliday, [[Philip Sheridan]], [[James Longstreet]], [[John Bell Hood]], [[George Pickett]] i [[James Ewell Brown Stuart|J.E.B. Stuart]]. Aquest últim s'oposa a Carl Rader, un altre alumne, partidari de l'abolicionista John Brown. Una baralla té lloc a continuació. Rader és expulsat de l’exèrcit per no haver-ne respectat la neutralitat política.
"Jeb" Stuart i els seus camarades, s’uneixen llavors a la Segona Unitat de Cavalleria aïllada a [[Fort Leavenworth]], a [[Kansas]]. La pel·lícula és centrada en la lluita entre l’exèrcit (símbol del poder legal) i John Brown que manté una agitació constant en aquest territori amb l’ajuda activa de Rader. [[John Brown (abolicionista)|John Brown]], interpretat per Raymond Massey és un fanàtic intolerant a punt per matar i per sacrificar els seus propis fills per la causa [[Abolicionisme|abolicionista]]. La manera com interpreta aquest personatge persuadit d’actuar en nom de Déu acaba sembrant el trastorn en l’esperit de l’espectador d’avui. John Brown s'acaba anant de Kansas.
Custer i Stuart s'enamoren de Kit Carson Holliday, filla d'un ric constructor de vies fèrries [[Cyrus K. Holliday]]. Però la rivalitat amorosa no trava en res la seva amistat, igual com les posicions diferents dels set joves oficials sobre
L’epíleg de la pel·lícula té lloc a la riba del
La pel·lícula s'acaba amb el matrimoni de J.E.B. Stuart i de Kit Carson Holliday.
Línia 41:
==Anàlisi ==
Les referències històriques de ''Camí de Santa Fe'' són destinades al públic americà. Un bon nombre de personatges, incloent-hi l'
J.E.B Stuart, James Longstreet, John Hood, George Pickett han combatut al camp sudista durant la [[Guerra de Secessió]] Georges Armstrong Custer, Philip Sheridan són [[Unió (Guerra Civil dels Estats Units)|nordistes]]. Altres personatges històrics apareixen a la pel·lícula. Qui dóna als alumnes-oficials el seu diploma al final de la seva formació, és [[Jefferson Davis]], ministre de la guerra el 1854 i futur presideixen dels [[Estats
El camp dels Sudistes és presentat com a moderat, preocupat per prohibir el dret dels Estats de la Unió a legislar a la seva manera sobre l’esclavitud. Carl Rader (fictici), l’oficial expulsat de West Point i partidari de l’abolicionista John Brown està abans de tot interessat pels diners. Acaba traint el seu cap per tocar la recompensa vinculada a la seva captura. És fàcil veure que a semblança d’
No és abusiu dir que aquesta pel·lícula se situa en una perspectiva "revisionista" de la història dels EUA. En efecte, dir el 1940 que l'
Igualment hom es pot preguntar per la presentació maniquea dels protagonistes. D'un costat els abolicionistes, presentats com gent cobdiciosa, covarda, hipòcrita i violenta, intentant provocar la guerra, i de l'altra els sudistes, verdaders cavallers, moderats, valents, patriotes, pacifistes i desinteressats, no volent més que la pau, llavors la veritat històrica és que són veritablement els sudistes que van iniciar la guerra després de l'elecció de Lincoln!
== Repartiment ==
* [[Errol Flynn]]: [[James Ewell Brown Stuart|"Jeb" Stuart]]
* [[Olivia de Havilland]]: Kit Carson Holliday
* [[Raymond Massey]]: [[John Brown (abolicionista)|John Brown]]
* [[Ronald Reagan]]: [[George Armstrong Custer]]
* [[Alan Hale (actor)|Alan Hale]]: Tex Bell
* [[William Lundigan]]: Bob Holliday
* [[Van Heflin]]: Carl Rader
* [[Gene Reynolds]]: Jason Brown
* [[Henry O'Neill]]: [[Cyrus K. Holliday]]
* [[Guinn "Big Boy" Williams]]: Windy Brody
* [[Alan Baxter]]: Oliver Brown
* [[John Litel]]: Martin
* [[Moroni Olsen]]: Coronel [[Robert E. Lee]]
* [[David Bruce]]: Phil Sheridan
* [[Hobart Cavanaugh]]: Doyle
Línia 73:
* [[Russell Simpson]]: Shubel Morgan
* [[Charles Middleton]]: Gentry
* [[Erville Alderson]]: [[Jefferson Davis]]
* [[Spencer Charters]]: Cap
* [[Susan Peters]]: Charlotte Davis
Línia 80:
* [[Russell Hicks]]: Dr. J. Boyce Russell
I, entre els actors que no surten als crèdits:
* [[Theresa Harris]]: Una dona de
* [[Nestor Paiva]]: Un abolicionista
* [[Ernest Whitman]]: Un home a la granja
== Al voltant de la pel·lícula ==
Després d'haver estat l'amic de Custer en aquesta pel·lícula, Errol Flynn interpreta l'any següent, el 1941, el paper del general [[George Armstrong Custer]] a
Olivia de Havilland interpreta per setena i penúltima vegada amb Errol Flynn, que ella no podia suportar. Interpreta un personatge de nom improbable Kit Carson Holliday. Aquest nom és una picada d’ull a dos herois de la conquesta de l’Oest, Kit Carson i Doc Holliday.
Línia 95:
== Referències ==
{{referències}}
== Vegeu també ==
* [[Massacre de Pottawatomie]]
* [[Pottawatomie Rifles]]
== Enllaços externs ==
|