Diferència entre revisions de la pàgina «Decrets de Nova Planta»

m
→‎La conquesta borbònica de Catalunya i Mallorca: ... contra el França --> ... contra França
m (Millores ortotipogràfiques i ortogràfiques.)
m (→‎La conquesta borbònica de Catalunya i Mallorca: ... contra el França --> ... contra França)
{{AP|Constitucions de Catalunya|Setge de Barcelona (1713-1714)}}
[[Fitxer:Crisol-fidelidad-cataluña-defender-su-libertad-1713 001.jpg|thumb|right|''Crisol de Fidelidad'' (1713)<br />Mitjançant opuscles com ''Despertador de Catalunya'', ''Crisol de Fidelidad'', ''Lealtad Cathalana'' i altres tants, [[Principat de Catalunya|Catalunya]] lliurà també la guerra propagandística, rebatent les acusacions d'estar lluitant només per la seva [[Constitucions de Catalunya|Llibertat i els seus Privilegis]] i tractant d'argumentar que la seva lluita també era per la [[Corona d'Aragó]] i la llibertat de tota la [[Monarquia d'Espanya]]]]
Davant les notícies de l'abandonament anglès, es va convocar a Barcelona el [[30 de juny]] de [[1713]] una [[Junta de Braços]] per deliberar si Catalunya havia de sotmetre's a Felip V o prosseguir la guerra en solitari. El [[6 de juliol]] la Junta de Braços prengué la decisió de continuar la guerra en solitari i els comissionats dels braços generals la van lliurar als diputats de la [[Diputació del General de Catalunya|Generalitat Catalana]] perquè la publiquessin. Aquests, contraris a la proclamació, dilataren l'entrada en vigor legal de l'edicte tres dies. En la sisena instància presentada pels braços generals davant els diputats de la Generalitat, se'ls recordava que era el seu deure la «conservació de les llibertats, privilegis i prerrogatives dels catalans, que els nostres antecessors a costa de sang gloriosament abocada van aconseguir, i nosaltres hem així mateix mantenir».<ref>AA.VV. (2006: II, 42)</ref> Finalment, a les sis del matí del [[9 de juliol]] de [[1713]] a Barcelona es feia pública la proclamació pública de guerra del [[Principat de Catalunya]] contra Felip V i contra el França.
 
Proclamada públicament la declaració de guerra, l'endemà es va publicar un ban per llevar efectius per l'[[Exèrcit de Catalunya]], que va arribar a mobilitzar 10.000 homes i del qual en fou escollit pel càrrec de general comandant el tinent mariscal [[Antoni de Villarroel i Peláez]]. Així mateix el 22 de juliol, tal com era de precepte, es va procedir a la renovació dels diputats de la Generalitat de Catalunya per al trienni 1713-1716, resultant sortejats els més proclius a la guerra. També es va procedir al nomenament dels ambaixadors de Catalunya destinats a les cancelleries europees de [[Viena]], [[Londres]], i la [[Haia]] a fi d'endegar la guerra diplomàtica; així mateix, i per a contrarestar la propaganda borbònica, es varen publicar diversos opuscles explicant la posició de Catalunya i, recordant l'abolició dels furs del regne d'Aragó i del regne de València, afirmant que també es lluitava per la [[Corona d'Aragó]] i per la llibertat de tota la [[Monarquia d'Espanya]]. Però la retirada de les tropes angleses havia deixat Catalunya sense protecció i el [[25 de juliol]] de [[1713]] les tropes borbòniques ja arribaren davant les muralles de Barcelona on exigiren la rendició de la ciutat, que fou rebutjada el mateix dia. Durant els primers mesos la ciutat fou bloquejada davant l'estratègia de resistència passiva dissenyada per les autoritats municipals, fet que canvià el [[30 de novembre]] de [[1713]] quan es produí la nova extracció dels sis magistrats municipals per al període de 1713-1714, resultant [[Rafael Casanova]] extret nou [[Conseller en Cap|conseller en cap de Barcelona]]. El govern de Casanova marcà un canvi radical amb l'anterior govern, exigint a Villarroel que immediatament llancés atacs continus cada nit contra el cordó de bloqueig per a desgastar les tropes borbòniques, mentre es feien els preparatius per obrir el front de guerra a l'exterior de Barcelona, fet que s'aconseguí el gener del [[1714]]. El mes següent la Generalitat de Catalunya transferí les competències militars als consellers de Barcelona, de manera que [[Rafael Casanova]] esdevingué la màxima autoritat política i militar de Catalunya.
10.905

modificacions