Paraguai: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Revisió i eliminem {{millorar traducció|data=febrer de 2013}} Etiqueta: editor de codi 2017 |
|||
Línia 48:
{{AP|Història del Paraguai}}
=== Època precolombina ===
El territori del Paraguai oriental, és a dir l'àrea ubicada entre el [[riu Paranà]] a l'est i el [[riu Paraguai]] a l'oest, estava habitat per diverses ètnies indoamericanes que es trobaven en estat de guerra entre elles. Encara no se sap si els [[lágidos]] van ser els primers a ocupar el territori o si van ser precedits pels [[pampes]].
Gràcies a la seva organització econòmica bàsica
=== Colonització ===
[[Fitxer:Congreso Nacional Paraguay.jpg|200px|thumb|dreta|Cabildo del Paraguai, avui un museu.]]
La primera trobada
[[Fitxer:Virreinato.png|thumb|esquerra|[[Virregnat del Riu de la Plata]].]]
Després de la destrucció de la primera fundació de la ciutat de [[Buenos Aires]], gran part dels europeus procedents d'aquesta es van refugiar a la ''casa forta'' que va fundar [[Juan de Salazar y Espinosa]]. En efecte, l'explorador espanyol, natural d'[[Espinosa de los Monteros]], va fundar [[Assumpció]] en el dia de l'Assumpció, el 15 d'agost de [[1537]], en les proximitats del poblat liderat pel ''tuvichá'' [[Lambaré]].
Per l'aliança entre guaranís i espanyols, els barons dels espanyols van arribar a practicar la [[poligínia]]. Per això en els seus inicis Asunción era coneguda com "El paradís de Mahoma". Els fills mestissos d'espanyols van ser anomenats "mancebos de la terra" i -quelcom insòlit a la resta de l'Amèrica colonial- van ser considerats espanyols amb les prerrogatives de tal "casta". El motiu
Durant el govern
=== Independència ===
Línia 70:
[[Fitxer:Dr francia.JPG|150px|thumb|dreta|Gaspar de França.]]
[[Fitxer:Solano Lopez ak.jpg|150px|thumb|dreta|Francisco Solano López.]]
La creació del virregnat va obeir a la necessitat d'organitzar millor l'administració de l'extens territori assetjat pel [[contraban]] i la constant penetració dels portuguesos i lusobrasilers.▼
▲La creació del virregnat va obeir a la necessitat d'organitzar millor l'administració de l'extens territori, assetjat pel [[contraban]] i la constant penetració dels portuguesos i lusobrasilers.
El [[1782]], es va establir en el virregnat el règim de les ''[[intendencias]]''. Asunción era, a la Província o [[Intendència del Paraguai]], l'única població amb categoria de ciutat. La zona al sud del [[riu Tebicuary]] i a l'est de la serralada de Caaguazú per la seva part corresponia a la [[Governació de les Missions guaranís]] (o Província Subordinada de les Missions) constituïda amb les restes de les [[Missions Jesuíticas]] que van poder quedar sota control espanyol.▼
▲El [[1782]]
Entre [[1806]] i [[1807]] es produeixen les [[Invasions britàniques del Riu de la Plata|invasions angleses]] que ocupen les zones del [[Virregnat del Riu de la Plata]] corresponents a la [[Banda Oriental]] (avui [[Uruguai]]) i a gran part de [[Buenos Aires]], des d'[[Asunción]] i des de [[Córdoba (Argentina)|Córdoba]] es van enviar tropes per a combatre els enemics i aconseguir la victòria contra els atacants.▼
▲Entre [[1806]] i [[1807]] es produeixen les [[Invasions britàniques del Riu de la Plata|invasions
El [[1810]] va arribar a Buenos Aires la notícia que [[Espanya]] havia estat ocupada per tropes franceses de [[Napoleó Bonaparte]]. Els patriotes argentins van preparar el moviment revolucionari. A Buenos Aires es van reunir en un Cabildo Obert i van establir la [[Primera Junta]] ([[25 de maig]] de [[1810]]) amb l'objectiu de formar un [[congrés]] de totes les províncies del Virregnat del Riu de la Plata, és la [[Revolució de Maig]].▼
▲El [[1810]] va arribar a Buenos Aires la notícia que [[Espanya]] havia estat ocupada per les tropes franceses de [[Napoleó Bonaparte]]. Els patriotes argentins van preparar el moviment revolucionari. A Buenos Aires es van reunir en un Cabildo Obert i van establir la [[Primera Junta]] ([[25 de maig]] de [[1810]]) amb l'objectiu de formar un [[congrés]] de totes les províncies del Virregnat del Riu de la Plata
El 1810, a causa de la [[Primera Junta]] independent de Buenos Aires, el governador [[realista]] d'[[Asunción]], [[Bernardo de Velasco]] va remetre a Buenos Aires una nota comunicant la separació de la Província del Paraguai del Virregnat del Riu de la Plata. Velasco i els seus seguidors van formar una junta del 24 de juny de 1810, junta que va reiterar la seva fidelitat a la monarquia espanyola de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]].▼
▲El 1810, a causa de la [[Primera Junta]] independent de Buenos Aires, el governador [[realista]] d'[[Asunción]], [[Bernardo de Velasco]] va remetre a Buenos Aires una nota comunicant la separació de la Província del Paraguai del Virregnat del Riu de la Plata. Velasco i els seus seguidors van formar una junta del 24 de juny de 1810,
El [[1811]] les tropes al comandament del General [[Manuel Belgrano]] van marxar en una [[Expedició llibertat al Paraguai|expedició]] per llibertat al Paraguai, però van ser derrotades en la [[batalla de Tacuarí]] (9 de març de 1811) i en la de [[Batalla de Paraguarí|Paraguarí]] pels [[realistes]]. El 14 de maig de [[1811]], va esclatar el moviment revolucionari paraguaià dirigit militarment pel capità [[Pedro Juan Caballero]] i políticament pel governador Velasco; el componien a més [[Juan Valeriano Zeballos]] i [[José Gaspar Rodríguez de França]]. Velasco seria destituït abans d'un mes.▼
▲El [[1811]] les tropes
El [[17 de juny]] de [[1811]] un congrés nomena una junta governativa presidida per [[Fulgencio Yegros]]. S'estableix un projecte de [[confederació]] entre les [[Províncies Unides del Riu de la Plata]] i Paraguai, però els interessos contraposats de les elits porteñas i asuncenas xoquen a despit de les intencions dels patriotes i els pobles, tal desinteligencia és incentivada pel [[Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve]]. El [[12 d'octubre]] de [[1811]] es va signar amb l'enviat de Buenos Aires, el general Manuel Belgrano, un [[Tractat confederal entre les juntes de Asunción i Buenos Aires (1811)|Tractat d'Amistat, Auxili i Comerç]].▼
▲El [[17 de juny]] de [[1811]] un congrés nomena una junta governativa presidida per [[Fulgencio Yegros]]. S'estableix un projecte de [[confederació]] entre les [[Províncies Unides del Riu de la Plata]] i Paraguai, però els interessos contraposats de les elits
El Segon Congrés Nacional es va reunir del 30 de setembre al 12 d'octubre de 1813. Les decisions d'aquest segon Congrés van ser les següents: es va escollir una nova forma de govern, el [[Consulado]] al capdavant de Fulgencio Yegros i del Dr José Gaspar de França, adoptant el nom de República que substitueix el de Província. Poc després Yegros és tret del poder i França pot declarar completament oposat a la confederació paraguaiano-argentina atès que a Buenos Aires preponderaven els [[Partit Unitari|unitaris]] (en aquest cas els partidaris d'un govern centralitzat a Buenos Aires). Reunit el 3 d'octubre de 1814, va resoldre concedir el títol de Dictador Suprem de la República del Paraguai, per un període de 5 anys, a José Gaspar de França.▼
▲El Segon Congrés Nacional es va reunir del 30 de setembre al 12 d'octubre de 1813. Les decisions d'aquest segon Congrés van ser les següents: es va escollir una nova forma de govern, el [[Consulado]]
No complerts encara dos anys de la Dictadura Temporal, el Quart Congrés Nacional, reunit el 30 de maig de 1816, va declarar dictador perpetu a José Gaspar de França, càrrec que va ocupar fins a la seva mort el 1840.▼
▲
El govern de José Gaspar de França que va durar 24 anys, va tancar pràcticament el país a la influència estrangera. Aquest govern no tenia ministres, i no es va permetre a l'exèrcit un grau més gran que el d'alferes. En els punts estratègics de la República ([[Itapúa]], [[Pilar (Paraguai)|Pilar]], [[Concepción]], [[Villarrica (Paraguai)|Villarrica]], [[Misiones]], [[Fuerte Olimpo]]) mantenia delegats, encarregats d'informar i de fer complir les seves ordres.▼
▲El govern de José Gaspar Rodríguez de França, que va durar 24 anys, va tancar pràcticament el país a la influència estrangera. Aquest govern no tenia ministres, i no es va permetre a l'exèrcit un grau més gran que el d'alferes.
En 1820, es va produir una conspiració contra el Dictador, però va ser descoberta i només van anar a presó, entre els quals hi havia alguns pròcers de la independència.▼
▲
En l'aspecte econòmic es va tendir a una [[autarquia]]. Es va incrementar l'agricultura, la ramaderia i la indústria casolana. Es van confiscar la major part de les grans propietats, repartint la terra per treballar. En l'aspecte educatiu es va tancar el col·legi de San Carlos, l'única institució d'ensenyament superior. El Dr França va morir sense deixar cap disposició sobre la seva successió. Després d'un breu període anàrquic, un congrés va restablir un segon consolat a [[1841]], compost de la mateixa manera que el primer, per un militar, el comandant general d'armes Mariano Roque Alonso i un civil, [[Carlos Antonio López]] (nebot de Gaspar Rodríguez de França).▼
▲En l'aspecte econòmic es va tendir a
Carlos Antonio López, un dels cònsols, és elegit president en [[1844]] i es proclama una constitució, la primera del país, que consagra un règim de tipus presidencialista. Durant el seu govern cessa la política d'aïllament, s'organitza la instrucció pública gratuïta i obligatòria, i s'inicia la construcció de camins, ferrocarrils i edificis.▼
▲Carlos Antonio López, un dels cònsols, és elegit president
D'aquesta manera, els anys de formació de l'estat paraguaià van veure a tres forts líders (emparentats) que van establir la tradició del govern personal que va durar fins a 1869: [[José Gaspar Rodríguez de França]] qui després alliberar dels seus rivals [[Fulgencio Yegros]] i [[Pedro Juan Caballero]], va prendre el títol de "Protector Suprem" i "'' [[Karay Guazú|Karaí Guazú]] ''" (Gran Senyor), després el va succeir el seu nebot [[Carlos Antonio López]], i després el fill d'aquest: [[Francisco Solano López]].
Linha 104 ⟶ 103:
[[Fitxer:José Ignacio Garmendia-Soldado paraguayo ante el cadáver de su hijo.jpeg|thumb|150px|"Soldat paraguaià davant el cos del seu fill", per José Ignacio Garmendia.]]
El jove López va ser el protagonista de l'anomenada "[[Guerra de la Triple Aliança]]" ([[1864]] - [[1870]]) en la qual Paraguai va lluitar contra les forces reunides de l'Argentina, el Brasil i Uruguai, recolzades pel Regne Unit. Paraguai va perdre la meitat de la seva població i el 90% dels homes majors de 15 anys
Una successió de presidents va governar Paraguai sota l'estendard del [[Partit Colorado (Paraguai)|Partit Colorado]], partit que en els seus inicis representava als interessos brasilers, des de 1880 fins a 1904, quan el Partit Liberal va prendre el control, governant amb només una breu interrupció fins a 1940.
=== Segle XX ===
Entre els anys de 1930 i 1940, les polítiques
El [[3 de febrer]] de [[1989]], Stroessner va ser enderrocat en un cop militar encapçalat pel general [[Andrés Rodríguez Pedotti|Andrés Rodríguez]]. Rodríguez, com
=== Segle XXI ===▼
[[Fitxer:Lugo2008.jpg|150px|thumb|Fernando Lugo, expresident del Paraguai.]]
El [[3 de febrer]] del [[1989]] es va produir
En les eleccions de l'[[1 de maig]] del 1989, el candidat del Partit Colorado, Andrés Rodríguez, va aconseguir el 74,1% dels vots en l'elecció presidencial. Pel que fa a la elecció per diputats i senadors, el Partit Colorado va arribar al 66,4% (majoria de 2/3). La constitució de juny del [[1992]] va establir un sistema democràtic de govern i va millorar considerablement la protecció dels drets fonamentals. El maig del [[1993]], el candidat del Partit Colorado, [[Juan Carlos Wasmosy]], va ser elegit primer president civil del Paraguai després de gairebé 40 anys de governs militars.
Aquest fet no va resultar particularment favorable al destí de la República, doncs el govern de Wasmosy va resultar ser un dels pitjors de la història paraguaiana. Durant el seu mandat van haver-hi dues greus crisis financeres, el 1995 i 1997 que van eliminar del mercat gairebé la totalitat de les empreses financeres locals, sobrevivint només les entitats financeres d'origen estranger. La crisi també va afectar durament a la classe mitjana paraguaiana i va activar una crisi econòmica de la qual el país encara no n'ha sortit.
Conjuntament als mals resultats econòmics també es van veure afectats les millores polítiques obtingudes després del cop del 1989
El [[1996]], Wasmosy va allunyar de l'exèrcit al General Oviedo sota l'acusació de voler encapçalar un cop d'Estat en contra seu, i el [[1997]] després que el coronel Oviedo guanyés les primàries del Partit Colorado, Wasmosy el va fer empresonar i jutjar per un tribunal Militar pel mateix
La condemna d'Oviedo el va inhabilitar per a les eleccions presidencials del [[1998]] i en el seu lloc és va presentar el candidat Raúl Cubas, el seu delfí polític. Es va designar com a vicepresident al Dr.
Cubas
Aquest fet va provocar una demanda d'enjudiciament polític del mateix Cubas davant del Congrés, que
▲=== Segle XXI ===
▲Aquest fet va provocar una demanda d'enjudiciament polític del mateix Cubas davant del Congrés que durant molts mesos, per falta de quòrum no va prosperar. Al març del 1999 la tensa situació política es va complicar encara més, amb l'assassinat del vicepresident i rival durant molts anys d'Oviedo [[Luis María Arganya]]. El [[23 de març]] del 1999, l'oposició va inculpar d'aquest fet al General Oviedo. La plaça del Congrés es va omplir de manifestants en contra del govern, mentre el Judici polític en contra de Cubas reprenia vigor portant a la Cambra dels Diputats a jutjar a Cubas l'endemà. L'assassinat del [[26 de març]] de vuit estudiants manifestants que van ser morts a trets per uns desconeguts (suposadament franctiradors Oviedo o més aviat policies) va deixar clar que el Senat votaria per destituir Cubas el [[29 de març]]. Cubas va renunciar el [[28 de març]] i va marxar a l'exili al Brasil. El mateix dia Oviedo es va escapar a l'Argentina, on va obtenir asil polític i després al Brasil. Malgrat els temors que els militars no permetrien el canvi de govern, el president del senat [[Luis Ángel González Macchi]], un opositor de Cubas, va jurar pacíficament com a president el mateix dia. González Macchi va oferir posicions de gabinet en el seu govern a representants majors dels tres partits polítics en un intent per crear un govern de coalició. Mentre va expulsar al Partit Liberal del govern al febrer del [[2000]], el govern de González Macchi va aconseguir un consens entre els partits en moltes matèries controvertides, incloent-hi la reforma econòmica. El liberal [[Juli Cèsar Franco]] va guanyar les eleccions a l'agost del 2000 per omplir la vacant vicepresidencial. El desembre del [[2001]], el Brasil va rebutjar la petició de Paraguai per extradir a Oviedo per ser jutjat per l'assassinat del març del 1999 i l'incident del "mar. Paraguaià". L'agost del 2001, la cambra baixa del Congrés va considerar però no va aprovar una moció per jutjar González Macchi per presumpta corrupció i govern ineficaç.
Mentre va expulsar al Partit Liberal del govern al febrer del [[2000]], el govern de González Macchi va aconseguir un consens entre els partits en moltes matèries controvertides, incloent-hi la reforma econòmica. El liberal [[Julio Cèsar Franco]] va guanyar les eleccions a l'agost del 2000 per omplir la vacant vicepresidencial. El desembre del [[2001]], el Brasil va rebutjar la petició de Paraguai per extradir a Oviedo per ser jutjat per l'assassinat del març del 1999. L'agost del 2001 la cambra baixa del Congrés va considerar però no va aprovar una moció per jutjar González Macchi per presumpta corrupció i govern ineficaç.
El 2003 [[Nicanor Duarte Frutos]] va ser elegit
El [[20 d'abril]] del [[2008]], en unes eleccions històriques
El 2015, dues enquestes afirmaren que Paraguai era el país més feliç del món, tot i que un dels més injustos.<ref>{{ref-notícia|cognom=Carlin|nom=John|títol=La conquista de la felicidad|publicació=El Pais|url= http://internacional.elpais.com/internacional/2015/09/27/actualidad/1443375480_705884.html?rel=epr| consulta=28 setembre 2015|data=27 setembre 2015}}</ref>
Linha 179 ⟶ 178:
[[Fitxer:Sudameris Bank Asuncion Paraguay.jpg|thumb|dreta|150px|La Banca del Paraguai.]]
El Paraguai té una economia de mercat on el sector informal és predominant.
L'economia del Paraguai
El 60% del [[Producte Intern Brut]] prové del comerç amb [[Brasil]]. La resta prové del comerç amb [[Argentina]] i
== Demografia ==
[[Fitxer:Centro Histórico de Asunción.jpg|250px|thumb|Asunción.]]
Ètnicament, culturalment i socialment, el Paraguai té una de les poblacions més homogènies de [[Llatinoamèrica]]. Prop del 95% de la població es mestissa (descendents principalment d'espanyols i guaranís). El 75% parla [[castellà|espanyol]] i el 90% entén el [[guaraní]]; aquestes són les dues llengües oficials del país. Hi ha també descendents d'alemanys, japonesos, coreans, xinesos, àrabs i brasilers (''[[brasiguaios]]'') que s'hi han establert i han conservat les seves llengües.
La població del Paraguai està distribuïda de manera desigual: el 56% dels paraguaians viuen en àrees urbanes. La majoria de la població viu a la regió est prop de la capital i la ciutat més gran del país, [[Asunción]], que concentra el 10% de la població nacional. Per contra, al Chaco,
== Vegeu també ==
| |||