Felip V d'Espanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
|||
Línia 125:
A la mort de Lluís, va sorgir el dilema de si Felip V havia d'ocupar de nou o no el tron. La versió tradicional és que l'antic rei es negava en rotund a ocupar-lo de nou per herència del seu fill a causa dels seus escrúpols religiosos. Res pogueren fer [[Isabel Farnese]] ni [[René de Froulay de Tessé]], l'ambaixador francès, per convèncer-lo del contrari, preocupats per la deriva que prendria el país si pujava al tron l'[[Ferran VI d'Espanya|infant Ferran]]. Per obtenir el sí del monarca es va constituir una junta de teòlegs que va proclamar la nul·litat dels vots de renúncia i el confessor, el pare Bermúdez, es va negar a absoldre si aquest no s'ocupava del govern del seu poble, Felip acceptà i tornà amb el suport del [[Consell de Castella]]. Altres versions més modernes diuen que va ser per voluntat de Felip la recuperació del tron, fent firmar al seu fill un document en aquest sentit, i que després va esperar l'opinió del [[Consell de Castella]] i la junta de teòlegs, que van pronunciar-se de manera ambigua, fent que Felip cerqués altres opinions més favorables i, finalment, establint per decret la seva tornada al tron.{{sfn|Pericot García|1983|p=46}}{{sfn|Martín|1998|p=1682}} El que és cert, és que a la tornada al tron, Felip va purgar als homes de govern de Lluís, que havien intentat deslliurar el rei de la influència paterna, i també aquells que van donar suport a la pujada al tron de Ferran.{{sfn|Martín|1998|p=1679}}{{sfn|Pericot García|1983|p=66}}
=== Política exterior ===
Posteriorment es posà [[José Patiño]], partidari del rei des de la Guerra de Successió, al capdavant de l'Administració Central. El [[1733]], va firmar amb França el [[Primer Pacte de Família]], que donà suport al rei francès en la seva lluita en la [[Guerra de Successió de Polònia]]. Mitjançant aquesta aliança, l'infant [[Carles III d'Espanya|Carles de Borbó]] fou nomenat [[rei de Nàpols|rei de Nàpols i Sicília]].
Linha 131 ⟶ 132:
El [[1739]] es produí un conflicte armat entre [[Espanya]] i la [[Regne de la Gran Bretanya|Gran Bretanya]], suscitat per les extralimitacions d'aquesta última potència en el comerç colonial així com en la seva posició en la [[Successió a la corona austríaca]] a la mort de l'[[emperador]] [[Carles VI d'Àustria]] sense fills mascles. El [[1743]] va firmar el [[Segon Pacte de Família]], gràcies al [[marquès de l'Ensenada]], que va permetre reactivar el seu pacte amb França. El [[1749]] s'acabà la guerra amb la [[Tractat d'Aquisgrà (1748)|Pau d'Aquisgrà]], firmada en aquells moments pel fill i successor de Felip V, per la qual s'establia a [[Felip I de Parma|Felip de Borbó]], segon fill mascle d'Isabel de Farnese, com a sobirà del [[ducat de Parma]], [[Piacenza]] i [[Guastalla]].
Felip V va afavorir i va impulsar el comerç
=== Mort ===▼
Felip V va morir al [[Palau del Buen Retiro]] de [[Madrid]]{{sfn|Pericot García|1983|p=63}} a les dues de la tarda del [[9 de juliol]] de [[1746]] de forma sobtada a causa d'un atac d'[[apoplexia]], malgrat no ser gaire gran, la seva [[neurastènia]], que s'agreujava progressivament, i els excessos en la vida matrimonial el van dur a un estat de senectud avançada.{{sfn|Martín|1998|p=1712}} El rei va ser enterrat, segons havia disposat, a la Col·legiata de [[La Granja de San Ildefonso]].{{sfn|Pericot García|1983|p=62}}▼
▲Felip V va morir al [[Palau del Buen Retiro]] de [[Madrid]]{{sfn|Pericot García|1983|p=63}} a les dues de la tarda del [[9 de juliol]] de [[1746]] de forma sobtada a causa d'un atac d'[[apoplexia]], malgrat no ser gaire gran, la seva [[neurastènia]], que s'agreujava progressivament, i els excessos en la vida matrimonial el van dur a un estat de senectud avançada.{{sfn|Martín|1998|p=1712}} El rei va ser enterrat, segons havia disposat, a la Col·legiata de [[La Granja de San Ildefonso]].{{sfn|Pericot García|1983|p=62}}
▲Felip V va afavorir i va impulsar el comerç atlantico d'Espanya amb els seus pocesiones americanes. Durant aquest comerç atlàntic van sorgir importants figures de la història naval d'Espanya, entre els quals destaca el [[corsari]] [[Amaro Pargo]]. Felip V va beneficiar freqüentment a aquest corsari en les seves incursions comercials i corsàries: li va atorgar una Reial ordre donada al [[Palau Reial d'El Pardo]] de [[Madrid]] al setembre de 1714 en el qual el nomena capità d'un navili comercial amb destinació a [[Caracas]].<ref name="DocsAmaro">{{Cite book| publisher = Archivo Histórico Provincial de Santa Cruz de Tenerife| isbn = 978-84-7947-637-3| last1 = De Paz Sánchez| first1 = Manuel| last2 = García Pulido| first2 = Daniel| others = Francisco Javier Macías Martín (ed.)| title = El corsario de Dios. Documentos sobre Amaro Rodríguez Felipe (1678-1747)| location = Canarias| series = Documentos para la Historia de Canarias| accessdate = 8 de junio de 2016| date = 2015| url = https://www.researchgate.net/publication/291148031_EL_CORSARIO_DE_DIOS_AMARO_RODRIGUEZ_FELIPE_1678-1747}}</ref> El mateix monarca va intercedir també en l'alliberament d'Amaro durant la seva detenció per la Casa de Contractació de [[Cadis]]<ref name="AmaroHeroe">{{cita publicación | título=Amaro Pargo: documentos de una vida, I. Héroe y forrajido | fecha= Noviembre de 2017|editorial=Ediciones Idea | isbn= 978-8416759811 | páginas=520 | url=https://www.researchgate.net/profile/Daniel_Garcia_Pulido2/publication/321110986_Amaro_Pargo_documentos_de_una_vida_I_Heroe_y_forajido/links/5a0e0f1daca27244d2858801/Amaro-Pargo-documentos-de-una-vida-I-Heroe-y-forajido.pdf | fechaacceso=20 de marzo de 2018}}</ref><ref name="ColFar">{{Cita publicación|apellido = Fariña González|nombre = Manuel| título = La evolución de una fortuna indiana: D. Amaro Rodríguez Felipe (Amaro Pargo).|fechaacceso = 10 de junio de 2016| url = http://mdc.ulpgc.es/cdm/ref/collection/coloquios/id/1321}}</ref> i el va autoritzar per construir un navili amb destinació a [[Campeche]], el quin estava armat en cors.<ref name="AmaroHeroe" />
==Matrimonis i descendència ==
| |||