Revisió del 07:23, 18 oct 2017 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.783.948 edits m espais en encapalaments ← Edició anterior		Revisió del 17:06, 8 jul 2018 modifica desfés Maria Fullana de València (discussió \| contribucions) 24.358 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 4: == Història == Els autors clàssics l'~~esmente~~esmenten com ''Muza''. Apareix aen [[Plini el Vell]],<ref>Història Natural, VI, 26, 9</ref> alen el ''Periplus'' de la mar Eritrea, i aen [[Claudi Ptolemeu]]. El primer diu que a 30 dies després de sortir de [[Berenice (ciutat)\|Berenice]] hi havia ''Okelis'' (o ''Ocelis'') i ''Cane'' ([[Bir Ali]]) al país de l'encens, i un tercer port anomenat ''Muza'' que els navegants que van a l'Índia no utilitzaven, i que era freqüentat per comerciants d'encens i perfums àrabs; ~~cal~~ a l'interior hi havia una vila anomenada ''Saphar'', capital del país, i una altra de nom ''Save''. L'autor anònim del ''Periple'' esmenta 11 vegades ''Muza'', 8 ''Kane'' (''Cane'' o ''Cana'' o ''Kana'' = Bir Ali) i 7 vegades ''[[Adulis]]'' a la costa africana; descriu la situació del port i diu que a tres dies cap a l'interior ihi havia ''Saue'' (Sawa, moderna [[al-Sawda]]), capital de la província de ''Mapharitis'' (avui [[Maafir\|Ma'afir]]; a les inscripcions ~~sudaràbigues~~sud-aràbigues ''Sharabi-al-Sawa''), que la rodeja i on resideix el governador (tirà<ref group="nota">El càrrec seria equivalent al de ''qayl'' emprat a Aràbia del sud, el qual designava als membres d'una aristocràcia al capdavant d'una nissaga nobiliària, i s'ha traduït per baró o príncep o per membre del principal clan d'una tribu, i era un vassall del rei al capdavant d'una o diverses tribus, gaudint d'àmplia autonomia</ref>) Cholaibos (que seria el Kulayb Yuhamin de la inscripció de ''Sharabi-al-Sawa''); nou dies cap endins hi havia ''Saphar'' (la capital himyarita [[Zafar]]), residència de Charibael (Karib-il Watar Yuhanim I), el legítim rei de les dues nacions dels [[homerites]] ([[himiarites\|(himiarites]]) i dels [[sabeus]], amic dels emperadors mercès a diverses ambaixades i regals; l'anònim ~~dóna~~dona una llista de productes que arribaven al port, com (dins el grup de productes de luxe) vestits porpres o brodats, teixits, safrà, ungüents, monedes, i (en el grup de coses més quotidianes) vestits sense ornamentació, vi i cereals; algunes coses estaven reservades per als sobirans, com cavalls, orfebreria, i argentaria; les coses que s'exportaven eren la mirra i l'alabastre; així el governador del port exercia d'intermediari comercial entre el rei [[himiarita]] i l'imperi. I Ptolemeu (VI.7.7) qualifica ''Muza'' d'empori; com que la seva font fou segurament [[Marí de Tir]] les seves notícies serien de fet d'abans l'any [[100]], un segle enrere. Per tant, no hi ha notícies del {{segle\|II}}. Tampoc és esmentat per cap font clàssica o epigràfica al {{segle\|III}}. Podria haver perdut el ~~seu~~ caràcter de centre comercial que havia tingut, ja que aquest segle els etíops van ocupar la plana costanera de la Tihama i van fer servir la regió de Maafir (entre al-Mukha i al-Sawda) com a base per a les seves campanyes militars contra Zafar, ~~dels~~de les quals una inscripció fa esment. Al final del {{segle\|III}} els etíops foren rebutjats de la [[Tihama]]. Una inscripció del {{segle\|IV}} esmenta una ambaixada enviada a [[Abissínia]]-[[Aksum]] per Karib-il Watar Yuhanim, rei de Saba, [[Dhu-Raydan]], [[Hadramaut]] i [[Yamanat]], ~~qui~~que en tornar va desembarcar a la costa a l'~~altura~~alçada de Makhwan (Mukhawan). Es pensa que aquesta Makhwan seria la moderna Mokha. A l'interior, a uns 20 km, hi havia una població de nom Mawza, i la Makhwan estaria a la costa a la desembocadura del uadi Mawza. Del text no hi ha cap indicació que Makhwan tingués importància comercial o activitat portuària i sembla més aviat un moll per al tràfic amb Àfrica. Encara que al {{segle\|V}} no s'esmenta devia continuar, perquè Makhwan torna a aparèixer a l'inici del {{segle\|VI}} com un port i lloc fortificat amb una església cristiana, fet que voldria dir que hi havia cristians, locals o més probablement emigrants axumites; el cristianisme era la religió d'Aksum mentre el rei d'Himyar, Yusuf Asar, era jueu. Devia considerar el port una amenaça en cas de conflicte perquè hi va fer una expedició militar que consta aen tres inscripcions, datades eldel [[523]], de la regió de Bir Hima, al nord de [[Nadjran]]. En ~~síntesis~~síntesi diuen que el rei va enviar soldats a Ash'aran (que podria ser Wahija, a uns km al sud de Mokha), i a les fortaleses de Shamir, Rakban, Rima i Mukhawan (Makhwân); els soldats himyarites van destruir l'església, van matar, saquejar i massacrar els abissinis, en total uns 300, i els farasanites (habitants de les illes [[Farasan]]); hi ha una referència al fet que "els seus germans i clients yazanites estaven al costat del rei a Mukhawan (Makhwan) contra Abissínia". No se sap si el port fou abandonat després d'això. Se suposa que va passar als perses sassànides, que sota Wahriz el van dominar vers l'any 590 i l'haurien conservat fins a la conquesta musulmana vers el 629 o el 630. ==Període islàmic== Al {{segle\|X}} havia perdut tota importància i [[al-Hamdani]] no l'esmenta al capítol sobre viles de la [[Tihama]]. [[Al-Mukaddasi]] a la mateixa època l'esmenta com una població dependent de [[Zabid]], coneguda per l'oli de sèsam i que tenia una font a l'exterior de la ciutat que servia de boca d'aigua; la vila tenia llavors una gran mesquita prop del riu. Gairebé no n'hi ha cap menció fins al segle XVI. El [[1507]] fou visitat pel cos expedicionari de l'emir Husayn Mushrif al-Kurdi, governador de [[Jedda]], enviat pel ~~sultà~~soldà mameluc [[Kansawh al-Ghawri]] en ajut de [[Mahmud Shah I Begra Gudjarati]], ~~sultà~~soldà de [[sultanat de Gujarat\|Gujarat]], en lluita contra els portuguesos. Barros l'esmenta una sola vegada. Després de l'atac d'[[Albuquerque\|d'Albuquerque]] a [[Aden]] [[1513]] i la conquesta otomana d'[[Egipte]] el [[1517]], va agafar importància. Els turcs baixaven per la [[mar Roja]], el port d'Aden va recular en el seu comerç mentre Mokha agafava el seu lloc progressivament. Durant tot el segle fou destí de vaixells procedents de l'Índia. S'exportava cafè, [[Mirra (planta)\|mirra]], encens, [[vori]], [[nacre]], or i altres productes, i s'importaven metalls com el ferro, acer i plom, canons i tèxtils. El 1604/-1605 el general otomà Sinan Pasha fou nomenat governador del Iemen i va residir a Mokha, on va fer diverses construccions i on va morir. En aquest segle els anglesos i holandesos van aparèixer a la zona. John Jourdain i William Revett diuen que el 1609 els seus edificis eren ruïnosos per manca de manteniment. El 1609 hi havia una guarnició otomana de 40 ~~homes~~soldats. El 1610 ~~Sir~~''sir'' Henry Middleton va arribar al lloc i hi va ser empresonat a Mokha, però es va escapar i va prendre revenja bloquejant el port; finalment va fer el comerç per la força i es va apoderar dels vaixells del Gujarat ancorats al port. John Saris, amb permís de [[Bab-i Ali\|la Porta]] per comerciar, se li va unir. El 1616 va visitar el port l'holandès Peter Van der Broecke i va establir un comerç profitós. El 1618 hi va estar Andrew Skilling que fou ben rebut; Baffin hi va dibuixar algunes de les seves cartes marítimes. El comerç amb l'Índia britànica ([[Surat]]) començava a ser actiu però es va desorganitzar per la guerra de la independència del Iemen contra els otomans. El 1620 hi va estar el francès Beaulieu; en aquest mateix any Mokha s'hi va presentar l'imam [[Zaidites del Iemen\|zaidita]] [[Al-Muayyad bi-llah Muhammad ibn al-Mansur bi-llah al-Kasim\|al-Muayyad bi-llah Muhammad ibn al-Kasim]] però els otomans el van rebutjar mercès als canons i armes de focs dels vaixells otomans. El 1621 els holandesos van atacar alguns vaixells que venien de l'Índia i en revenja els otomans van fer presoners a alguns comerciants i es van apoderar de la factoria de la [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals]]. El cap de la factoria. Willem de Milde va morir a la presó; en endavant els holandesos només van comerciar des de les seves naus i s'aprovisionaven a [[Assab]]. El 1630 el governador Ahmad Kansuh Pasha va recórrer la costa de la [[Tihama]] i després d'un fracàs a [[Taizz]] va signar una treva amb l'imam (agost de 1630); els otomans tancats a Zabid van tenir greus disputes internes (1631-1634); el 1634 Kansuh Pasha va trencar la treva pactada quatre anys abans i va atacar per mar [[Jizan]] i Aden, però fou derrotat i el 1635 al-Hasan, germà de l'imam, es va apoderar de Zabid. Els otomans es van retirar a Mokha però gran part de les tropes van desertar. Finalment a mitjan octubre, Kansuh va capitular i l'imam va concedir als otomans el dret de sortir del país amb seguretat ([[1636]]) abandonant Mokha i [[Kamaran]]. La fortalesa de Mokha, fortificada per Aydini Muhammad Pasha, fou el darrer punt de domini otomà al Iemen continental. L'imam hi va nomenar un "dola" que va governar en endavant la ciutat en el seu nom.

Mokha: diferència entre les revisions