Felip V d'Espanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 132:
El [[1739]] es produí un conflicte armat entre [[Espanya]] i la [[Regne de la Gran Bretanya|Gran Bretanya]], suscitat per les extralimitacions d'aquesta última potència en el comerç colonial així com en la seva posició en la [[Successió a la corona austríaca]] a la mort de l'[[emperador]] [[Carles VI d'Àustria]] sense fills mascles. El [[1743]] va firmar el [[Segon Pacte de Família]], gràcies al [[marquès de l'Ensenada]], que va permetre reactivar el seu pacte amb França. El [[1749]] s'acabà la guerra amb la [[Tractat d'Aquisgrà (1748)|Pau d'Aquisgrà]], firmada en aquells moments pel fill i successor de Felip V, per la qual s'establia a [[Felip I de Parma|Felip de Borbó]], segon fill mascle d'Isabel de Farnese, com a sobirà del [[ducat de Parma]], [[Piacenza]] i [[Guastalla]].
 
Felip V va afavorir i va impulsar el comerç atlàntic d'Espanya amb les possessions americanes de la corona. Amb aquest comerç atlàntic van sorgir importants figures de la història naval d'Espanya, entre els quals destaca el [[corsari]] [[Amaro Rodríguez Felipe|Amaro Pargo]]. Habitualment va beneficiar aquest corsari en les seves incursions comercials i corsàries: li va atorgar una Reial ordre donada al [[Palau Reial d'El Pardo]] de [[Madrid]] al setembre de 1714 en el qual el nomena capità d'un navili comercial amb destinació a [[Caracas]].<ref name="DocsAmaro">{{Cite book| publisher = Archivo Histórico Provincial de Santa Cruz de Tenerife| isbn = 978-84-7947-637-3| last1 = De Paz Sánchez| first1 = Manuel| last2 = García Pulido| first2 = Daniel| others = Francisco Javier Macías Martín (ed.)| title = El corsario de Dios. Documentos sobre Amaro Rodríguez Felipe (1678-1747)| location = Canarias| series = Documentos para la Historia de Canarias| accessdate = 8 de junio de 2016| date = 2015| url = https://www.researchgate.net/publication/291148031_EL_CORSARIO_DE_DIOS_AMARO_RODRIGUEZ_FELIPE_1678-1747}}</ref> El mateix monarca va intercedir també en l'alliberament d'Amaro durant la seva detenció per la Casa de Contractació de [[Cadis]]<ref name="AmaroHeroe">{{cita publicación | título=Amaro Pargo: documentos de una vida, I. Héroe y forrajido | fecha= Noviembre de 2017|editorial=Ediciones Idea | isbn= 978-8416759811 | páginas=520 | url=https://www.researchgate.net/profile/Daniel_Garcia_Pulido2/publication/321110986_Amaro_Pargo_documentos_de_una_vida_I_Heroe_y_forajido/links/5a0e0f1daca27244d2858801/Amaro-Pargo-documentos-de-una-vida-I-Heroe-y-forajido.pdf | fechaacceso=20 de marzo de 2018}}</ref><ref name="ColFar">{{Cita publicación|apellido = Fariña González|nombre = Manuel| título = La evolución de una fortuna indiana: D. Amaro Rodríguez Felipe (Amaro Pargo).|fechaacceso = 10 de junio de 2016| url = http://mdc.ulpgc.es/cdm/ref/collection/coloquios/id/1321}}</ref> i el va autoritzar per construir un navili amb destinació a [[Campeche]], el quin estava armat en cors.<ref name="AmaroHeroe" />
 
== Mort ==