Diferència entre revisions de la pàgina «Àrab clàssic»

cap resum d'edició
{{Infotaula llengua}}
|imatge=File:WLA_lacma_Egypt_Juz_of_Quran_1438-1453.jpg
 
}}
L{{'}}'''àrab clàssic''', també anomenat '''àrab culte''', en àrab''' العربية الفصحى''',i '''àrab alcorànic''', és una varietat de l'[[idioma àrab]]. L'àrab clàssic és la forma de la llengua àrab utilitzada en els texts [[omeies]] i [[abbàssides]] ([[Segle VII|segles VII]] a [[Segle IX|IX]]). Està basat en els dialectes medievals de les [[Àrabs|tribus àrabs]]. L'àrab estàndard modern és descendent directe de l'idioma usat modernament en el [[món àrab]], en l'escriptura i l'idioma formal parlat, per exemple, en discursos i transmissions radiofòniques. Mentre que l'[[estilística]] i el lèxic de l'àrab estàndard modern és diferent de l'àrab clàssic, la morfologia i la sintaxi s'han mantingut bàsicament sense alteracions. Els dialectes vernaculars, però, han canviat més dràsticament. En el món àrab, es fa poca distinció entre l'àrab clàssic i l'estàndard modern, i ambdues són anomenades ''al-fusha'' (الفصحى) en àrab, que significa 'eloqüent'.
 
== Història ==
[[File:WLA_lacma_Egypt_Juz_of_Quran_1438-1453Large_Koran.jpg||thumb||L'Alcorà en àrab clàssic.]]
[[File:Naskh script - Qur'anic verses - 3.jpg||thumb||Versos de l'Alcorà en àrab clàssic.]]
L'origen de l'àrab clàssic es troba en les parts nord i central de la [[Península aràbiga|península Aràbiga]] i és diferent de les llengües de l'àrab antic del sud, les quals van ser parlades a la part sud de la península, al modern [[Iemen]]. L'àrab clàssic és l'única llengua supervivent de les llengües de l'àrab antic del nord. La inscripció més antiga en àrab clàssic data del 328 dC i se la coneix com la ''inscripció de Namara''. Va ser escrita en l'[[alfabet nabateu]] i trobada al sud de [[Síria]] a l'abril de 1901.
147.957

modificacions