Camèlids: diferència entre les revisions

Els camèlids presenten algunes característiques que els diferencien dels remugants. Tenen un estómac de tres compartiments en comptes de quatre; el llavi superior està format per dues parts amb mobilitat independent; un sol incisiu a la mandíbula superior; i una característica excepcional entre tots els mamífers: els seus [[eritròcit]]s són el·líptics. Tenen cames llargues que, a causa del fet que els manca pell entre la cuixa i el tronc, encara sembla més llargues quan estan estirades i tot i que tenen [[peülla|peülles]] només la part anterior de la peülla toca el terra i és la planta, reforçada en una espècie de sola de cuir, la que suporta la major part del pes de l'animal. Els camèlids sud-americans, que estan adaptats a terrenys costerosos i rocosos, poden moure els tous dels dits per mantenir l'adherència al sòl. Les dues espècies afroasiàtiques han desenvolupat adaptacions específiques per a sobreviure en ambients erms i extremament eixuts.

 

 

Els camèlids originaris de Nord-amèrica foren comuns fins fa relativament poc en temps geològics, quan desaparegueren, probablement com a resultat de la caça o de canvis en l'entorn produïts pels primers humans que hi arribaren. Dues espècies del grup afroasiàtic sobrevisqueren: el [[dromedari]] del nord d'[[Àfrica]] i el sud-oest d'Àsia i el [[camell]] bactrià de l'est asiàtic. Del grup sud-americà, que ha divergit en un grup de diferents de taxons molt propers, es divideix usualment en quatre espècies: la [[llama]], l'[[alpaca]], el [[guanac]] i la [[vicunya]].