Diferència entre revisions de la pàgina «Orde dels Predicadors»

m
cap resum d'edició
(enllaç)
m
L'orde va ser fundat per [[Domènec de Guzman]] ([[1170]]-[[1221]]), [[canonge regular]] del [[Burgo de Osma]]: el [[1203]] va acompanyar el bisbe [[Dídac d'Osma|Diego de Acevedo]] en una missió diplomàtica enviada per [[Alfons VIII de Castella]] a [[Valdemar II de Dinamarca]]. Durant el viatge de tornada, travessaren el [[Llenguadoc]] i va adonar-se de la gran expansió que tenia l'heretgia dels [[albigesos]], per la qual cosa va decidir d'unir-se als llegats enviats pel papa [[Innocenci III]] amb la intenció de fer tornar els heretges al si de l'Església catòlica.
 
Va reagrupar algunes dones que havia convertit de l'heretgia [[catarisme|càtara]] i, en [[1207]] va fundar a [[Monestir de Prolha|Prolha]], prop de [[Fanjaus]], un monestir de [[monges dominiques]]. Domènec va continuar predicant pacíficament entre els albigesos, fins i tot després de l'assassinat del llegat [[Pèire de Castelnau]] ([[1208]]), però refusant d'unir-se a la croada promulgada per Innocenci III. La seva obra missionera va prendre com a centre d'operacions el convent de Prolha.
 
Amb l'ajut del bisbe de [[Tolosa]] Folc, el [[1215]] va reunir alguns companys que volien predicar com ell i els va iniciar a la vida religiosa, formant una primera comunitat de frares: l'orde així constituït va rebre una primera aprovació oficiosa d'Innocenci III, reconeguda i confirmada pel seu successor [[Honori III]] el [[22 de desembre]] de [[1216]]. Després de l'aprovació oficial, els [[frares predicadors]] es difongueren per tot [[Europa]], principalment a les ciutats on estaven instal·lant-se les primeres [[universitat]]s, com [[Bolonya]] o [[París]], al desenvolupament de les quals va contribuir decisivament l'orde dominic.
9.080

modificacions