Paviment hidràulic: diferència entre les revisions

La coincidència d'aquesta tècnica amb el desenvolupament del [[modernisme]] va fer que els dissenys fossin més complexos i artístics i que els fabricants comptessin amb arquitectes reconeguts i dissenyadors de moda entre els seus col·laboradors, com [[Alexandre de Riquer]], [[Domènech i Montaner]], [[Josep Puig i Cadafalch]], [[Josep Pascó]], Antoni Saurí i Sirés [[Antoni Maria Gallissà i Soqué|Antoni Maria Gallissà]], [[Rafael Masó i Valentí|Rafael Masó]] i [[Enric Sagnier]] .<ref>[http://www.escofet.com/ca_es/historia_1906.aspx?menu=4_1 Història Escofet i cia.]</ref> Antoni Gaudí va dissenyar un únic paviment, per a la Casa Batlló, que finalment no es va col·locar en aquesta casa però sí en la Casa Milà i que desde l'any 1997 pavimenta les voreres del Passeig de Gràcia de Barcelona. Els dibuixos representaven formes geomètriques, florals o vegetals. Els dissenys més senzills tenien un dibuix que es repetia i concatenava peça a peça. Generalment els decoradors componien els dissenys simulant una catifa que ocupava tota l'habitació i que requeria rajoles que conformessin una sanefa perimetral. També era habitual que la composició de la imatge final s'obtingués amb la combinació de 2, 4 o 6 peces diferents, la qual cosa complicava de forma notable la producció i instal·lació.<ref>[http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia2/article/viewFile/130257/128984 LA TECNICA DEL MOSAIC HIDRÀULIC I EL MODERNISME. Jaume i Joan Ramon Rosell.]</ref>