Eclecticisme: diferència entre les revisions

'''Eclecticisme''' (del grec ''eklegein'', 'escollir') és, en [[filosofia]], l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic.<ref>{{GEC|0100146}}</ref> L'eclecticisme es va desenvolupar a Grècia a partir del segle II aC com una manera de sintetitzar les grans troballes intel·lectuals de la filosofia clàssica anterior dels [[presocràtics]], [[Plató]] i [[Aristòtil]]. Per exemple, [[Antíoc d'Ascaló]] va compaginar l'[[estoicisme]] i l'[[escepticisme]], i [[Paneci de Rodes]] va basar el seu pensament en el [[platonisme]] i l'[[estoicisme]]. Els pensadors romans, que mai van desenvolupar un sistema filosòfic propi, es van inclinar per aquest tipus de pensament: [[Ciceró]], per exemple, va assimilar teories de l'estoicisme, de l'escepticisme i dels peripatètics, sense considerar la seva desunió essencial. La tendència eclèctica substituirà el [[criteri de veritat objectiva]] pel de verossimilitud i posarà l'accent en les qüestions morals, on cal trobar un consens universal.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.185|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref>

Entre els [[cristianisme|cristians]], [[Climent d'Alexandria]] i [[Orígenes]] van combinar la [[metafísica]] grega i les idees judeocristianes de les Santes Escriptures. Ja a finalsla fi de l'[[edat mitjana]], el mestre de la [[devotio moderna]] [[Eckhart]] va formular un sistema de filosofia cristiana basat en Aristòtil, els seus comentaristes àrabs medievals, el [[neoplatonisme]] i la [[càbala]] o mística hebrea.

<references />{{Autoritat}}{{Commonscat}}