Segona Guerra Mundial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m retoc
Línia 142:
{{principal|Batalla de l'Atlàntic (1939-1945)}}
[[Fitxer:HMS Birmingham convoy.jpg|250px|thumb|Durant la [[Batalla de l'Atlàntic (1939-1945)|Batalla de l'Atlàntic]] els vaixells mercants aliats es desplaçaven en [[comboi]]s com el de la imatge per reduir les pèrdues causades pels [[U-Boot]]s alemanys]]
Mentrestant, a l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] nord, la [[Kriegsmarine]] (l'armada alemanya) va iniciar les operacions contra tot tipus de vaixells aliats. Especialment efectius van ser els atacs dels submarins alemanys (anomenats [[U-Boot|''U-Boots'']]). Les operacions navals a l'Atlàntic més tard es van estendre també al [[Mediterrani]]. La Batalla de l'Atlàntic va ser la campanya militar permanent més llarga de la Segona Guerra mundial:<ref>Blair, Clay (1996). ''Hitler's U-Boat War: The Hunters 1939-1942'' Cassel & Co. 1996. ISBN 0-304-35260-8, pàg. xiii</ref><ref>Woodman, Richard (2004). ''The Real Cruel Sea'', p 1</ref> des de 1939 fins a la derrota d'Alemanya l'any 1945, tot i que el període més intens de combats va durar des de mitjans de 1940 fins a finalsla fi de [[1943]].
 
==== Guerra d'Hivern ====
Línia 222:
Després d'haver-se hagut de retirar com a conseqüència de l'[[operació Crusader]], semblava que <nowiki>l'</nowiki>''[[Afrika Korps]]'' havia quedat definitivament derrotat, però certs conflictes que tenien lloc al [[Pròxim Orient]] havien obligat els britànics a retirar tropes del [[Àfrica del Nord|nord d'Àfrica]]; mentrestant, les forces de l'Eix havien rebut nous subministraments des de [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]]. [[Erwin Rommel|Rommel]] es va adonar de seguida del canvi de situació i el [[21 de gener]] de [[1942]] i va llançar la seva segona ofensiva. Els alemanys van fer retrocedir els aliats fins a [[Gazala]], on l'avanç va ser temporalment aturat però, després de la [[Batalla de Gazala]], que els alemanys van guanyar, van continuar avançant cap a [[Egipte]], travessant la frontera fins a ser aturats, definitivament, en la [[Primera Batalla d'El Alamein|Batalla d'Alam Halfa]] ([[1 de juliol|1]]-[[27 de juliol]]). A pesar d'haver pogut parar l'avanç alemany, els aliats es van veure a prop del desastre i van començar a enviar tropes, tancs i tota mena de subministraments. També es va designar un nou comandant del [[8è Exèrcit (Regne Unit)|8è exèrcit britànic]], el general [[Bernard Montgomery]]. Arribat l'octubre, la superioritat numèrica aliada ja era aixafant. Entre el [[23 d'octubre]] i el [[4 de novembre]] de [[1942]] va tenir lloc la [[Batalla d'El Alamein]] que va tenir com a resultat una completa i decisiva victòria aliada. El poc que quedava de l'''Afrika Korps'' va haver de fugir cap a [[Líbia]], perseguit de prop pels aliats.
 
El [[8 de novembre]] va començar l'[[operació Torxa]]: una combinació de forces americanes i britàniques va desembarcar al [[Marroc]] i a [[Algèria]], en aquella època, colònies franceses sota el [[govern de Vichy]]. Amb això s'esperava poder atacar els alemanys per la rereguarda i acabar ràpidament la campanya al nord d'Àfrica. A pesar d'una breu resistència inicial, el dia [[11 de novembre|11]] el govern colonial francès va passar-se al bàndol aliat. La reacció dels alemanys va ser ocupar [[Tunísia]], també colònia francesa. A finalsla fi de novembre, perseguits des de [[Líbia]] i pressionats des d'Algèria, semblava que la resistència alemanya estava a punt d'ensorrar-se, però durant el mes de desembre els alemanys van contraatacar i van aconseguir fer-se forts a Tunísia, durant un temps.
 
==== Front oriental ====
Línia 236:
 
 
Els soviètics van capturar [[Jarkov]] després de la seva victòria a [[Kursk]], i amb l'amenaça de les pluges de la tardor, [[Hitler]] va estar d'acord en una retirada general a la línia del [[Dnièper]] a l'agost. A finalsla fi de setembre, els alemanys van trobar la línia del [[Dnièper]] impossible de sostenir quan van créixer els caps de pont soviètics. Ciutats importants del Dnièper van començar a caure, en fou la primera [[Zaporozhye]], seguida per [[Dnipropetrovsk]]. A principis de novembre els soviètics van penetrar a través dels seus caps de pont a banda i banda de [[Kíev]] i reconquistaren la capital ucraïnesa. El 1r front ucraïnès va atacar [[Korosten]] la nit de Nadal, i l'avanç soviètic va continuar al llarg de la línia del ferrocarril fins que es va assolir la frontera polonesosoviètica de 1939.
 
Els soviètics van llançar la seva ofensiva d'hivern el gener de [[1944]], al sector nord i van alliberar el brutal setge de Leningrad. Els alemanys van fer una retirada ordenada des de l'àrea de Leningrad a una línia més curta, basada en els llacs del sud. Per març els soviètics van colpejar Romania des d'Ucraïna. Les forces soviètiques van envoltar el 1r [[exèrcit Panzer]], al nord del riu Nistru. Els alemanys van escapar de la bossa a l'abril, salvant a la majoria dels seus soldats però perdent el seu equip pesant. Durant l'abril, l'[[Exèrcit Roig]] va llançar una sèrie d'atacs a prop de la ciutat de Iaşi, Romania, amb l'objectiu de capturar el sector, estratègicament important, que esperaven fer servir de trampolí per a llançar-se cap a [[Romania]] per a una ofensiva d'estiu. Quan van llançar l'atac a través del bosc de Târgu Frumos, els soviètics van ser rebutjats pels alemanys i les forces romaneses, en defensar amb èxit les forces de l'Eix el sector en el mes d'abril.
Línia 251:
 
[[Fitxer:Red Army greeted in Bucharest.jpg|thumb|Ciutadans de Bucarest aclamant el nou aliat de [[Romania]], l'Exèrcit Roig, el 31 d'agost de 1944]]
Els soviètics es van recobrar de la seva derrota a [[Debrecen]], i les columnes avançades de l'Exèrcit Roig van alliberar Belgrad a finalsla fi de desembre i van arribar a Budapest el 29 de desembre de 1944, envoltant la ciutat i atrapant unes 188.000 tropes de l'Eix, incloent-hi moltes [[Waffen-SS]] alemanyes. Els alemanys van aguantar fins al 13 de febrer de 1945, i el setge va esdevenir un dels més sagnants de la guerra. Mentrestant el 1r, 2n i 3r fronts del Bàltic de l'Exèrcit Roig van entaular combat amb les restes del grup de l'exèrcit centre i del grup d'exèrcit nord per capturar la regió bàltica de mans alemanyes a l'octubre de 1944. El resultat de la consegüent sèrie de batalles va ser la pèrdua permanent de contacte entre els grups d'exèrcit nord i centre, i la creació de la bossa de Courland a Letònia, on els exèrcits alemanys 16è i 18è van ser atrapats, amb un total d'uns 250.000 soldats, on romandrien fins al final de la guerra.
 
==== Guerra del Pacífic ====
Línia 280:
==== Guerra del Pacífic ====
{{principal|Guerra del Pacífic}}
Després d'haver aturat l'expansió japonesa pel [[Pacífic]], els aliats van passar a l'atac. A finalsla fi de juny de [[1943]], va començar una campanya per aïllar la important base japonesa de [[Rabaul]] a l'illa de [[Nova Bretanya]]. Es van atacar simultàniament les bases japoneses a [[Nova Guinea]], seguint la costa nord de l'illa en direcció nord-oest i es van realitzar atacs amfibis a les [[Illes Salomó]]. La bona marxa de l'operació va permetre que a finalsla fi de 1943 tropes nord-americanes desembarquessin a la mateixa illa de Nova Bretanya. Pel mateix temps, però a milers de quilòmetres d'allí, els americans van expulsar els japonesos dels [[atols]] de [[Tarawa]] i [[Makin]], a les [[Illes Gilbert]].
 
=== 1944: El principi del final ===
Línia 290:
{{principal|Operació Overlord|Front Occidental de la Segona Guerra Mundial}}
[[Fitxer:Into the Jaws of Death 23-0455M edit.jpg|250px|thumb|Soldats americans desembarcant a les platges de [[Normandia]], [[6 de juny]] de [[1944]]]]
Per intentar alleujar la pressió alemanya sobre el front oriental i accelerar la fi de la guerra, el [[6 de juny]] de [[1944]] (anomenat el [[Dia D]]) els aliats van obrir un nou front a Europa realitzant un desembarcament massiu de tropes a les costes de [[Normandia]], amb l'objectiu prioritari d'alliberar [[França]]. Aquesta invasió, de nom en clau [[operació Overlord]], va ser i continua sent el desembarcament de tropes més gran de la història, involucrà gairebé 3 milions de soldats. A pesar que en algunes de les platges el nombre de baixes aliades va ser important, el desembarcament va ser un èxit. Durant prop de dos mesos, però, la resistència alemanya a Normandia va ser ferma i el trencament definitiu del front no va arribar fins a finalsla fi de juliol. Un cop els aliats van poder sortir de Normandia, la conquesta de França va ser ràpida; en quinze dies van avançar 1.000&nbsp;km.<ref>[http://www.generalpatton.com/biography.html Patton's Third Army].</ref> El [[15 d'agost]] un altre desembarcament aliat a la [[costa Blava]] va accelerar la retirada alemanya. El [[25 d'agost]], els aliats van entrar a [[París]] i a mitjans de setembre la major part de França i de [[Bèlgica]] ja havien estat alliberades.
El desembre de [[1944]] els aliats van llançar l'[[operació Horta]], un pla arriscat que tenia com a objectiu accelerar l'arribada de l'exèrcit aliat al [[Rin]], l'últim gran obstacle natural per a l'ocupació aliada d'Alemanya. Consistia en el llançament d'un gran nombre de paracaigudistes sobre diverses ciutats neerlandeses per prendre per sorpresa el control dels ponts sobre rius i canals seguint una línia que anava des del sud dels [[Països Baixos]] fins al Rin. Seguidament, un avanç aliat al llarg d'aquesta línia havia de connectar els ponts. L'operació va ser un fracàs relatiu, ja que, malgrat que la majoria de ponts es van poder capturar intactes, l'últim i crucial pont sobre el Rin a [[Arnhem]] no va poder ser capturat.
 
El setembre de 1944, els alemanys van realitzar un fort contraatac al front occidental anomenat ''[[Batalla de les Ardenes]]''. Va tenir lloc a la [[regió de les Ardenes]], precisament allà on els alemanys havien tingut tant d'èxit durant la primavera de 1940. Inicialment, l'atac va agafar els aliats per sorpresa, però, a banda de reconquerir algunes viles belgues, l'avanç alemany va perdre embranzida ràpidament. A finalsla fi de gener de 1945, tot el territori guanyat pels alemanys durant l'operació ja havia estat recuperat.
 
==== Front oriental ====
Línia 325:
 
[[Fitxer:News. V.E. Day BAnQ P48S1P12270.jpg|thumb|280px|''Montreal Daily Star'': "Germany Quit", 7 de maig de 1945]]
Després d'estar uns quants mesos aturats al [[Vístula]], el [[12 de gener]] de [[1945]] l'exèrcit soviètic va rellançar l'ofensiva per conquerir [[Polònia]]. En poques hores, el front alemany es va esfondrar completament i els soviètics van poder avançar de forma sorprenentment ràpida. [[Prússia]] oriental va ser ocupada i milions dels seus habitants, d'ètnia i cultura alemanyes, van fugir per mar cap a [[Alemanya]], escapant de les represàlies soviètiques. El [[19 de gener|dia 19]], l'[[Exèrcit Roig]] va creuar la frontera germanopolonesa anterior a l'inici de la guerra i a finalsla fi de mes va arribar a l'[[Oder]], a només 70&nbsp;km de [[Berlín]]. Allà es va aturar per reagrupar-se.
 
Mentrestant, a la resta del front oriental, els soviètics avançaven a tot arreu. A [[Hongria]], [[Budapest]] va ser capturada el [[13 de febrer]], després d'un llarg setge. Des d'aquí, van continuar cap a [[Àustria]], on van entrar el [[30 de març]], ocuparen [[Viena]] el [[13 d'abril]]. Simultàniament, estaven avançant a través d'[[Eslovàquia]] en direcció a la [[República Txeca]].
Línia 335:
==== Campanya de Birmània ====
{{principal|Campanya de Birmània}}
 
A finalsla fi de [[1944]], els britànics, amb el suport de l'exèrcit xinès, van iniciar la reconquesta de [[Birmània]]. Des de l'[[Índia]] i des de les zones no ocupades al nord-oest del país, l'atac principal es va concentrar en la captura de [[Mandalay]] ([[20 de març]] de [[1945]]). Des d'aquí va començar la cursa cap a [[Yangon]], la capital del país, que va ser capturada el [[2 de maig]] mitjançant un atac amfibi. Això va posar punt final a l'ocupació japonesa de Birmània.
 
==== Guerra del Pacífic ====