El Castell de Guadalest: diferència entre les revisions

[[Fitxer:GUADALEST (60).JPG|thumb|left|[[Embassament de Guadalest|Embassament]] i la penya de l'Alcalà amb la [[Xortà]] al fons.]]

El municipi, amb un terme de 16,1 km², se situa ena la [[Vallvall de Guadalest]], a 595 [[metre|m.]] d'altitud, i està voltat per les serres de l'[[Aixortà|l'Aixortà]], [[Aitana]] i la [[Serrella]]; són les seues principals altures: Els Parats (11471.147 [[msnm|m.]]), el Morro Blau (11241.124 [[msnm|m.]]) i el Morro Blanc (10841.084 [[msnm|m.]]).

El [[riu Guadalest]] travessa el terme, i les seues aigües es recullen ena l'[[embassament de Guadalest]], proper a la vila.

El municipi té un clima de tipus [[Clima mediterrani|mediterrani]], però difereix un poc del de la costa, amb hiverns més frescos i estius més suaus i agradables. Pel seu relleu accidentat s'estenen, en les zones altes, els pins i la garriga, mentre que en elsals vessants amb terrasses i ena la vall, es cultiven cítrics, oliveres, garrofers i ametllers.

Per arribar al Castell de Guadalest, hi ha dues maneres possibles, una és agafar la carretera CV-70, entre Alcoi i Callosa d'en Sarrià, carretera que creua la Vallvall de Guadalest, travessant poblacions com ara Benimantell, Benifato i el mateix Guadalest. L'altra possibilitat és agafar la mateixa carretera [[CV-70]] a [[Polop]].

Fundat a l'època musulmana, el cabdill [[àrab]] [[Al-Azraq]] va desenvolupar-hi un complex sistema de [[regadiu]] que desenvolupà l'[[agricultura]]; després de la [[conquesta del Regne de València|conquesta]] cristiana va mantenir la seua població [[moriscos|morisca]]; el [[1293]] [[Jaume el Just]] el dónadona a [[Bernat de Sarrià]], en la família del qual roman fins a [[1335]], període en què aquest llinatge abasta el senyoriu de gairebé tots els pobles de la vall; posteriorment tornà a la [[Corona d'Aragó|Coronacorona]] i des d'aquesta a l'infant [[Pere el Gran|Pere d'Aragó]], [[ducat de Gandia|duc de Gandia]]; a la mort de l'últim duc de [[Gandia]] recau en els Cardona. El [[1543]] [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]], crea el [[marquesat de Guadalest]], que incloïa les poblacions de [[Benimantell]], [[Beniardà]] i [[Benifato]] i el dónadona a [[Sanç de Cardona]] a perpetuïtat per a ell i els seus successors;. El Castell de Guadalest exercí territorialitat sobre gran quantitat de nuclis de població fins a [[1609]], en què, a ranarran de l'[[expulsió dels moriscos|expulsió]] promoguda per [[Felip II]], foren despoblats; el [[1644]] es produeixen dos terratrèmols que derruïren el castell; enel [[1699]], a la mort sense descendència del darrer marqués, els Orduña, família molt influent a Guadalest, assoleixen la condició d'alcaldes perpetus del poble i el marquesat recau en la persona del marquès d'Ariza; enel [[1708]], durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerraGuerra de Successió]], el castell és volat per una explosió i la casa Orduña és incendiada; enel [[1748]] i [[1752]] nous terratrèmols assoleixenassolen el municipi; el [[1971]] s'acaba de construir l'embassament; el [[1974]] el poble és declarat conjunt històric-artístichistoricoartístic.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació | cognom = Maceda| nom = Víctor | article = Molt més que un castell | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 65 | data = març 2008 | pàgines = p. 57 |issn = 1695-2014}}</ref>

El cens de [[2003]] dónadona la xifra de 194 habitants. L'encant del poble i la proximitat a nuclis costaners com [[Benidorm]] o [[Altea]] han convertit una economia tradicionalment [[agricultura|agrícola]], a la qual ja pocs s'hi dediquen, en una altra de dedicada completament al [[turisme]]. Han proliferat museus de curiositats i establiments hostalers que ocupen tota la població i els seus habitants. Es manté algun tipus d'[[artesania|d'artesania]] com ara els [[Brodat|brodats]] i les [[randes]].

[[Fitxer:Guadalest-Stadthaus.JPG|thumb|Casa dels Orduña.]]

La vila es construí al redòsredós del [[castell de l'Alcazaiba]], que per la seua estratègica situació, sobre una roca, domina tota la vall, i tant l'un com l'altra han sofert una sèrie de transformacions degudes, per d'una part, als terratrèmols del [[1644]] i el [[1748]], i per ld'altra, a la voladura de la fortificació durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerraGuerra de Successió]]. La part antiga es troba dins del recinte emmurallat, al qual s'accedix per una porta feta sobre la roca i en ellahi trobem:

* '''[[Castell de l'Alcazaiba]]''', o de santSant Josep. Musulmà, del segle XI. Fou molt important en l'[[edat mitjana]]. Els terratrèmols i la voladura de [[1708]] acabaren amb elll'arrasaren. Actualment esse'n conserven algunes torres.

* '''[[Castell del Rei (Guadalest) |Castell del Rei]]'''. Incorporat al que fou recinte emmurallat, s'hi arriba a ell a travésper d'un túnel obert en la roca.

* '''Església de la Mare de Déu de l'Assumpció'''. Durant quatre-cents anys fou la més important de la Vallvall. L'edifici actual es va edificar entre [[1734]] i [[1753]] per [[José Sierra]] en estil [[barroc]], sobre un temple anterior que datava dels temps de la conquesta de [[Jaume I]] ([[segle XIII]]). La guerraGuerra de [[1936]]-[[1939]] provocà danys que obligaren, enel [[1962]], a remodelar-la seua remodelació, quan s'escurçà la longitud de la planta i esse'n perderen el [[Creuer (arquitectura)|creuer]] i la [[cúpula]]. A finals de segle passat va sofrir noves obres que tractaren de recuperar-la. Es tracta d'una església de dimensions petites i planta rectangular, amb tres capelles laterals entre els [[contraforts]], [[Nau (arquitectura)|nau]] coberta amb [[volta de canó]] i [[absis]] semicircular a la [[capçalera]]. La façana és simple, amb una portada de regust [[Art gòtic|gòtic]] i rematada per una finestra amb un [[vitrall]] que representa l'[[Assumpció]]. Està connectada amb la casa dels Orduña, prova de la interdependència del poder civil i religiós de l'època.

* '''Presó'''. Edificació del XII que fou ajuntament i jutjat. En el soterrani esse'n conserven les masmorres.

* '''Torre-Penyal penyal d'Alcalà'''. Torre guaita de difícil accés que s'ha convertit en una de les estampes del poble.

Hem comentat la proliferació de museus de curiositats, dels quals donem tot seguit relació:

* Museu del Pessebre i Casetescasetes de Ninesnines.

* Museu de microminiaturesMicrominiatures

* '''Sant Gregori'''. Se celebren aquestes festes el cap de setmana més proper al 9 de maig, que és l'onomàstica del sant. Aquestes festes també reben el nom de "Festes de la Joventut", ja que són els joves els que esse van encarregarn'encarreguen de tota l'organització.

* '''Festes Patronals'''. Tenen lloc del 14 al 17 d'agost en honor a la mareMare de Déu de l'Assumpció. Se celebren actes en honor a la patrona i els actes centrals són el trasllat delde la imatge a l'església, l'ofrena de flors a la verge i la processó per tot el poble.

* '''Romeria a Ginés'''. Tercer cap de setmana de setembre en honor a Santasanta Anna i Santsant Joaquim, patrons del [[llogaret]] de Ginés.

* [https://www.valencia.edu/~fjglez/pais/marbaixa.htm#GUADALEST País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on se ns'ha tret informació amb el seu consentiment.