Turcs: diferència entre les revisions

Els turcs de la Turquia actual es poden encabir en el context lingüístic i ètnic dels pobles turcs. L'assentament humà més antic conegut sota el nom ''Turcs'' es trobava a l'[[Àsia Central|Àsia central]] oriental, en una àrea que s'estenia de les muntanyes d'[[Massís de l'Altai|Altai]] a l'oest fins al [[Tian Shan]] a l'est, i del [[Baikal]] al nord fins a l'[[Altun Shan]] al sud. Ja a finalsla fi de l'[[antiguitat tardana]], apareixia un primer imperi turc, el dels [[Imperi Köktürk|köktürks]], que jugaren un rol important a partir de mitjan segle [[segle VI]], i durant més o menys dos segles en la història de l'Orient Mitjà. Aquí començaren més tard les migracions, que conduïren a la fundació de diferents imperis com els [[Qarakhànida|qarakhanides]], [[Imperi Seljúcida|seljúcides]] o [[Imperi Otomà|otomans]]. Va portar, a més, grups turcoparlants a l'[[Orient Mitjà]] i a [[Anatòlia]].<ref>[[Udo Steinbach]]: Geschichte der Türkei, S.8 [http://books.google.de/books?id=DMQZWvzG0TsC&printsec=frontcover&dq=steinbach+udo#v=onepage&q=&f=false]</ref><ref name="Steinbach17">[[Udo Steinbach]]: ''Die Türkei im 20. Jahrhundert'', Bergisch-Gladbach 1996, S. 17</ref>

L'ascens dels turcs a potència islàmica començava ja al [[segle XI]], quan els [[Imperi Seljúcida|seljúcides]] conqueriren una àrea enorme que arribava del [[Mar Mediterrània|Mediterrani]] fins a l'[[Àsia Central|Àsia central]].<ref>Matuz (1985</ref> El començament de la conquesta turca d'[[Anatòlia]], el van marcar els seljúcides, amb la seva victoriosa [[Batalla de Manazkert]] del [[1071]].<ref name="Steinbach22">Steinbach (1996), S. 22</ref><ref name="Matuz16">Matuz (1985), S. 16</ref> L'onada d'immigració de les tribus [[oghuz]], altres ètnies turques i d'elements mongols, va anar oscil·lant entre mitjans del [[segle XI]] fins a finalsla fi del [[segle XV]]. Aquestes comunitats eren sempre poliètniques i de caràcter polític. Els seus membres havien nascut en la comunitat o bé s'hi havien unit. Aproximadament, van arribar fins al [[segle XII]], de 100.000 a 300.000 "turcs" a Anatòlia. I es trobaren allà amb dos a tres milions d'establerts des de feia molt de temps. Probablement, aquests constituïen al {{segle|XIII}} la majoria relativa a Anatòlia i, a tot estirar, al {{segle|XV}}, la majoria absoluta de població.<ref>[[Klaus Kreiser]]: Der Osmanische Staat 1300-1922. München 2001, S. 5</ref> El turc s'imposà, en conseqüència, ràpidament com a llengua usual entre les diferents parts de població. El persa era la llengua de formació i de literatura més important al costat de l'àrab. Totes les cròniques dels seljúcides del Rum es redactaven en persa. Sota la població cristiana, les llengües de formació més importants eren l'arameu-sirià, l'armeni i l'àrab. L'àrab es va utilitzar, fins al {{segle|XVI|s}} en l'imperi otomà i els registres del ''Kadi'', documents de fundació i inscripcions. A finalsla fi del {{segle|XVI|s}} va ser substituït pel [[turc otomà]]<ref>Klaus Kreiser in: Kreiser und Neumann: Kleine Geschichte der Türkei. Stuttgart 2003, S. 51 ff.</ref>