Revisió del 23:41, 17 juny 2018 modifica Yuanga (discussió \| contribucions) Administradors 100.266 edits 1978 ← Edició anterior		Revisió del 12:52, 15 jul 2018 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m bot: - romandria al càrrec fins la + romandria en el càrrec fins a la Edició següent →
Línia 8: [[Antoni Mas Vilalta]], mà dreta de Viñallonga i que havia començat la seva vinculació al club com a directiu en els anys 50,<ref name="Vilalta324">{{ref-notícia\|títol=Mor als 92 anys Antoni Mas Vilalta, president del Joventut de Badalona durant les dècades dels 60 i 70\|publicació=324\|url=http://www.ccma.cat/324/mor-als-92-anys-antoni-mas-vilalta-president-del-joventut-de-badalona-durant-les-decades-dels-60-i-70/noticia/2243053/\|consulta=29 maig 2018\|data=9 desembre 2013}}</ref> va recollir el relleu al capdavant del club l'any 1962, i en va ser el president fins a l'any 78. En aquell primer any va rebre de mans de [[Joan Antoni Samaranch]] la medalla al Mèrit Esportiu.<ref>{{ref-notícia \|títol=Inauguración oficial de las instalaciones deportivas del Club Juventud Badalona \|publicació=La Vanguardia \|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1962/05/25/pagina-44/32706871/pdf.html \|consulta=31 maig 2018 \|data=25 maig 1962 \|llengua=castellà}}</ref> Sota el seu mandat l'any 1966 es va fundar "Amics del Joventut", un grup de socis que actuaven com a mecenes de l'entitat badalonina. També va impulsar la construcció del pavelló Ausiàs March l'any 1972 i va crear l'Escola de Bàsquet l'any 1973.<ref>{{ref-notícia\|títol=Mor Antoni Mas Vilalta, històric expresident de la Penya\|publicació=Diari Ara\|url=https://www.ara.cat/esports/Mas_Vilalta-Basquet-Badalona-Penya_0_1044495721.html\|consulta=12 maig 2018\|data=9 desembre 2013}}</ref> El seu mandat va viure un parèntesi la temporada 1966-67, en què Joan Walter i Casals va agafar les regnes de l'entitat. Just en aquesta temporada es va aconseguir la primera Lliga de la història del club. En el mes de juliol de 1978 deixà la presidència,<ref>{{ref-notícia\|títol=Núcleo verdinegro\|publicació=La Vanguardia\|url=http://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-1%C2%AA-edici%C3%B3n/20131210/282999692644034\|consulta=29 maig 2018\|data=10 desembre 2013}}</ref> arribant al final del termini del període electoral sense cap candidatura. Poc abans d'haver de recòrrer a una Junta gestora, el Sr. Mas va proposar per al càrrec a [[Josep Lleal Riambau\|Josep Lleal]], qui faria tàndem amb [[Joan Rosàs]]. Tots dos van dimitir al finalitzar la [[Temporada 1979-1980 del Club Joventut Badalona\|temporada 1979-80]] degut a mala situació econòmica.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Conde Esteve, Justo; Ramos Pérez, José Ramón\|títol=Joventut Badalona. La quinta esencia del basket\|pàgines=117\|lloc=Barcelona\|any=1992\|consulta=30 maig 2018}}</ref><ref>{{ref-notícia \|cognom=Casanova \|nom=Juan Antonio \|títol=Josep Lleal es el hombre \|publicació=La Vanguardia \|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1978/07/19/pagina-32/33743943/pdf.html \|consulta=30 maig 2018 \|data=19 juliol 1978 \|llengua=castellà}}</ref> En el mes de maig de 1980 es van presentar dues candidatures per presidir la Penya: la de [[Santiago March i Blanch\|Santiago March]] i la d'Antoni Barberà.<ref>{{ref-notícia \|títol=La "Penya" busca presidente: ¿Antonio Barberá o Santiago March? \|publicació=Mundo Deportivo \|url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1980/05/11/MD19800511-021.pdf \|consulta=30 maig 2018 \|data=11 maig 1980 \|llengua=castellà}}</ref> El 14 de maig sortiria escollit l'exalcalde de Badalona, el qual romandria alen el càrrec fins a la seva dimissió el 17 de maig de 1982, a penes dos anys després del seu nomenament.<ref>{{ref-notícia \|títol=¡El Joventut, roto! \|publicació=Mundo Deportivo \|url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1982/05/19/MD19820519-028.pdf \|consulta=30 maig 2018 \|data=19 maig 1982 \|llengua=castellà}}</ref> Després de la seva dimissió, [[Xavier Estruch]] va presidir la junta gestora que va dirigir el Joventut, fins que en el mes de juny del mateix any va sortir escollit [[Lluís Conesa Espín\|Lluís Conesa]].<ref>{{ref-notícia\|cognom=Román\|nom=Jorge\|títol=La gestora tomó el mando\|publicació=Mundo Deportivo\|url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1982/05/27/MD19820527-025.pdf\|consulta=14 maig 2018\|data=27 maig 1982\|llengua=castellà}}</ref> Conesa, que va ser president des de 1982 fins a 1995, es va convertir el president més llorejat de la història del club.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Conde Esteve, Justo; Ramos Pérez, José Ramón\|títol=Joventut Badalona. La quinta esencia del basket\|lloc=Barcelona\|any=1992\|consulta=28 maig 2018}}</ref> Durant el seu mandat es van obtenir diversos títols, d'entre els quals destaquen la [[Copa d'Europa de Bàsquet\|Copa d'Europa]] de 1994, sent el primer club català a obtenir el màxim títol europeu. També es van guanay dues lligues, una [[copa Korac]] i dues [[Supercopa d'Espanya de basquet\|Supercopes d'Espanya]], entre altres títols. El 9 de maig de 1995 [[Jordi Parra Estévez\|Jordi Parra]] agafava la presidència del club després de la dimissió de Lluís Conesa i de la seva directiva.<ref>{{ref-notícia\|títol=Parra, presidente del 7Up Joventut\|publicació=Mundo Deportivo\|url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1995/05/09/MD19950509-046.pdf\|consulta=27 maig 2018\|data=9 maig 1995\|llengua=castellà}}</ref>

Presidents del Club Joventut Badalona: diferència entre les revisions