Sibèria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu paràmetre buit d'imatge
mCap resum de modificació
Línia 70:
==== Govern Provisional de totes les Rússies a Omsk (novembre del 1918) ====
 
Koltxak era considerat el dictador necessari per fer front als bolxevics i va assumir el govern i el comandament de les forces armades. L'assistiren els consellers dels aliats, els generals Ianin i Knox. Koltxak disposava d'un exèrcit amb 112.000 soldats. Va intentar avançar cap a l'oest amb l'ajut dels txecs, i el [[febrer]] de [[1919]] va establir el seu quarter general a [[Irkutsk]]. El [[6 de març]] de [[1919]] Koltxak va iniciar la seva ofensiva entrant a Ufa. L'[[abril]], [[Lenin]] va fer una crida reforçar el front oriental i 15.000 comunistes es van allistar sota el comandament de Kamenetz i amb el General Frunze a l'ala sud. Els sagnants xocs de l'[[abril]] van fer retrocedir en Koltxak ([[maig]]) i els bolxevics van recuperar Ufa. Kamenetz era partidari d'acabar amb les forces de Koltxak mentre Patsetis i [[Trotski]] preferien combatre en Denikin al [[Caucas]]. [[Ióssif Stalin|Stalin]] va afavorir en Kamenetz i va fer prevaldre els seus punts de vista. La mort del cap bolxevic dels Urals, [[Vasili Txapaev]], no va impedir els avanços comunistes, que durant l'estiu van ocupar extensos territoris incloent-hi [[Perm]], arribant a només 509 km d'Omsk. A l'[[agost]] els txecs van arribar a [[Kazan]] però la varen perdre el [[setembre]] davant els bolxevics. El [[12 de novembre]] de [[1919]] Koltxak i el seu primer ministre Pipilaev van sortir d'Omsk cap Irkutsk (en un tren blindat) i els bolxevics van entrar a Omsk el dia [[14 de novembre]] de [[1919]]. A la zona oriental de Sibèria hi van arribar tropes japoneses (vuitanta mil soldats) aal finalsfinal de [[1919]], i hi van imposar el terror; també van arribar forces de països europeus i dels Estats Units, i de la Xina. Els guerrillers comunistes actuaven a la zona i aal finalsfinal de 1919 s'acostaren a Irkutsk on es dirigia el tren blindat de Koltxak. La legió txeca va retirar el seu suport a Koltxak. El [[4 de gener]] de [[1920]] Koltxak va resignar el poder en l'ataman suprem [[Gregori Semenov]] (el lloctinent del qual era el general [[Roman Ungern von Sternberg]]) el qual era el cap d'un grup d'atamans que dominava tota la regió del Baikal a través de la imposició del terror mitjançant successives massacres (al seu govern l'anomenaven ''l'Atamanxina''). El [[gener]] de [[1920]] un comitè revolucionari va prendre el poder a Irkutsk establint el govern anomenat "Centre Polític" que va donar pas al poder bolxevic ([[febrer]]).
 
==== Centre Polític (gener 1920) ====
Línia 76:
Abans que en Koltxak arribés a Irkutsk, una rebel·lió va portar al poder els menxevics social-revolucionaris ([[gener]]) que van formar el govern anomenat ''Centre Polític''. El [[15 de gener]] Koltxak fou arrestat pels txecs (els aliats del general Ianin n'estaven assabentats), que el van entregar al Centre Polític.
 
AAl finalsfinal de [[gener]] el Centre Polític va traspassar el poder als bolxevics, i també va entregar el presoner. Com que els blancs havien iniciat una contraofensiva cap Irkutsk, l'almirall Koltxak fou executat sense judici per la [[Txekà]] ([[7 de febrer]] de [[1920]]) i el seu cadàver llançat al riu Angara.
 
=== Era Soviètica ===
Línia 97:
 
== Demografia ==
[[Fitxer:Siberian Cities Graph.svg|thumb|right|300px|[[Media://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/66/Siberian_Cities_Graph.svg| Comparació de creixement demogràfic de les nou ciutats siberianes més grans durant el segle XX]]]]
 
Sibèria té una [[densitat de població]] molt baixa, d'uns tres habitants per [[quilòmetre quadrat]]. La majoria dels seus habitants són d'ètnia russa o ucraïnesos russificats. També hi és present l'ètnia alemanya amb una quantitat aproximada de 400.000 habitants. Pel que fa als pobladors originals que encara hi són presents, cal dir que aquests són descendents majoritàriament tant de grups [[Mongols]] com [[Turquesos]], com ara [[Buriats]], [[Tuvinians]], [[Iacuts]] i [[Tàtars]] siberians. Els més nombrosos són els Buriats, amb 445.175 membres, i que constitueixen la minoria més nombrosa de Sibèria, seguits pels Iacuts, que segons el cens de 2002 compten amb 443.852 efectius. A Sibèria també hi són presents d'altres minories ètniques que no pertanyen als grups turquesos o mongols, com ara [[Kets]], [[Evenkis]], [[Txuktxis]], [[Koriaks]] i [[Iukaghirs]]. A més, oficialment viuen 40.000 xinesos al [[Districte Federal Extrem Oriental]], encara que se suposa que la quantitat actual deu ser més elevada.