Vesta (mitologia): diferència entre les revisions

'''Vesta''' és la [[deessa]] de la llar en la [[mitologia romana]]. Correspon a [[Hèstia]] (Ἑστία) en la mitologia grega, encara que en el culte romà va assumir major rellevància.<ref>{{GEC|0070256|Vesta}}</ref> No se sap si el culte romà va deduir-se del culte grec o si ambdues deessesdees tenen arrels comunes anteriors.

Els [[Cònsol romà|cònsols]] i [[Dictador romà|dictadors]] (magistrats) nous de Roma havien de fer una ofrena al seu temple a l'inici i a la fi del seu ofici. Les noves [[Colònia romana|colònies romanes]] encenien el foc al temple romà i el transferien al seu temple nou com a símbol de la connexió amb la ciutat eterna.

Al seu temple, les [[Vestal|vestals]], donzelles reclutades a l'edat de deu anys, eren les encarregades de mantenir viu el foc. Una vegada a l'any, celebraven les ''Vestalia'', una festa per renovar el contacte amb la dea i a demanar-li la protecció de la llar. El primer dia de les ''Vestalia'' era l'únic dia de l'any en què el temple era obert a totes les dones. Com que la llar simbolitza també el forn de [[pa]], els flequers i els moliners la veneraven com la seva deessa patrona i es prenien el dia lliure. A l'inici de les ''Vestalia'', els molins i els ases que els feien girar, eren decorats amb flors.<ref name = np />

Fora de la celebració anual, quotidianament se l'la invocava com a canal de la reunió familiar, com a mare tendra i disposada a la pau. La connexió amb el seu arquetip es pot obtenir per la realització del treball domèstic. Només cal encendre una espelma color taronja en el seu nom per sentir la seva presència, amistosa i càlida.

Segons [[Titus Livi]], el seu culte s'hauria establert sota el regnat de [[Numa Pompili]]<ref>[[Titus Livi]] [http://www.thelatinlibrary.com/livy/liv.1.shtml#20 ''Ab urbe condita'' {{la}}, llibre 1, 20].</ref> i va perdurar fins que el [[cristianisme]] esdevingué [[religió d'Estat|religió d'estat]] i els altres cultes van ser prohibits. L'emperador [[Flavi Gracià]] va abolir-ne oficialment el culte, segons les fonts, l'any [[382]] o [[394]].<ref name="np">August Friedrich von Pauly i altres, ''Der neue Pauly: Enzyklopädie der Antike,'' tom 12, Stuttgart, Ed. J.B. Metzler, 2003, pàgines 130-132, ISBN 3476014878 (en català: ''El Pauly nou: enciclopèdia de l'Antiquitat)''</ref>