Urani: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Substitució de Atomic_cloud_over_Hiroshima.jpg per Atomic_cloud_over_Hiroshima_-_NARA_542192_-_Edit.jpg.
argument duplicat
Línia 107:
| títol = Uranium bioaccumulation by a Citrobacter sp. as a result of enzymically mediated growth of polycrystalline {{quím|HUO|2|PO|4}}| autor = Macaskie, L. E.; Empson, R. M.; Cheetham, A. K.; Grey, C. P. i Skarnulis, A. J.| publicació = Science| volum = 257| exemplar = 5071| any = 1992| pàgines = 782–784| doi = 10.1126/science.1496397| pmid = 1496397 |bibcode = 1992Sci...257..782M | llengua = anglès }}</ref> També s'ha descobert que el [[proteobacteri]] ''[[Geobacter]]'' bioremedia l'urani d'[[Mantell freàtic|aigües subterrànies]].<ref name="AndersonVrionis2003">{{ref-publicació | cognom = Anderson | nom = R. T. | cognom2 = Vrionis | nom2 = H. A. | cognom3 = Ortiz-Bernad | nom3 = I. | cognom4 = Resch | nom4 = C. T. | cognom5 = Long | nom5 = P. E. | cognom6 = Dayvault | nom6 = R. | cognom7 = Karp | nom7 = K. | cognom8 = Marutzky | nom8 = S. | cognom9 = Metzler | nom9 = D. R. |last10=Peacock |first10=A. |last11=White |first11=D. C. |last12=Lowe |first12=M. |last13=Lovley |first13=D. R. | títol = Stimulating the In Situ Activity of Geobacter Species To Remove Uranium from the Groundwater of a Uranium-Contaminated Aquifer | publicació = Applied and Environmental Microbiology | volum = 69 | exemplar = 10 | any = 2003 | pàgines = 5884–5891 |issn=0099-2240 |doi=10.1128/AEM.69.10.5884-5891.2003 |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC201226/ | llengua = anglès }}</ref>
 
A la naturalesa, l'urani (VI) forma complexos carbonats altament solubles en pH alcalí. Això n'augmenta la mobilitat i la presència al sòl i les aigües subterrànies provinents de residus nuclears, cosa que representa un perill per la salut. Tanmateix, resulta difícil precipitar urani en forma de fosfat en presència d'un excés de carbonat en pH alcalí. S'ha descobert que una soca de ''Sphingomonas'' sp. BSAR-1 expressa una [[fosfatasa alcalina]] (PhoK) de gran activitat, que ha estat utilitzada per bioprecipitar l'urani de solucions alcalines en forma d'espècies de fosfat d'uranil. Aquesta capacitat de precipitació s'ha potenciat mitjançant la sobreexpressió de PhoK en ''E. coli''.<ref>{{ref-publicació | autor = Nilgiriwala, K.S.; Alahari, A.; Rao, A. S. i Apte, S.K.| any = 2008| títol = Cloning and Overexpression of Alkaline Phosphatase PhoK from Sphingomonas sp. Strain BSAR-1 for Bioprecipitation of Uranium from Alkaline Solutions| publicació = Applied and Environmental Microbiology| volum = 74| exemplar = 17| pàgines = 5516–5523|doi=10.1128/AEM.00107-08|pmid=18641147|pmc=2546639 | llengua = anglès | llengua = anglès }}</ref>
 
Les plantes absorbeixen una mica d'urani del sòl. Les concentracions de pes en sec d'urani a les plantes es troben en el rang de 5 a 60 parts per mil milions, i la cendra de fusta cremada pot tenir concentracions de fins a 4 parts per milió.<ref name="BuildingBlocks477"/> Quantificada en pes en sec, la concentració d'urani a les plantes [[aliment]]àries és més baixa, en general. La gent n'ingereix un o dos micrograms al dia amb el menjar.<ref name="BuildingBlocks477"/>