Diferència entre revisions de la pàgina «Temple de Venus i Roma»

cap resum d'edició
m (Robot treu informació de coordenades perquè les agafi de wikidata)
{{Infotaula edifici}}
[[Fitxer:RomaTempioVenere&Roma.jpg|thumb|300px|Temple de Venus i Roma.]]
[[Fitxer:Rome Forum Temple de Venus et de Rome 2.jpg|thumb|300px|Temple de Venus i Roma.]]
 
El '''Templetemple de Venus i Roma''' (en [[llatí]]: ''Templum Veneris et Romae'') se situa a l'extrem oriental del [[Fòrum Romà|Fòrum romà]], prop del [[Coliseu]]. Era un dels temples més grans de [[Roma]] i estava dedicat a les deïtats [[Venus (mitologia)|Venus]] i [[Roma deessa|Roma]].
Va ser construït per l'emperador romà [[Adrià]], que va començar-ne la seva construcció l'any 121. Va ser inaugurat catorze anys més tard, el 135, però no va ser acabat totalment fins a l'any 141 per [[Antoní Pius]].
 
Adrià el va construir sobre les restes de la [[Domus Aurea]] de [[Neró]], fet pel qual va ser necessari moure l'estàtua gegant de [[Neró]], el [[Colós de Neró]], que va ser situada al costat de l'[[Amfiteatre Flavi]], també anomenat [[Coliseu]], que rep el seu nom d'aquesta estàtua.
L'arquitecte favorit d'[[Adrià|d'Adrià]], [[Apol·lodor de Damasc]], es va burlar de la mida de les estàtues d'aquest temple, fet que va provocar la ira de l'emperador, que l'envià a l'exili i després el feu executar.
 
Va patir un incendi el 307,; essentfou restaurat per l'emperador [[Maxenci]]. Aquesta restauració en va canviar el disseny originaloriginari introduint ''exedrae'', nínxols semicirculars, a la part posterior de cada cel·la, i pavimentant el terra amb marbres policromats. També va sofrir una altra restauració, en temps de [[Flavi Eugeni]], entre 392 i 394.
 
Va ser destruït per un incendi a principis del {{segle|IX}} i convertit en església, [[Santa Maria Nova]], pel [[papa Lleó IV]] el 850.
El 1615 va sofrir una altra restauració i va passar a anomenar-se [[Francisca Romana|Santa Francesca Romana]].
 
Era de grans proporcions, 145 metres de longitud i 100 metres d'ample. El temple consistia en dues cel·les principals que contenien, respectivament, a cadascuna de les dues deesses a les quequals aquest temple està dedicat. Les cel·les estaven disposades simètricament, la que contenia l'estàtua de Roma, dirigida a l'oest i la de Venus, a l'est. A l'entrada de cada cel·la se situaven quatre columnes.
 
El costat oest i el costat est posseïencontenien deu columnes (decàstil) i el costat nord i el sud posseïentenien divuit columnes, totes elles corínties amb una amplada d'1,8 metres.
 
Adrià va introduir-hi unes inscripcions nomenant les respectives deïtats, en la qualquè destaca la paraula ''amor'', ja que Venus era la deessadea de l'amor i ''amor'' és ''Roma'' escrit a l'inrevés, produint un efecte simètric.
 
Actualment es conserva en un bon estat, conservantuna part de l'edifici.
 
== Bibliografia ==
{{commonscat}}
* Sandro Lorenzatti, '' vicendaVicenda del Tempio di Venere i Roma nel Medioevo i nel Rinascimento '', in "Rivista dell'Istituto Nazionale di Archeologia i storia dell'Arte", 13, 1990, pàg. 119-138.
 
 
20.993

modificacions