Imperi de Kanem: diferència entre les revisions

A partir del {{segle|VIII}}, l'islam va penetrar-hi amb els comerciants, berbers i àrabs. Al segle XI, al-Hadi al-Uthmani va predicar l'islam amb molt d'èxit.<ref>El [[Kitab al-istibsar]] situa la islamització el 1106-1107; una llegenda haussa doiu que fou predicat per Abu Zayd al-Fazari al segle XII; una altra tradició la situa al final del [[segle XI]] sota el mai Oumé que va regnar vers [[1085]] a [[1097]]</ref> Vers el [[1085]], un musulmà de nom Hummay, d'origen teda (tubu), va enderrocar el ''mai'' (rei) duguwa Selma i va establir-hi una nova dinastia. Això va comportar grans canvis, ja que la cort es va islamitzar i la política de l'estat es va orientar cap al nord d'Àfrica. La mitologia de l'estat també va canviar i el primer rei, Sef, del qual Hummay hauria estat descendent, fou identificat amb l'heroi iemenita Sayf ibn Dhi Yazan (i la dinastia fou anomenada inicialment ''Yazànida''). La dinastia va agafar al {{segle|XIII}} el nom de ''Sefuwa'' (derivat de Sef = Sayf), però localment fou anomenada ''Sayfawa''. L'islam penetrava al país, però hi havia resistència i molts pobles seguien amb les seves pràctiques animistes, que sembla que tenien el suport de l'antiga dinastia. Al segle XII, els sayfawa havien estès el seu domini a tot el Kanem. N'jimi va créixer considerablement i el poble kanembu s'identificava cada cop més amb la seva dinastia nacional i era la base del seu poder; no obstant això, els mais van viatjar a [[Regne de Kanem-Bornu|Bornu]], a l'oest del llac on grangers i ramaders reconeixien el seu poder i pagaven tribut. El mai Selma (Abd al-Djalil), que va regnar vers 1182 o 1195 a 1210 o 1220, va incrementar el territori; el seu fill fou el famós Dunama II Dabbalemi.