Antimatèria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
#QQ17
m Enllaços
Línia 2:
En [[física de partícules]], l''''antimatèria''' és l'extensió del concepte d'[[antipartícula]] a la matèria. Així, l'antimatèria està composta d'antipartícules, mentre que la matèria ordinària està composta de [[partícula subatòmica|partícules]]. S'admet generalment que l''''antimatèria''' està composta de partícules de la mateixa [[massa]] i [[espín]] que una partícula de matèria, però amb càrrega oposada (simetria C, de càrrega). Per exemple, un ''antielectró'' (un [[electró]] amb càrrega positiva, també anomenat ''[[positró]]'') i un [[antiprotó]] (un [[protó]] amb càrrega negativa) podrien formar un àtom d'antimatèria o '''antiàtom''' d'hidrogen, de la mateixa manera que un electró i un protó formen un àtom d'hidrogen. El contacte de matèria i antimatèria portaria a l'aniquilació de les dues, originant [[fotons]] d'alta energia ([[raigs gamma]]) i altres parells partícula-[[antipartícula]].
 
Després del descobriment de la identitat ona-partícula per [[Louis-Victor de Broglie]], i de l'equació ''E = mc²'', no es pot fer una distinció clara entre matèria i energia. Malgrat això, se sol considerar que la matèria és qualsevol [[fermió]], és a dir, [[leptó|leptons]], o [[quarkquarks]]s. Els leptons es caracteritzen per complir el [[principi d'exclusió de Pauli]], segons el qual dos fermions idèntics no poden ocupar un [[estat quàntic]], al mateix temps. Mentre que els [[bosó|bosons]], que transmeten les forces entre els fermions, i no compleixen l'exclusió de Pauli, és a dir, molts bosons poden estar en un mateix estat quàntic a un temps, es consideren [[energia]].
 
L'[[equació de Dirac]], una equació de la [[teoria dels camps quàntics]], fou descoberta per [[Paul Dirac]] el [[1928]]. Aquesta equació descriu les partícules d'[[espín]] ½, com l'[[electró]]. Completament consistent amb la [[mecànica quàntica]], i llargament consistent amb la [[teoria de la relativitat especial]], presenta unes solucions per a la naturalesa de l'espín de les partícules, i l'existència d'antipartícules. Encara que originalment va ser formulada per a l'[[electró]], aquesta equació també es pot aplicar a altres partícules d'espín ½, com el [[neutrí]], el [[protó]], i el [[neutró]].